Més enllà de les opinions favorables o no als Jocs Olímpics de Barcelona ‘92, una de les imatges icòniques és, sens dubte, el caos generat durant la cerimònia de clausura mentre cantaven Los Manolos i una multitud d’atletes pujava a l’escenari. En aquell desordre, la veu del recordat Constantino Romero que els demanava que baixessin de l’escenari. Parafrasejo aquella crida per fer la meva pròpia a científiques i científics: si us plau, no deixeu les xarxes socials! En aquest article, explicarem el valor de la feina que fan, per què és necessari que hi siguin i per què es demana que no les abandonin, i com mirar de trampejar-ho tot plegat.
Sí, la pregunta vol ser provocadora. De fet, sempre resulta una mica pertorbador preguntar-nos sobre el sentit de les coses, i més quan ens referim a dimensions de la vida que estan plàcidament incorporades a la nostra existència, que donem moltes vegades per fetes o per bones. Llavors, molt poques vegades ens aturem davant seu i ens preguntem: però… per què?, per a què?, amb quin sentit?
El suïcidi és un dels grans problemes de salut pública mundial, i l’Estat espanyol en té les xifres més altes de la història, amb un increment d’un 7,4 % el passat 2020. Els mitjans de comunicació invisibilitzen els suïcidis o els tracten de manera contraproduent, tot i que hi ha decàlegs i manuals específics per a periodistes. Enguany, La Marató de TV3 se centrarà en la salut mental i també hi ha posat el focus el treball final del màster de Periodisme i Comunicació Digital que ha guanyat el primer premi. Un programa solidari de referència i un excel·lent treball de recerca que, de ben segur, ens ajudaran com a professionals o alumnat de comunicació a saber-ne més.
«La pandèmia ens farà millors», deien lemes i articles de premsa, quan la covid-19 va irrompre amb tota la seva letalitat en la nostra societat, al final de l’hivern del 2020. «Amb l’arribada del virus, haurem de ser uns altres», deia la gent al carrer, i destacaven els experts. «Ens hem de transformar», replicaven associacions de veïns i grups civils.
Sovint, l’activisme i la protesta van relacionats amb la comunicació amb pocs recursos, el Do It Yourself (DIY) i la creativitat de persones que volen explicar coses i s’espavilen per poder fer-ho. La història és plena d’exemples de gràfiques creades per a manifestacions espontànies que es formalitzen i tenen una estètica determinada depenent de les eines amb les quals s’han creat.
Entre els dies 22 i 24 de novembre, un grup de professors de la UOC hem estat al congrés 9º Encuentro BID Enseñanza y Diseño. «Diseñar y enseñar Diseño después de la pandemia», dintre de la «Bienal Iberoamericana de Diseño». En aquest article, reprodueixo una crònica dels temes més candents en l’actualitat en l’àmbit de la docència en disseny.
Què diria William F. Gibson (Neuromàntic,1984), si aixequés el cap, sobre el metavers de Zuckerberg? Bé, de fet, li ho podríem preguntar per què, tot i que ja té setanta-tres anys i les seves aventures psicodèliques dels anys setanta, continua viu (i escrivint).
En aquest article, Sofía Carvajal, responsable de Desenvolupament de Capacitats i Activació DATA a Movistar+ i convidada experta de l’assignatura Investigació, estratègia i planificació de mitjans del màster universitari d’Estratègia i Creativitat en Publicitat, explica fil per randa l’aposta de Movistar+ pel nou model publicitari Addressable TV. Amb aquesta solució publicitària, basada en data de qualitat prèmium, la plataforma pot arribar de manera personalitzada als seus 10 milions d’abonats.
El passat mes d’octubre, el cineasta alemany Werner Herzog va visitar Barcelona per oferir una classe magistral en el marc del Serielizados Fest, el festival de sèries de televisió fundat pels creadors de la revista online del mateix nom.
L’última sèrie d’èxit de Netflix, El joc del calamar, ha establert un nou rècord d’audiències a tot el món. Aquesta sèrie coreana també ha generat molts debats, des de crítiques per inspirar violència per mitjà de jocs infantils fins a lliçons de màrqueting i mems a les xarxes socials.