Número 9 (març de 2012)
El 'remake' dels tres porquets a la xarxa social
Eva Domínguez

El llop que va intentar matar els tres porquets ha mort i la família de porcs és detinguda i jutjada. The Guardian desplega una cobertura multiplataforma. S'informa de cada pas del procés en premsa, web, tabletes i mòbils mentre l'audiència reacciona i pren partit a les xarxes. Amb la frase “The Whole Picture” acaba el vídeo promocional.


L'anunci és un aparador dels reptes del periodisme actual, de l'exigència de ser immediats però alhora precisos, d'adequar el missatge a cada suport i format i d’estar atents a l'audiència.
 

El que no explica el vídeo de The Guardian és com els seus periodistes han de contrastar una suposada foto publicada des del mòbil del llop, moments abans de morir, en el seu compte de Twitter. La instantània corre per les xarxes i desmuntaria la versió de la defensa pròpia dels tres porquets.


Els periodistes investiguen el compte de Twitter mentre la xarxa bull amb missatges a favor del llop feroç. Comproven l'antiguitat del perfil, la regularitat de les piulades, els seguidors que té, la interacció amb ells (repiulades i mencions) i la seva reputació a Klout per saber si era real o fals. Busquen també altres possibles comptes en xarxes socials associades al mateix perfil.


En paral·lel, analitzen la imatge. Busquen les metadades allotjades en el fitxer “.exif”. Bingo! No només obtenen el dia i hora en què es va prendre la instantània. També la seva geolocalització.


Després d'aquestes perquisicions, el mitjà publica la seva primera informació sobre la suposada versió del llop i ho fa per demostrar que tant la foto com el perfil són falsos. La imatge es va prendre en les protestes d'una granja porcina a milers de quilòmetres d'allí dos mesos abans dels fets. En les mateixes dates, es va crear el perfil del llop feroç. Escassos seguidors i seguiment de milers de comptes aleatoris confirmen les sospites que va ser creada amb premeditació per inculpar els acusats.


Fora de la història d’Els tres porquets, el rumor arriba massa sovint a convertir-se en notícia abans que pugui ser contrastat i desmentit. Les boles que maten a un personatge popular darrere l'altre a Twitter en són un exemple. El més recent, la del Fidel Castro.


Són moltes les exigències del periodisme actual, que s'adapta com pot per complir-les. Ha de ser immediat i alhora capaç de contrastar la veracitat dels rumors que s'estenen com la pólvora a la xarxa. Ràpid, per descomptat, però també en profunditat. Es pot fer tot? Poden tots els mitjans fer-ho tot? Si calgués triar, amb què ens quedaríem?


El periodisme no és més fàcil que mai. Tot el contrari. El bon exercici de la professió suporta una enorme pressió. I la més dura prové probablement de l'exigència de publicar més quantitat i amb més rapidesa. No deixa de ser una paradoxa que tot això passi en un moment en què les redaccions es redueixen o, simplement, desapareixen.
 

mitjans socials;  periodisme; 
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???