Hi ha tres tecnologies que marcaran el futur de la pràctica del disseny: la intel·ligència artificial, la neuroinformàtica i el blockchain. No són càpsules tancades i monolítiques, sinó que van lligades a processos tecnològics complexos. A més, les hem d’enfrontar o permear amb tres processos socioculturals actuals que també estan revolucionant la societat: la crisi mediambiental, els feminismes i les comunitats de pràctica. Si no fem aquest exercici de contrast, de les noves tecnologies, només en podrem donar una versió limitada i mancada d’un espai crític de reflexió.

En el número 99 de COMeIN, corresponent al maig del 2020, vaig publicar unes breus anotacions titulades «Festivals de cinema i crisi sanitària: pronòstics impossibles». En el moment d’escriure aquelles línies, l’ajornament del Festival Internacional de Cinema de Cannes deixava clar que la pandèmia havia provocat canvis radicals en el món dels grans esdeveniments presencials, específicament en els relacionats amb el mercat i la cultura del cinema. La indústria cinematogràfica semblava que vivia, el 2020, una de les disjuntives més desafiadores de la seva història.

Abans de fer el llistat de llibres que no tindré temps de llegir durant les vacances, tenia pendent donar una bona ullada a Infocràcia, la digitalització i la crisi de la democràcia, el recent llibre de Byung-Chul Han. Certament, aquests llibres que són un recull de petits articles/capítols de vegades arriben a poca profunditat, però en canvi permeten transmetre una idea forta en cadascuna de les peces. El filòsof coreà descriu i es mostra crític amb alguns aspectes de la societat, els quals anomena infocràcia.

L’1 de juny del 2022, a l’edifici de la Fundación Telefónica, a Madrid, va celebrar-se el seminari «Loot Boxes: Nuevos retos de la industria del videojuego», organitzat pel Ministeri de Consum del Govern espanyol. L’acte va transcendir als mitjans de comunicació per un anunci fet pel ministre Alberto Garzón: la preparació d’una llei a Espanya, «pionera a Europa» (sic), per regular les loot boxes, o caixes de botí en català, als videojocs.

La paraula vacances ja surt a cada conversa i es fa el compte enrere dels dies que falten per a la desconnexió. Els mitjans de comunicació, però, no tanquen, ja que l’actualitat informativa continua, encara que la política i els esports baixen el ritme –i sabem que omplen moltes pàgines de tinta i moltes hores d’emissió al llarg de l’any. Quin tipus de notícies es publiquen durant el juliol i l’agost? Quins continguts agradaria més llegir i escoltar a l’audiència i als lectors?

Si acceptem que la publicitat es basa en la creativitat, la creativitat, en les idees, i les idees, en la resolució de problemes, estem incorrent en una sinècdoque conceptual, ja que no contemplem el cicle de vida complet d’aquestes idees. Com es venen les idees, ergo, com es compren i, al capdavall, com es compten és un camí que sembla haver transcendit des de la taula de reunions cap a espais de trobada de les marques amb els seus públics, en un creixent exercici narratiu, persuasiu i metapublicitari.

Fa uns quants dies, van aparèixer diverses notícies relacionades amb la creació d’imatges amb intel·ligència artificial. Particularment, es tracta del programari DALL-E i de la seva versió lleugera DALL-E mini (que acaba de reconvertir-se en Craiyon). Ambdós són capaços de generar imatges a partir d’un text. Curiosament, coincidien amb alguns esdeveniments sobre art digital, com el festival i congrés ISEA, realitzat recentment a la ciutat de Barcelona.

Cada fons d’arxiu personal ens explica tot un seguit d’històries que van molt més enllà de la figura del seu creador, la seva activitat professional, el període històric en què es va desenvolupar o l’impacte que va tenir a la societat de la qual formava part. I això és el que es vol desgranar a les properes línies, les petites històries amagades darrere d’aquest fons d’arxiu d’un dels arqueòlegs i prehistoriadors catalans més destacats d’inicis de segle XX.

Després de dos anys ben estranys, ara pot ser un bon moment per qüestionar-nos la vida, en general, però també, en particular, coses com de quina manera compartim la professió del disseny, com ens relacionem amb els i les nostres col·legues, o si els festivals de disseny són un bon espai per fer-ho. Quin sentit tenen? Moriran? Han canviat? Canviaran?

El passat 26 de maig va tenir lloc, a l’Escola del Marbre de Fines, la V Edició de la Jornada Almanzora Comparte en format hackathon. Amb el doble de confirmacions que en l’edició anterior, també es van doblar la il·lusió i el compromís. Més de 70 representants del teixit empresarial, agrícola, ramader, turístic, artesanal, polític i social de la comarca de l’Almanzora van participar al llarg del dia de la dinàmica de l’esdeveniment.