Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "música" : 8 resultats
La veritat és allà enrere: el retorn dels X-Files i les noves formes del 'revival'

Fa unes poques setmanes hem pogut assistir a un dels retorns més esperats de la televisió recent: la nova ‘mini’ temporada de la sèrie clau dels anys noranta The X-Files (Expedient X). L’objectiu d’aquest article no és tant valorar aquest retorn –que també- com contribuir a la reflexió sobre la importància atorgada a la noció de revival, utilitzada explícitament en aquest cas, però aplicable a tot un seguit de fenòmens culturals recents i propers en el cinema i la televisió contemporànies.

Simfonia en re menor per a passos precipitats

A les 7:51 d'un matí de gener un jove vestit amb camisa i texans va entrar en una estació de metro del centre de Washington DC, va treure un violí de dins l’estoig i, després de deixar caure unes quantes monedes de la seva pròpia butxaca, va començar a interpretar una obra clàssica de Johann Sebastian Bach. En els quaranta-tres minuts que va durar el seu improvisat concert, mil setanta persones van passar indiferents al seu costat, set es van parar a escoltar-ho, vint li van donar propina i una el va reconèixer. Quan va acabar de tocar Joshua Bell, un dels virtuosos més cotitzats i admirats del món, va guardar el seu Stradivarius de tres milions i mig de dòlars i va caminar plàcidament fins a l'hotel on acostumava a esmorzar. A l'estació van tornar a regnar el silenci i el so sord de passos precipitats. Ningú se’n va adonar. Ningú va aplaudir.

Disseny, coreografies i muntatge en els clips de Michel Gondry

El meu primer article en aquesta revista va tractar sobre videoclips musicals i, la veritat, ja tenia ganes de tornar sobre el tema. L'excusa perfecta va ser el visionat casual a la televisió, fa uns mesos, de Go, el videoclip d'una de les cançons de l'últim disc de The Chemical Brothers, Born in the Echoes (2015). Un grup de noies vestides amb una austera indumentària grisa interpreten una coreografia subjectant un pal i marcant el pas de manera contundent al ritme de la música, mentre la càmera les segueix en aparent pla seqüència. Per l'aspecte, aquest vídeo ha d'estar realitzat per Michel Gondry... et voilà!

Qui dimonis és U2?

El passat 9 de setembre, durant l’esdeveniment especial d’Apple a Cupertino, Califòrnia, per presentar l’iPhone 6, vam assistir a un moment inesperat i de conseqüències també inesperades. Sobre l’escenari, Tim Cook (CEO d’Apple) i Bono (‘CEO’ de la llegendària banda de rock U2, que va oferir una breu actuació), van encetar un diàleg distés durant el qual el cantant va convidar Cook a enviar el seu nous disc, Songs of Innocence, en aquell mateix moment, automàticament i de manera gratuïta als centenars de milions d’usuaris d’iTunes. I així es va fer. Un moment històric que semblava destinat a canviar el rumb de la indústria musical. Però potser no com esperaven.

Què significa la música?

Quan un debat acadèmic es perllonga massa temps, de vegades durant segles, pot passar que la pregunta de la qual es parteix estigui mal plantejada, i per això cap resposta aconsegueix tancar l'assumpte. Potser sigui un exemple d'això la polèmica, sorgida a la meitat del segle XIX, sobre el significat -o contingut semàntic- de la música. ¿Diu alguna cosa la música, en si mateixa, al marge de les paraules o representacions que la puguin acompanyar?

Millor en viu

T’has preguntat mai què significa per tu la música? No sé pas quin serà el cas, però el que està clar és que no és exactament el mateix per a tothom però sí que hi ha uns comuns denominadors. Com a estudiant del màster en Societat de la Informació i el Coneixement de la UOC, he tingut la oportunitat de resoldre aquest dubtes, quasi quotidians, en el Treball Final de Màster (TFM) i m’agradaria compartir les conclusions amb vosaltres. 

La recerca de l'autenticitat en el fenomen fan

L'estudi del fenomen fan (fandom studies) exhibeix la seva pròpia contradicció fundacional: els fans interessen a la sociologia perquè són audiències actives, creatives i compromeses, en contra del retrat gregari, convuls i capritxós que se sol oferir d'aquestes persones. En les seves pràctiques no es reflecteix una actitud de servitud, sinó una voluntat de dialogar amb els textos culturals emanats de la indústria.

L'aixeta de la música

Amb l’arribada del CD va començar el procés de la digitalització de la música, i amb això un canvi en com la distribuïm i la consumim.  Aquest ràpid procés de canvi ha sacsejat les indústries discogràfiques, les quals s’han vist amenaçades i han reaccionat  espantant tots aquells qui estimen la música en dir –suaument– que sense venta de CD la música s’acabaria perquè els artistes no en podrien viure: com si les discogràfiques s’haguessin preocupat mai pels músics.

8 resultats | Pàgina 1 de 1