La Fundació Josep Irla acaba de publicar el llibre Dalmau Costa. Mestre de cerimònies de dues nacions, la biografia d’un dels primers responsables de protocol de les institucions catalanes, fundador d’Esquerra Republicana de Catalunya i empresari de fama internacional a l’exili mexicà. El text és el resultat d’una recerca postdoctoral duta a terme pel professor Lluís Burillo Toledano, tutor de treballs finals del màster universitari de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments de la UOC.

Els últims anys, la sostenibilitat ha anat guanyant reconeixement social i polític gràcies a l’Agenda 2030 i als 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides, fonamentals per garantir un món futur que sigui sostenible a escala mediambiental, econòmica i social. 

Fins fa alguns anys, parlar de sostenibilitat en esdeveniments equivalia a parlar d’ecologia o, simplement, de reciclatge. Ara, els organitzadors d’esdeveniments han d’ampliar aquesta mirada i tenir en compte que la sostenibilitat engloba l’impacte social, econòmic i mediambiental associat amb la trobada. Per a això, és important conèixer com els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU es poden aplicar en el sector, i generar així esdeveniments més sostenibles i respectuosos amb la societat i el medi ambient.

És molt lleig fregar a algú pels morros el típic «jo-ja-t’ho-vaig-dir», però la veritat és que jo ja ho vaig dir. Vaig pronosticar que el Facebook que hem conegut fins ara deixaria d’existir en un termini de tres o quatre anys, i ho vaig pronosticar fa exactament tres anys i vuit mesos.

El títol –una miqueta clickbait– de l’article és una excusa per parlar d’una figura fonamental de la crítica cultural i dels estudis culturals i posar-la en relació amb els estudis de Comunicació i el seu compromís (o no) amb l’educació mediàtica.

La intel·ligència artificial (IA) va guanyant terreny i la seva ocupació cada vegada es fa més extensiva. La fem servir de vegades sense adonar-nos-en, hi dialoguem en forma de xatbots i, molt sovint, la seva tasca pot condicionar de manera clara la nostra visió i la representació que rebem de la realitat. La detecció de biaixos que poden adquirir a la fase de disseny o desenvolupament posterior resulta clau i, per això, el seu estudi i la implementació d’iniciatives que advoquin per l’ètica i la transparència són necessàries.

Què passa quan inocules un component d'arbitrarietat en un determinat procés? Què passa si estimulem qualsevol cadència considerada com a rutinària a través d'un catalitzador inesperat? Potser aquestes qüestions incomodin qualsevol modus operandi, però la introducció de recursos com les baralles de cartes d'estimulació creativa ens porten a explorar territoris nous i insospitats, a priori, no plantejats a l'inici del projecte.

El món de l'esport mostra sovint regles diferents a les de les empreses, encara que els clubs més coneguts no hi ha dubte que són grans empreses. En l'àmbit de la feina, la relació entre Laporta i Koeman aquesta temporada 21-22 reprodueix un cas de mobbing: una fustigació psicològica sistemàtica en l'entorn laboral. M'explico.

A més del hacker, revisarem la figura contemporània del maker. La figura del maker neix vinculada a la fabricació digital en els inicis de l'any 2000. Moltes persones veuen aquesta figura com la domesticació dels hackers, joves de classe mitjana, provinents d'àmbits creatius i que s'especialitzen en el relat de les nouvingudes tecnologies de la fabricació digital. Els makers onegen la bandera d'una nova societat de consum més democràtica.

S'ha parlat molt de les restriccions als esdeveniments en directe a causa de la pandèmia. No obstant això, per a moltes persones accedir als espectacles en directe sempre ha estat un repte. Segons l'OMS, al voltant del 15% de la població mundial són persones amb discapacitat, el que en el cas d'Espanya són més de tres milions de persones. Per a aquestes persones no sempre és possible accedir a l'oferta d'oci existent.