Com a part de l’anomenada Democràcia Participativa, s’han dissenyat nombroses tecnologies molt sofisticades basades en internet, com el vot electrònic. Aquest sistema evoluciona reforçant la seva legitimitat per mitjà de tecnologies com blockchain, que permet verificar la transparència del vot ciutadà. Gràcies a internet, s’ha expandit la possibilitat de participar en el debat social de diverses maneres, més enllà dels sistemes habituals i històrics.

El Banc de Santander ha anunciat la posada en marxa, durant el segon trimestre del 2022, d’una agència publicitària interna o in-house: LaSanta. Es tracta d’un altre gran anunciant que es planteja gestionar de manera directa la creativitat i la presència en mitjans. Però, no es tracta d’un fenomen nou. La creació d’agències publicitàries in-house, que actuen de manera paral·lela i complementària a l’activitat de les agències externes, ha estat una constant al llarg de la història de la publicitat.

En aquest article, de diferents maneres, sense sortir-me de l’àmbit de la cultura i de la comunicació, abordo la qüestió de la fragilitat d’allò que ens envolta, d’allò impermanent, de com malgrat que ens agrada creure el contrari, no tot està disponible i res ho estarà per sempre. Que necessitem la nostra voluntat, les nostres millors virtuts, per acceptar la pèrdua, però també per seguir en la cerca d’allò perdut, la inquietud cap a la bellesa encara per descobrir, per cuidar-la i compartir-la, mentre sigui possible. Serveix per al nostre ensopit dia a dia, i serveix, per descomptat, per al drama del poble ucraïnès.

Els llibres, les biblioteques i les dones tenen papers similars i invisibles durant els conflictes bèl·lics. La tasca social de les biblioteques és àmpliament coneguda, sempre al rescat de la societat. Ho hem vist en les diferents crisis que hem anat travessant al llarg d’aquest segle. A les dones, se’ls atribueix les conegudes tasques de suport i cures. I, d’altra banda, també en paral·lel, ambdues pateixen conseqüències terribles i devastadores.

Escric aquest article l’1 de març, sisè dia de la invasió russa a Ucraïna, una nova guerra a Europa. Inicio expressament amb les dues paraules (guerra, invasió), que, curiosament, no apareixen de moment als mitjans informatius prorussos, i ho fan rere l’eufemisme d’operació militar especial. Sí, se’m fa difícil mantenir l’objectivitat (que no la neutralitat) a l’hora de parlar i analitzar el que està succeint.

Cada disciplina sempre té el seu gran oblidat. O la seva gran oblidada. En la comunicació científica, són les dones i, en la ciència, les ciències socials. I, després, hi ha la publicitat exterior, la gran oblidada dins dels estudis de publicitat, no només al nostre país, sinó també a escala internacional. Poques són les recerques que parlen dels seus beneficis com a mitjà publicitari per als anunciants, i menys les que desenvolupen les bondats socials, culturals i estètiques d’aquest mitjà a la ciutat.

Faces ON. Els passats dies 4, 5 i 6 de febrer, va tenir lloc el Llum BCN, el festival d’arts lumíniques que se celebra a Barcelona des del 2012. L’esdeveniment aprofita la complicitat de les nits d’hivern per presentar diferents instal·lacions artístiques basades en l’ús de la llum i les tecnologies digitals. Una exposició d’art modern que reuneix cada any milers de persones, incloent-hi públic familiar, juvenil i adult.

Els social media són àmpliament populars entre els usuaris d’internet. Aquesta popularitat es fa extensiva als menors que se senten atrets pels seus continguts, però també s’inclinen a mostrar-se actius creant perfils i interactuant. En aquest context, la realitat no sempre respecta les limitacions legals. I mentre pares i tutors intenten protegir els menors, les plataformes es troben a la cruïlla entre complir la legislació, projectar una bona imatge i vetllar pel seu negoci i guanyar usuaris.

El 2020 va ser, sens dubte, l’era de l’explosió del podcast. Les dades demostren que el 2021 ha estat l’any de la irrupció dels audiollibres com una de les opcions sonores que encaixa amb els nous models de consum i estil de vida (post?) pandèmica. El sorgiment de noves plataformes d’audiollibres (també inclouen podcast) –que, per una tarifa plana, permeten consumir tot allò que està disponible al seu canal– ha estat clau en la irrupció dels audiollibres en el que crec que es considerarà l’era de l’àudio.

Des dels últims anys, des d’institucions com la Unió Europea (2018), es desenvolupa la noció de digital youth work com l’àmbit de treball socioeducatiu amb la població jove orientat a promoure’n la inclusió social mitjançant les tecnologies digitals. Per a la seva adaptació i aplicació al context espanyol, es proposa que l’educació social és el camp més propici. No obstant això, per desenvolupar una «educació social digital», cal entendre prèviament quin és el nivell actual de competències digitals de les educadores socials.