Número 6 (desembre de 2011)
El documental es transforma
Eva Domínguez

El documental ha trobat a Internet una via per arribar a una audiència que potser no coneixeria mai.

 

Sorprèn la quantitat de producció documental audiovisual que hi ha a tot el món i el poc espai que té a les graelles televisives (malgrat haver crescut en els últims temps). Els festivals com a aparador principal són interessants però exigeixen ser-hi. Per això, l'extensió online de qualsevol activitat relacionada amb el documental es presenta com la millor manera de captar l'atenció, difondre i vincular-hi la molta gent interessada pel món.

Internet és un suport fonamental en totes les fases del projecte: en l'abans, el durant i el després. Abans de començar la producció, a través de la Xarxa es pot aconseguir suport moral però també econòmic. El crossfunding, o la microdonació, sorgeix com una opció per als creadors en la difícil tasca de pagar els recursos necessaris per al projecte.

 

Durant la producció, divulgar-ne cada pas incrementa la vinculació amb les persones interessades, que se senten més partícips de la història. Es fa de moltes maneres, explicant-ne els detalls, on és l’equip, amb qui es parla però també avançant parts del treball audiovisual final, que es converteixen en relats autònoms i amb vida pròpia en la seva difusió viral.

 

Es pot també comptar amb la participació de l'audiència en el procés de creació, aportant-hi material, participant-hi com a testimoniatges o donant-hi dades i fonts. Dos exemples paradigmàtics són One day on Earth i Life in a day.

 

Quan aquestes fases es comparteixen a la Xarxa, el relat de no ficció ja no és un producte sinó un procés. Es pot acabar fent un audiovisual de llarga durada, que és el format clàssic, però el recorregut fins a arribar-hi ha anat deixant pel camí altres formats i continguts tan interessants com aquest.

 

Les possibilitats narratives digitals són tantes que limitar-se a un únic format o resultat a dia d'avui sembla una manera de perdre oportunitats per vincular a l'audiència. Els documentals en sèrie i els documentals interactius o documentals web són algunes de les formes que es van consolidant.

 

El capítol digital de l'IDFA (International Documentary Film Festival Amsterdam), la secció interactiva del NFB (National Film Board of Canada) o la trobada i-Docs de Bristol, que es va celebrar per primera vegada aquest any 2011 superant totes les expectatives de públic, són només una petita mostra de l'ebullició d'idees i projectes en aquest terreny.

 

A la vegada, l'aparició de l'iPad i d'altres tabletes obren moltes possibilitats narratives. Periodistes, cineastes i molts altres professionals convergeixen en aquest espai híbrid per descobrir noves maneres d'explicar el que passa al món. És, sens dubte, un moment interessantíssim.

cinema;  cultura digital;  mitjans socials;  periodisme;  televisió; 
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???