COMeIN. Revista dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya.

Gestió documental i entorn regulatori: nova mineria d'ocupació?

Tue, 10 Jan 2012 14:25:00 GMT

Des de fa uns anys la gestió dels documents administratius està envoltada de legislació i recomanacions, tot i que més en l’àmbit de l’administració pública que en l’àmbit productiu privat. Aquest marc regulatori està generant noves expectatives en la gestió documental.

Sinapsis: la neurociència social i cultural

Tue, 10 Jan 2012 11:22:00 GMT

Recentment m’he trobat amb una de les branques de la ciència que té per objecte d'estudi el cervell i el sistema nerviós: la neurociència. Els seus investigadors estan interessats en com interactua el nostre organisme amb el seu entorn, de quina manera les nostres neurones s'encarreguen de transmetre la informació necessària perquè el nostre organisme respongui de la manera més eficient possible a multitud d'estímuls interns i externs. Parlar d'estímuls en neurociència no només significa temperatura, ph, moviment... sinó també creativitat, aprenentatge, llenguatge, atenció, raonament, empatia o emoció entre d'altres. En definitiva, un estímul té la capacitat de promoure tots aquells processos, respostes i canvis que el nostre organisme necessita per adaptar-se al seu entorn biològicament parlant, però també culturalment i social.

El ciberassetjament

Tue, 20 Dec 2011 10:39:00 GMT

No sembla gens exagerat afirmar que en el segle XXI tot gira entorn d'Internet. Tant és així que als nens i nenes, als adolescents i joves d'aquest segle actual se'ls anomena la generació digital per la quantitat de temps que inverteixen en l'ús de les tecnologies de la comunicació electrònica, com ara la missatgeria, les xarxes socials i els correus electrònics. Els avantatges d'Internet són múltiples, i aquells que, en general, millor els coneixen i més se'n beneficien són els adolescents i els joves, però aquesta eina també implica tota una sèrie de riscos i perills que s'han de conèixer per poder actuar-hi en conseqüència.

Feta la llei, feta la trampa

Mon, 19 Dec 2011 12:35:00 GMT

No hi ha resposta més ambigua que un sí i un no junts. Aquesta és també l’opinió que donen els experts en legislació a l’hora d’analitzar la Llei de la Ciència espanyola: confusa i difícil d’interpretar. Part de la Llei acaba d’entrar en vigor a inicis del mes de desembre, la resta fa uns mesos, però ara ens centrarem només en l’article sobre l’accés obert i mirarem què ens diuen cadascun dels punts en què es divideix.

Les TIC des del retrovisor

Mon, 19 Dec 2011 09:24:00 GMT

De mites i TIC ja vaig escriure fa un temps. Reprenc el tema amb el que alguns hem anomenat paradoxes de les TIC, en l'últim congrés sobre educació mediàtica, celebrat a Segòvia aquest any. Em sembla suggeridora la imatge del retrovisor per explicar que l'escola amb el seu Web 2.0 encara no ha trobat la carretera i marxa amb els miralls canviats. El cotxe dels alumnes circula de pressa, és ple de finestres i vidres. Des del retrovisor perceben els intents de la institució per ensenyar una cosa que ja saben o que no els interessa. El model comunicatiu de les aules segueix sent el de sempre encara que amb "pissarres digitals" i "un ordinador per nen".

Quimera o realitat? La intel·ligència competitiva en la gestió de les universitats

Mon, 12 Dec 2011 14:50:00 GMT

En un article anterior vam parlar del concepte d’intel·ligència competitiva (IC), idea gens nova però encara poc explotada a les organitzacions del nostre entorn. Allò que és més nou al nostre país és que aquesta eina s’empri en diferents sectors i organitzacions, tant de caire públic com privat, i que a més les organitzacions col·laborin entre elles per captar, analitzar i donar valor a la informació recollida, tot per impulsar la competitivitat i la innovació en un sentit ampli.

El documental es transforma

Mon, 12 Dec 2011 12:23:00 GMT

El documental ha trobat a Internet una via per arribar a una audiència que potser no coneixeria mai.

Sorprèn la quantitat de producció documental audiovisual que hi ha a tot el món i el poc espai que té a les graelles televisives (malgrat haver crescut en els últims temps). Els festivals com a aparador principal són interessants però exigeixen ser-hi. Per això, l'extensió online de qualsevol activitat relacionada amb el documental es presenta com la millor manera de captar l'atenció, difondre i vincular-hi la molta gent interessada pel món.

L'horror a casa

Mon, 05 Dec 2011 10:21:00 GMT

Malgrat que el terror ha tingut tradicionalment certes dificultats per consolidar-se en les graelles de la programació televisiva, en els últims mesos han irromput amb força en les pantalles domèstiques alguns productes que fan de l'horror sense concessions el seu principal atractiu. És aquest auge del terror una moda efímera o, per contra, és la constatació que la producció d'entreteniment televisiu acaba sempre sent el reflex de profunds símptomes culturals?

Biblioteca Antonieta Cot i Miralpeix: una biblioteca més?

Fri, 02 Dec 2011 12:10:00 GMT

A Gràcia, on visc, s’ha obert fa poc una nova biblioteca. Concretament al barri barceloní de Vallcarca-Penitents. És motiu suficient per a fer-ne un article? Entenc que sí, i bàsicament per dos motius, i deixo expressament fora del debat el fet que s’obri un nou equipament en aquesta època de crisi econòmica.

'Flashmobs', 'lipdubs', 'ambient marketing'... comunicació efímera?

Thu, 24 Nov 2011 12:11:00 GMT

Des de fa uns quants anys termes com flashmob, lipdub, street marketing, ambient marketing, buzz marketing o màrqueting de guerrilla formen part del vocabulari dels professionals de la comunicació. De fet, segur que molts de vosaltres heu presenciat o participat en alguna flashmob, heu estat “assaltats” per una acció d’street marketing mentre passejàveu tranquil·lament pel carrer o heu entrat a Youtube per riure amb un lipdub que ha protagonitzat algun dels vostres amics. Estacions de metro, carrers, places, parcs… s’han convertit així en l’escenari d’accions que busquen atraure l’atenció dels usuaris i vianants.

Per què els anomenen ''tecnòcrates'' quan es tracta de banquers?

Tue, 22 Nov 2011 14:19:00 GMT

Al mercat superpoblat de la informació, els mitjans de comunicació compren els conceptes als majoristes més llestos, als més entrenats. Després que ens expliquessin la crisi econòmica com si es tractés d'una catàstrofe natural, ara han posat en voga l'apel·latiu “tecnòcrata” enfrontat a “polític”.

Baixar-se de 'La Noria'

Tue, 22 Nov 2011 11:46:00 GMT

En el moment de redactar aquest article, la continuïtat del programa La noria a la graella de Telecinco penja d’un fil ja que s'ha quedat sense anunciants. El detonant d'aquesta insòlita desbandada? L'entrevista retribuïda que aquest espai de Telecinco va realitzar el passat 29 d'octubre a la mare d'un delinqüent convicte.

Informació pública en època electoral: proposta de petits grans canvis

Mon, 21 Nov 2011 12:29:00 GMT

La informació disponible per als ciutadans en temps d’eleccions és un element clau per a un exercici conscient de les seves decisions sobiranes. Alguns canvis, viables a dia d’avui tant des del punt de vista tècnic com pressupostari, podrien millorar la qualitat de la nostra democràcia.

Reaprofitament de continguts per mitjà de l'accés obert

Mon, 14 Nov 2011 11:18:00 GMT

Actualment la publicació de continguts d’accés obert de revistes acadèmiques i de divulgació encara no és una pràctica habitual a totes les universitats, i és així per diferents motius: manca de confiança en la difusió de continguts per part dels autors, reticència a l’hora de compartir coneixement, desconeixement de quines són les possibilitats que ofereix el reaprofitament dels continguts publicats en obert.

L'essència de la publicitat, a Barcelona

Mon, 14 Nov 2011 09:52:00 GMT

Quina va ser la primera agència de publicitat a Espanya i com treballava? Quins suports utilitzava la publicitat al segle XIX? Eren creatius els anuncis a principis del segle XX? Aquestes i moltes altres preguntes relacionades amb els orígens de la publicitat moderna troben resposta a l’exposició “Publicitat a Catalunya 1857-1957 Roldós i els pioners”. Cent anys de publicitat ens esperen al Palau Robert de Barcelona. Ens acompanyes?

e-City Branding, metapublicitat i les antípodes

Mon, 07 Nov 2011 10:25:00 GMT

El passat 26 de setembre començava a Barcelona un curs específic sobre e-City Branding amb un advertiment inicial sobre el mateix títol: es podia haver anomenat City Branding 2.0 (fins i tot 3.0), o City Branding Digital, o... i es limitava a “city”, però el mateix programa delatava una intenció d'abastar àmbits majors, per la qual cosa es podia haver dit també e-Place Branding. La qüestió era emfatitzar com l'entorn “e”, electrònic, digital, obliga a replantejar la manera en què es construeixen i gestionen les marques ciutat, les marques territori, per millorar les percepcions i els posicionaments a diferents nivells (cultural, econòmic, turístic, etc.) i davant diferents públics (intern o extern).

Cap on va la inversió publicitària?

Fri, 04 Nov 2011 12:39:00 GMT

Els canvis econòmics dels darrers anys han comportat una creixent incertesa en tots i cadascun dels àmbits socials. El panorama mediàtic no en podia ser pas una excepció. La creixent demanda de tecnologia, com l’increment dels smartphones, un consumidor instruït que es mostra cada vegada més exigent, i la mala situació econòmica per la que passen la gran majoria dels anunciants fan que el repartiment del pastís publicitari sigui ara més complex que mai.

Compartir per sortir de la crisi

Fri, 28 Oct 2011 12:32:00 GMT

Les xarxes socials ens han retornat la capacitat de confiar, cooperar i compartir. I alguns autors coincideixen que no hauríem de limitar aquestes actituds únicament a l'àmbit social. En aquesta línia, empreses com IBM i Boeing ja han aplicat models col·laboratius per llançar nous productes amb bons resultats. Compartint idees, recursos i despeses podrem compartir també beneficis.

Tweet me

Fri, 28 Oct 2011 12:06:00 GMT

Fa una estona he encès l'ordinador per primera vegada avui. Després de fer un cop d'ull al correu electrònic, faig el recorregut habitual: començo per Twitter, i d'aquí salto a alguns enllaços, després fullejo alguns diaris i blocs, assenyalo per llegir després un parell d'anàlisis sobre la fi d'ETA i prenc nota a Delicious d'una excel·lent peça del servei de documentació d'un diari, que passo immediatament a recomanar a Twitter. Abans d'arribar al despatx, parada obligatòria al bar a prendre un cafè i mirar com presenta un diari imprès les notícies del dia (d'ahir). Ja en el meu lloc de treball, veig en el meu “Calendari del contribuent” que avui toca enviar article a COMeIN, i penso en com ha canviat la manera en què consumeixo i consumim notícies.

VoD: l'esperança de l'audiovisual europeu?

Fri, 21 Oct 2011 11:55:00 GMT

En relació directa al sector televisiu es calcula que els europeus destinen prop de quatre hores diàries a veure la televisió. Si a aquesta dada afegim el progressiu augment de possibilitats que estan oferint els serveis de comunicació sota demanda per a diversificar l'oferta audiovisual a la llar, se'ns presenta un nou escenari que ha estat considerat i comença també a ser recollit per legisladors com a nova via d'impuls del sector.

Diferents iniciatives s'han adoptat ja a nivell Europeu per a incentivar i regular el sector a través d'aquests nous mitjans i han començat a ser transposades als diferents estats membres.

Llicència per a transgredir: reptes educatius de la societat digital

Tue, 18 Oct 2011 09:28:00 GMT

Dir que els processos de globalització i digitalització estan provocant canvis radicals en les formes d'aprendre és, a dia d'avui, poc més que un lloc comú. Tampoc és cap novetat que, en el marc de les nostres societats en xarxa, l'abundància i el desordre de la informació conviuen amb la proliferació de dispositius, espais i estratègies personals per a la producció i la difusió del coneixement que circulen més enllà dels murs de les institucions educatives.

I tu, a qui segueixes?

Thu, 13 Oct 2011 12:46:00 GMT

Un dels impactes més importants derivats de la irrupció d’Internet ha estat l’obertura de la comunicació pública al ciutadà. De manera específica, el desenvolupament de la Web 2.0, centrada en l’usuari, ha permès la multiplicació d’actors i subjectes actius en l’intercanvi d’informacions i opinions. Les xarxes i els mitjans socials cobren especial protagonisme per les possibilitats participatives que ofereixen i l’opció d’establir conversa. En aquest context, individus i mitjans es reparteixen l’atenció del ciutadà i competeixen per aconseguir uns alts índexs de popularitat (fàcilment mesurable en l’entorn digital en termes “d’amics” o “seguidors”) i d’influència.

El xafardeig digital dels nostres joves

Tue, 11 Oct 2011 11:39:00 GMT

La majoria dels estudis i investigacions constaten com l'ús de les tecnologies digitals per part dels i les adolescents es realitza d'acord amb les seves necessitats (principalment psicològiques i culturals) i interessos quotidians.

La participació en la societat contemporània significa alguna cosa més que la capacitat de tenir accés a informació en línia seriosa o a referències i aspectes culturals propis dels espais educatius formals i institucionalitzats. Per a joves i adolescents, l'habilitat per socialitzar-se amb els seus iguals i fer amistats és un component clau del seu creixement com a éssers humans competents. Des d'aquest punt de vista, els espais online ofereixen oportunitats per mostrar qüestions relacionades amb la moda i el gust, la xafarderia, el flirteig ...

El valor ocult dels documents: raons per a la seva gestió

Wed, 05 Oct 2011 14:38:00 GMT

Les organitzacions en la seva activitat diària generen o modifiquen documents que constitueixen evidències d'aquesta activitat, són els documents d'oficina. A més d'aquest valor probatori, els documents d'oficina tenen valor per la informació que contenen susceptible de generar coneixement. Ambdós valors emergeixen i poden ser explotats, sempre que l'organització disposi d'un bon sistema de gestió documental eficient que permeti garantir determinades característiques dels documents (autenticitat, fiabilitat, integritat i disponibilitat).

Lady Gaga, el videoclip musical i la cultura postmoderna

Wed, 05 Oct 2011 11:20:00 GMT

El videoclip musical ha estat un gènere que des de sempre m'ha interessat per diferents motius, no només per la posada en imatges de la música pop, sinó especialment per ser un dels pocs reductes per a l'experimentació audiovisual, a mig camí en molts casos entre la publicitat televisiva –l'espot– i la vídeo creació, en el sentit més artístic. En l'actualitat, malgrat l'auge experimentat pel videoclip musical en Internet –especialment referent a la producció audiovisual casolana, i muntatges semiprofessionals– cal reconèixer que el videoclip musical comercial, al més pur estil MTV, no està en els seus millors moments. En les llistes de reproducció de les cadenes musicals abunden fórmules preestablertes i esgotades com la representació d'actuacions, on es prioritzen les coreografies i les actituds xulesques dels cantants de hip-hop –en alguns casos acompanyats de dives com ara Jennifer López o Rihanna– en entorns ostentosos i carregats de daurats que destaquen sobre atmosferes fosques. De totes maneres, cal reconèixer que malgrat aquesta aparent homogeneïtat en els estils audiovisuals del videoclip, hi ha algunes excepcions que recorden els bons temps d’aquest gènere en els seus inicis en els anys 80, així com el seu renaixement en els primers anys 2000.