La transversalització de gènere no és un repte fàcil. Ni en els òrgans de poder o governança, ni en l’elaboració de polítiques públiques i les seves aplicacions pràctiques. Perquè, sense pressupostos, dissenys i aplicació de tàctiques específiques, pensades des d’allò comunitari, transversalitzar el gènere és susceptible de ser reduït a una idea o, pitjor, a un ideal. Evidentment, dins de l’àmbit universitari i la seva institució, el repte existeix i és majúscul.

Ressenyem Mujeres en Medio(s), d'Asunción Bernárdez Rodal. Segons la seva autora, els prejudicis i desconfiances amb els quals part de l'alumnat i professorat s'enfronten a conceptes com igualtat i feminisme, sobretot en àmbits acadèmics vinculats amb les ciències socials i humanitats, segurament neixen per entendre el context comunicatiu com un espai neutral, un espai que suposen lliure de càrregues ideològiques, almenys en qüestions de gènere. 

No és estrany veure com les dones tenim papers cada vegada més rellevants a la ficció televisiva i a les narracions cinematogràfiques, de la mateixa manera que des de la indústria de l’oci i l’entreteniment s’ofereixen productes pensats i distribuïts estratègicament per als públics femenins. Així doncs, en un primer cop d’ull, podem pensar que estem d’enhorabona.