En aquests dies de pandèmia i confinament, s'ha disparat el consum d'entreteniment en la xarxa. Mentre es multipliquen les propostes creatives online d'artistes o organitzacions de la indústria digital, els espais tradicionals de l'art, com els museus, els cinemes, el teatre o la música en directe, experimenten l'agonia de les sales tancades i el temor d'un futur incert quant a la seva continuïtat. La tragèdia del virus ha deixat al descobert, encara més si fos possible, la fragilitat del sector de la cultura, mentre es dibuixen en l'horitzó noves maneres de consumir-la en un món postpandèmia.

El cinema va néixer com un espectacle col•lectiu en grans sales, amb imatges projectades en una gran pantalla en una sala fosca a 24 fotogrames per segon. No obstant això, avui en dia, amb l'avanç del streaming, el més comú és que els productes audiovisuals es consumeixen de manera individual, en televisors, tablets, ordinadors, o fins i tot en les minúscules pantalles dels telèfons mòbils. Si ha canviat la forma de recepció, ha canviat també el contingut: les sèries contínues es fan més populars, mentre que l'anomenat cinema d'art o independent tendeix a limitar-se a un públic cada vegada més reduït.