Número 93 (novembre 2019)
Espais sobre la maternitat a Instagram
Gemma San Cornelio

La maternitat contemporània es viu en solitud. No ho dic jo, ja fa temps que diferents estudis parlen sobre la manca de referents de la família i l’entorn proper a les dones (Del Olmo, 2014) especialment en contextos urbans. En aquest marc, les xarxes socials suposen un acompanyament en aquesta fase de la vida, i en alguns casos són una clara influència en determinat tipus de discursos i formes d’entendre la maternitat en l’actualitat. En aquest article detallo alguns dels comptes més populars en llengua castellana i ubicats majoritàriament a l’Estat espanyol.

Un dels punts que més m’ha interessat d’aquests comptes és quina relació tenen les narratives proposades per les seves impulsores amb els discursos feministes, en quina mesura s’hi apropen o s’hi allunyen, i quins són els temes que s’hi tracten. En aquest sentit, podem trobar algunes referències en els següents comptes.

 

Malasmadres (340 k)

És el projecte personal i professional de Laura Baena, una ex-creativa publicitària que va deixar la feina després de tenir la seva primera filla per no poder conciliar la seva vida laboral amb la seva vida familiar. El projecte sorgeix fa tres anys amb l’objectiu de desmitificar la maternitat i trencar amb el mite de la «mare perfecta». Malgrat que al principi no s’expressava de forma explícita, la seva impulsora ha transmès darrerament el seu compromís amb el feminisme i, d’una manera més concreta, amb tot el que té a veure amb les qüestions de conciliació de la vida familiar. El seu discurs combina la invitació a les seguidores a debatre temes de l’experiència maternal del dia a dia, amb altres activitats que formen part del mateix projecte professional, que es basa en la divulgació d’aquests temes. Hi ha una línia comunicativa clara, i una marca construïda que es manifesta en els diferents posts, el to i la imatge dels missatges publicats.

 

Educar en Calma (29,4 k)

Igual que l’anterior, aquest projecte també s’origina davant l’acomiadament que pateix la seva impulsora quan estava embarassada. En aquest cas, la seva promotora, Elisa Molina, deriva la seva activitat cap a qüestions més de tipus psicològic, atès que el tema principal del compte és l’educació dels fills a partir de l’anomenada disciplina positiva. Aquest espai està dedicat principalment a la divulgació de continguts de suport a la criança des d’aquesta perspectiva. La seva promotora ha convertit l’espai en el seu projecte professional, i ofereix formació i conferències, a banda de mantenir l’espai online. Com l’anterior, l’espai està clarament identificat amb la identitat de la seva impulsora, que també inclou històries personals. Això es veu clarament amb les imatges publicades, que corresponen en gran mesura a fotografies i selfies de la seva autora.

 

Lucía mi pediatra (220 k)

Aquest és l’espai de la pediatra Lucía Galán, molt compromesa amb la divulgació mèdica i científica, la qual cosa li ha reportat diversos premis i reconeixements. El tema central són les qüestions mèdiques i la cura dels fills des d’una perspectiva personal i professional. El seu compromís amb la ciència l’ha dut a defensar postures sòlides, per exemple, sobre el tema de les vacunes, tractant de combatre la influència de grups antivacunes. La seva narrativa també inclou històries personals i consells de tipus alimentari i de salut en general.

 

Ohmamiblue (285 k)

Compte impulsat per Verónica Sánchez que aplega informació de tipus personal i familiar amb receptes de cuina ecològica i vegetariana. En aquest compte s’expressa una narrativa personal compromesa amb l’activisme ecològic, i especialment el reconeixement de la diversitat familiar i del col·lectiu LGTBI en la criança dels fills, i també amb el feminisme. És un compte que manté una certa línia editorial i un contingut visual molt curós.

 

Criar con Sentido Común (71,1 k)

Aquest compte es defineix com una escola de pares. És difícil saber qui hi ha darrere del compte, ja que a diferència dels anteriors, no hi ha res de personalització. Les imatges que es publiquen provenen de bancs d'imatges o d'altres comptes d’Instagram i els temes tractats són dispersos, relacionats amb dubtes sobre la criança i temes pediàtrics. No té una clara línia editorial ni de continguts. No obstant això, si es té en compte la tria de determinades imatges s’intueix que hi ha una mirada masculina al darrere. Certament, no té molt a veure amb la resta.

 

Un altre compte, també força popular, seria Madresfera (22,9 k) on, tot i que es manté una certa línia gràfica, les idees que es tracten són variades i disperses. Mamaposmoderna (187 k), seria un altre compte que promou més l'humor sobre la quotidianitat de la criança, i publica contingut més proper als memes, etc. Finalment, també resulta interessant el compte de Miriam Tirado (43,9 k), comunicadora que, com altres casos, acaba convertint el seu compte en el seu projecte professional. A diferència de Baena, que ha creat un espai de trobada amb altres dones, Tirado fa un pas més enllà i ofereix consells a partir de la seva pròpia experiència.

 

Es poden extreure algunes conclusions al voltant d'aquest tema. En primer lloc, els dubtes sobre la criança es responen tant en espais d'informació de tipus professional com en d’altres, on la informació prové de l'experiència personal. Aquests espais, per tant, es doten d'una autoritat que potser abans no tenien (o només la tenien en l'àmbit familiar: per exemple, l'experiència de la mare que passava a la filla). En segon lloc, les idees relacionades amb el feminisme apareixen explícitament només en una part d'aquest petit conjunt (mostra elaborada a partir de les pròpies recomanacions del sistema i després del seguiment d’aquestes recomanacions durant més de dos anys). La majoria dels comptes que parlen de maternitat (no necessàriament els analitzats en aquest article), centren la informació en els fills, deixant la identitat de la mare en un segon pla i, per tant, reproduint idees sobre la dedicació màxima de les dones a la cura dels fills. Tots aquests comptes són freqüentats en la seva major part per dones, la qual cosa ens demostra com els temes de criança es concentren en les mares de forma exclusiva i quin és el camí a recórrer en aquest sentit.

 

Finalment, sense ànim de menystenir el valor que tenen aquests espais, és important observar que totes aquestes iniciatives són de tipus privat/personal i algunes d'elles inclouen negocis en termes de formació, per exemple. Això posa de manifest el que s'ha apuntat al principi: els espais per compartir la maternitat, mancats de l'entorn proper, no haurien d’estar únicament en mans de fonts d'informació privades amb diferents nivells d'autoritat. És interessant reflexionar-hi.

 

Per saber-ne més:

Del Olmo, C. (2014). ¿Dónde está mi tribu? Maternidad y crianza en una sociedad individualista. Grupo Planeta Spain.

San Cornelio, G. (2017). Visiones contemporáneas de la maternidad en Instagram: una aproximación mixta al estudio del selfie como narrativa personal. Rizoma, vol. 5(2), p. 26-41.

 

Citació recomanada:

SAN CORNELIO, Gemma. Espais sobre la maternitat a Instagram. COMeIN [en línia], novembre 2019, no. 93. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n93.1976

mitjans socials;  gènere;  gestió del coneixement; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???