Número 21 (abril de 2013)Barça: l'únic ambaixador de Catalunya
Lluís Pastor

Temps convulsos i inconsistents els que estem vivint. Temps en els quals el mateix govern que retalla serveis socials a la velocitat de la llum, el Govern català, es preocupa d'estendre una xarxa d'ambaixadors pel món. Temps, també, en què els ambaixadors espanyols no només no es plantegen donar-li aparador a Catalunya en el seu portafoli, sinó que sota la coartada de la “marca Espanya” demanen als espanyols que no es manifestin pel carrer ‒que això dóna mala imatge del país‒ i que, encara menys, facin escrache. És clar que es necessiten ambaixadors, però no per manipular la realitat, sinó per projectar la millor imatge en les ments de les persones. A Espanya i també, i sobretot, a Catalunya. Continua llegint...

 

Número 21 (abril de 2013)Més que un univers
Jordi Sánchez-Navarro

L'estudi de les indústries de l'entreteniment i la seva producció no es pot deslligar d’un cert acostament a les circumstàncies socials, culturals i econòmiques que les envolten. Els recursos que fan circular les indústries per a l'entreteniment popular influeixen i es veuen reflectits en factors econòmics i sociopolítics, en tendències socials i en corrents subterranis de la cultura. Continua llegint...

Número 21 (abril de 2013)'El Cosmonauta': la pel·lícula que no podia existir arriba al seu destí
Antoni Roig

Al setembre de 2009 em citava en una cèntrica cerveseria de Madrid amb Bruno,Carola i Nico, tres joves creadors que mesos enrere havien decidit emprendre una autèntica bogeria segons tots els estàndards: produir un llargmetratge de ciència-ficció amb vocació internacional i llicenciat a través de Creative Commons, de manera que els seus seguidors poguessin veure-la i fins i tot remesclar-la com volguessin. Aquest mes de maig, quatre anys després, El Cosmonauta s'estrena mundialment. Continua llegint...

Número 21 (abril de 2013)Relacions públiques 2.0: com relacionar-se amb els públics en l'entorn digital
Cristina Aced

Les empreses volen relacionar-se amb els seus públics. Això no és nou: és l'essència de les relacions públiques. La novetat rau en l'entorn digital. Els mitjans socials es converteixen en els grans aliats dels professionals de la comunicació: els blocs permeten interactuar amb els clients i conèixer la seva opinió, les xarxes socials són les noves portadores d'exclusives. Sens dubte, Internet ens obre una finestra de possibilitats. En aquest article descobrim què hi ha de nou (i què es manté) en les relacions públiques 2.0. Continua llegint...

Número 21 (abril de 2013)Keep Calm and Blog On
Mireia Montaña Blasco

Els bloggers estan de moda. Aquests nous professionals han desafiat els gegants grups mediàtics per a fer sentir la seva veu. Com si fossin petits artesans han anat teixint el seu discurs ‒farcit d’històries curioses, novetats, molt de criteri i disciplina‒ per a fer-lo arribar a un món globalitzat. Continua llegint...

Número 21 (abril de 2013)Informació en economia: una millor conceptualització és possible (i necessària)
Josep Cobarsí-Morales

La informació i conceptes relacionats no es troben suficientment incorporats en la teoria ni, encara menys, en la pràctica econòmica. Això comporta dificultats per a copsar l’economia real, tal i com es desenvolupa actualment, en entorns altament intensius en informació digital. Continua llegint...

Número 21 (abril de 2013)'Ambush marketing': anuncis parasitaris o emboscades publicitàries?
Sílvia Sivera

Entre les pràctiques de publicitat alternativa, el controvertit màrqueting d’emboscada (en anglès, ambush marketing) s’ha associat fonamentalment a la intromissió de marques en grans esdeveniments esportius o culturals, al marge de l’oficialitat de patrocinis costosos. Tanmateix, també es comença a vincular amb accions publicitàries enteses com a autèntics atacs per sorpresa. Continua llegint...
 

Número 21 (abril de 2013)Twitter i programes de televisió: una relació imperfecta
Gemma San Cornelio

Fa alguns mesos que observo amb certa curiositat l'ús de Twitter que fan els programes de televisió, tot tractant d'entendre fins a quin punt la relació amb la xarxa social d'alguna manera pot influir en termes positius, negatius, o simplement neutres, no només en la construcció de les audiències, sinó en els seus continguts o dinàmiques. La manera com s'ha introduït aquesta eina en els programes de televisió és força variada: des de la publicació de comentaris en directe, tot substituint clarament els SMS, fins a l'elaboració d'elements narratius. Continua llegint...

Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???
Twitter @UOCinfocom
Twitter @UOCuniversitat