Trobes uns diaris vells desfent capses i és impossible que no et fixis en les fotos retro dels anuncis. Els mòbils i els ordinadors portàtils, tecnologia punta molt associada amb la modernitat, envelleixen malament. Ho veiem en uns anuncis del 1996 que introdueixen l’oficina mòbil. Era un equipament sofisticat i car que es posava al mercat en un moment en què els mòbils eren minoritaris. A Espanya, la penetració era inferior al 10 %, és a dir, hi havia menys de 10 línies de mòbil per cada 100 habitants.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha posat el nom oficial de COVID-19 a la malaltia causant de l'actual pandèmia d'abast mundial. El nom s'ha adoptat amb rapidesa, tot substituint altres denominacions inicials que s'usaven col·loquialment, com ara «grip de Wuhan». Precisament, l'OMS va recalcar al moment oportú que un dels motius d'adoptar el nom de COVID-19 era la conveniència d'evitar l'ús de noms geogràfics i, en general, de noms que donin motiu a estigmatitzar països, persones o col·lectius.

El terme medialitat i les formes derivades que s’obtenen anteposant-hi diferents prefixos comencen a consolidar-se com a neologismes en el nostre idioma per definir nous conceptes relativament útils en l’àmbit de la comunicació digital. Aquest article es planteja aclarir els diferents significats que integra aquesta família terminològica de creixent ús.

En un article publicat el passat mes de maig a Retina, suplement d'economia d'El País, Guillermo Vega efectuava una encesa defensa de l'ús de la llengua pròpia (en el seu cas el castellà) contra l'abús d'anglicismes innecessaris que s'instal·len en el nostre bagatge comunicatiu quotidià, quan ja disposem de les paraules adequades. Però, què passa quan no és el cas? Sobre això vull reflexionar en aquest article. 

Segons l'últim informe mundial sobre la felicitat -  World Happiness report 2018 - Finlàndia és el país més feliç del món. La clau, per als autors de l'informe, està en el seu envejable sistema de benestar públic, tot i que altres asseguren que el motiu de tant goig es troba a la sauna, als nabius silvestres i en la pràctica del kalsarikännit. Tanmateix, per a alguns experts, el secret de la felicitat, sigui al país que sigui, resideix en la nostra capacitat d'expressar-la en paraules. O dit d'una altra manera, en la nostra habilitat per donar sentit a les emocions a través del llenguatge.  

El proppassat 28 de setembre Facebook va anunciar públicament que les dades vinculades als comptes de cinquanta milions d'usuaris havien quedat al descobert a causa d'un ciberatac. Segons ha reconegut la mateixa empresa, els hackers van aconseguir apoderar-se dels tokens d'aquests usuaris, és a dir, de les autenticacions que permeten accedir a aplicacions repetidament sense necessitat de tornar a introduir la contrasenya cada cop. 

Coneguts esdeveniments recents en l'esfera política, cultural i judicial relacionats amb la llibertat d'expressió i l'(auto) censura, encara que també altres menys comentats en els mitjans, m'han portat a voler qüestionar la noció àmpliament acceptada, però profundament problemàtica de "sentit comú", tal com s'utilitza en l’actualitat. 

L'1 de gener del 2017 van entrar en vigor els criteris recollits en la nova Gramàtica de la llengua catalana i l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans. En el present article farem un repàs de com s'han començat a aplicar els nous criteris ortogràfics en els continguts que difonen els mitjans de comunicació, en les obres lexicogràfiques de referència i també en altres recursos lingüístics. 

El 26 de setembre se celebra el Dia Europeu de les Llengües amb l'objectiu de promoure la riquesa lingüística i cultural d'Europa i fomentar l'aprenentatge de llengües. Aquesta iniciativa fa possible que una gran varietat d'institucions, com ara les que són responsables de la política lingüística o les institucions educatives, es facin ressò de la importància que té fomentar l'interès per la llengua i també de la rellevància que té l'aprenentatge continu de llengües.