El grup de recerca GAME ha codirigit amb l’ONG Plan International el projecte Safer cities for girls, que en l’edició actual s’ha centrat a analitzar l’assetjament i la inseguretat en els carrers de les ciutats de Madrid, Sevilla i Barcelona, juntament amb tres ciutats de Bèlgica. A més de la veu d’expertes en urbanisme feminista, en comunicació, en polítiques, entre altres sectors, el projecte ha recollit l’opinió de la joventut i també les experiències en el mapa, in situ, i aquest n’és un tret diferencial. Per desgràcia alguns dels resultats, que són molt similars entre ciutats i països, són molt alarmants i gens positius. En parlem posant el focus a Barcelona.

 Recentment, enmig de la crisi pandèmica que estem vivint, s'ha produït la difusió d'un missatge del ministre de Consum en el qual s'encoratjava la ciutadania a reduir el consum de carn per motius relacionats amb la salut i el medi ambient. Tot i que el missatge va resultar sorprenent –el moment podria semblar poc adequat tenint en compte les reaccions que va suscitar–, potser aquesta estratègia no hagi estat tan dolenta en el fons, en la mesura que ha obert el debat sobre el tema.

 «Quan m'aturo a reflexionar sobre els meus viatges pel món, viatges que s'han prolongat durant molts, molts anys, de vegades tinc la impressió que les fronteres i els fronts, així com les penalitats i els perills propis d'aquests viatges m'han produït menys inquietud que la incògnita, sempre present i renovada, de com transcorreria cada nou encontre amb els Altres, amb aquestes persones estranyes amb les quals em toparia mentre seguia el meu camí. Ja que sempre vaig saber que d'aquesta trobada dependria molt, moltíssim, si no tot.»

El Protocol Oficial de l'Estat, en qualsevol país, es basa en dos fonaments essencials: la normativa legal vigent, ja sigui de caràcter estatal, autonòmic o local, i els costums i tradicions inveterades. La principal normativa de protocol existent a Espanya és el Reial Decret 2099/1983, de 4 d'agost, pel qual s'aprova l'Ordenament General de Precedències en l'Estat. Aquest text legislatiu estableix el règim de precedències dels càrrecs i ens públics en els actes oficials.

La comunicació és una competència transversal imprescindible en totes les disciplines i així ho vam poder comprovar al Día C 2021, les jornades del Club de Creativos (CdeC), institució col·laboradora del Màster Universitari d'Estratègia i Creativitat en Publicitat de la UOC. 

El 24 de maig de 2021 va tenir lloc l’acte de presa de possessió del 132è president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès. Aquesta cerimònia, ja de per si carregada de significat, revestia d’un especial interès en produir-se en un context de COVID i també de forta convulsió política, amb representants catalans empresonats. Tots aquests elements van haver de ser tinguts en compte per part dels seus organitzadors, en un acte protocol·lari que es va voler dotar d’un caràcter senzill, però alhora altament simbòlic pel moment historicopolític en què es va produir.

L’auge de l’assaig audiovisual, una pràctica que permet reflexionar sobre la imatge des de la mateixa imatge, comença a tenir un impacte i una rellevància en les investigacions sobre l’audiovisual en el context digital molt estimulants. La seva heterogeneïtat, llibertat i voluntat d’experimentació el converteixen en un format alternatiu a l’anquilosament de les descripcions i anàlisis pròpies del paper i la crítica acadèmica.

Segons el dissenyador Tim Brown, «part del desenvolupament d’una cultura creativa dinàmica consisteix a donar a la gent temps i permís per jugar». La creativitat és un talent amb el qual naixem totes les persones i que algunes tenim una mica rovellat. Per activar-lo, a més de fer servir tècniques creatives, podem jugar, modificar el nostre entorn i beure cervesa d’una manera molt concreta.

Un doctorat industrial consisteix en la realització d’un projecte d’investigació en un entorn empresarial darrere el qual hi ha un producte final que l’empresa comercialitzarà. Té grans avantatges per al doctorand atès que el pot fer mentre treballa, ja que cal que l’empresa el contracti per fer aquesta tasca. A més, tant el doctorand com la universitat que hi dona suport reben ajudes econòmiques per poder dur a terme el projecte.

El periodista Josep Cuní em va donar la primera pista: «Els membres de l’executiu català sembla que hagin sortit d’Operación Triunfo; estan tots tallats pel mateix patró». Era veritat? Aquesta monotonia en les formes i discursos que desprenen els consellers i conselleres es podria haver forjat en un càsting de talent show? Em vaig posar a investigar.