Es parla molt del desencís dels ciutadans vers la política i la seva desafecció. El govern obert i molt especialment la participació activa –en la confecció de pressupostos, o en consultes, o fins i tot en la presa de decisions– és vista pels polítics com una via per retornar els ciutadans a l’esfera política, si més no a la participació en les eleccions municipals, autonòmiques, nacionals o europees. Però, com s’està emprant aquesta via?, s’està cuidant?, s’està potenciant eficientment?, és sincera?

Segons el Pla de Transformació Digital (2015-2020), el 2020 l’Administració espanyola ha de ser digital i avantguarda en l’ús de les TIC. Per això, s’havien d’aplicar diferents actuacions com transformar els processos de gestió interns en electrònics amb sistemes d’informació i plataformes integrades, i desenvolupar el lloc de treball digital del sector públic. L’Administració Electrònica està preparada per atendre la ciutadania durant el confinament? Com d’àgil ha estat l’Administració Digital per adaptar els processos a les mesures urgents proposades pel govern?

Des del juny de 2019 tenim una nova directiva relativa a les dades obertes i la reutilització de la informació del sector públic (Directiva (UE) 2019/1024). Aquesta directiva reforça l’oportunitat que tenen biblioteques i arxius de recuperar costos derivats de preparar i gestionar dades per posar-los a disposició de la reutilització de la informació i a més obtenir beneficis, aplicant tarifes similars a les del mercat. Aquesta oportunitat ja es va plasmar fa uns anys a l’anterior Directiva del 2013, recollida per la Llei espanyola 18/2015. En un article publicat anteriorment a COMeIN indicàvem l’oportunitat d’obrir línies de negoci en arxius i biblioteques. Què ha passat des de llavors? S’ha aprofitat?

El passat mes de maig el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) es va començar a aplicar, encara que ja estava en vigor des de maig de 2016. Va ser al maig quan tots vàrem rebre una allau de missatges per confirmar el nostre permís de tractament de les nostres dades. Per què és tan important per a les organitzacions assegurar-se el permís per al tractament de dades personals i per a què és aquesta regulació? 

L’enfortiment de la democràcia sovint es vincula a rendició de comptes, transparència i govern obert. La rendició de comptes de les administracions públiques està subjecte a la publicació periòdica d’informació pública, proactiva o sota demanda de la ciutadania. Per tal de fer efectiu el govern obert i que els ciutadans participin en la presa de decisions, han de disposar de dades i informació. Si les dades i la informació es publiquen en formats oberts, aleshores dades i informació es poden reutilitzar per crear valor.  

La Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern, encara que en la ment de la majoria sigui un instrument de detecció i prevenció de la corrupció, és un instrument més a disposició de les administracions públiques i les empreses d'un territori per crear intel·ligència i, per tant, riquesa i desenvolupament territorial. Per tal que això tingui lloc, solament s'ha d'aprofitar i explotar la informació i les dades contingudes en els sistemes d'informació i en els documents que formen part dels expedients administratius. S'està aprofitant i explotant la informació? Com s'aconsegueix? Què s'està fent? 

La informació pública i les dades obertes són recursos per a empreses, ciutadania i administració pública. La reutilització d'informació i les dades obertes són font de beneficis i obren oportunitats de desenvolupament econòmic i optimització de recursos. No obstant això, l'accés i l'obtenció de dades, la seva explotació per elaborar més dades i crear productes, la seva anàlisi i generació de productes i serveis de valor afegit presenta reptes que han de ser resolts per impulsar el potencial de la reutilització d'informació pública (sector infomediari). 

L'accés dels ciutadans a la informació pública és un dret als països democràtics. Recullen aquest dret en la seva legislació. La publicitat activa és una via d'accés. La sol·licitud és l'altra. En tots els casos, les administracions públiques necessiten tenir organitzats i ben classificats els seus documents, per garantir el subministrament d'informació de qualitat. Però, com s'aconsegueix això? 

Amb algunes dècades de diferència respecte a altres democràcies, a Espanya des de fa tres anys tenim legislació per assegurar la transparència i l’accés a la informació pública. En l'àmbit estatal també disposem d’una llei de reutilització de la informació pública, per la qual l’accés a la informació és clau. Com s’està implantant la transparència i la reutilització de la informació en les administracions públiques? S'està obtenint el benefici econòmic que les lleis indiquen? Quins problemes estan sorgint? 

A la dècada dels noranta del segle passat, les llavors anomenades noves tecnologies de la informació i la comunicació (NTIC) ja estaven revolucionant la societat, l’economia, i la nostra vida. Entràvem en la societat i l’economia del coneixement, on la gestió de dades i de la informació portava a la generació de coneixement, matèria primera de la nova era, i al desenvolupament econòmic. Els fonaments de la societat i l’economia industrial quedaven darrere gràcies a les NTIC, que obrien una nova era econòmica i social. La Unió Europea, en l'Agenda de Lisboa del 2000, ja apuntava que gràcies al coneixement, Europa es convertiria en l’economia més avançada del món. Ara, segle XXI, dècada dels anys deu: no sentim la mateixa cançó amb el títol de transformació digital?