El setembre i el gener són aquells mesos en què tot comença de nou, tothom es proposa (aquest any sí!) crear nous hàbits i assolir aquells objectius que, quan passen quinze dies, ja ningú no recorda. Hi ha un mercat que coneix bé aquest fenomen, i és el del col·leccionisme. Àlbums de cromos, nines de porcellana, coets que es munten amb peces... Per què i què col·leccionem? Creativitat i col·leccionisme poden anar de bracet?

 Recentment, enmig de la crisi pandèmica que estem vivint, s'ha produït la difusió d'un missatge del ministre de Consum en el qual s'encoratjava la ciutadania a reduir el consum de carn per motius relacionats amb la salut i el medi ambient. Tot i que el missatge va resultar sorprenent –el moment podria semblar poc adequat tenint en compte les reaccions que va suscitar–, potser aquesta estratègia no hagi estat tan dolenta en el fons, en la mesura que ha obert el debat sobre el tema.

Segons dades recents d’Unicef, un terç dels infants menors de cinc anys en el món no tenen una dieta sana, per la qual cosa no estan creixent correctament. Mentre que gairebé 200 milions d’aquests infants pateixen de desnutrició, prop de 40 milions viuen amb sobrepès. A l’Estat espanyol gairebé un 40% dels infants presenten obesitat o sobrepès. Aquesta xifra situa l’Estat espanyol al capdavant d’Europa en els índexs d’obesitat infantil.

La pregunta li va fer el Jorge Martínez al Toni Segarra a la primera trobada presencial del nou Màster Universitari d'Estratègia i Creativitat en Publicitat de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que va començar la seva docència el dia 17 d’octubre. Quines respostes tenen aquests dos creatius sobre la situació del sector i del talent publicitari? 

Per la combinació de la puixança turística i l’extensió de la cultura gastronòmica entre la ciutadania, cada cop més professionals de la comunicació actual s’estan orientant cap a la comunicació de la cuina i el menjar. Per aquesta raó, i aprofitant la meva primera col·laboració com a docent de l’assignatura Gastronomia 2.0: xarxes socials i periodisme gastronòmic al postgrau de Comunicació alimentària de la UOC, presento una tendència per a cada dia de la setmana, a partir de la qual elaborar estratègies i establir plans d’acció. 

En l'actualitat, es fa estrany trobar un mitjà de comunicació que no tingui una secció dedicada al menjar: receptes, crítiques gastronòmiques, entrevistes a celebrities del món foodie, curiositats i últimes tendències... Escriure sobre el menjar no és res nou i remunta, probablement, a l'inici de l'escriptura, o fins i tot abans, ja que els primers gargots dels homes prehistòrics eren dibuixos de bisons i d’altres “plats” l'època. 

Bip bip. Són les 9 del vespre d’un dijous i rebo un correu electrònic al compte de la feina. Qui deu ser a aquestes hores? “Hola, Txell. T’escrivim del restaurant X de Manresa. Ens ha agradat molt el teu llibre Working happy i voldríem convidar-te a un sopar-tertúlia un dia de cada dia. Al nostre restaurant fem esdeveniments cada mes i creiem que seria un reclam molt xulo”.