La COVID-19 ha obligat a anul·lar o transformar molts dels esdeveniments previstos. En alguns casos, s’ha optat per convertir-los en esdeveniments virtuals, dels quals donàvem algunes pistes en un article anterior. L’àmbit de la moda, un sector que tradicionalment ha invertit en esdeveniments per presentar les seves noves col·leccions, també s’ha anat adaptant al nou context, passant per esdeveniments híbrids fins a propostes 100% online.

La crisi sanitària de la COVID-19 ha sacsejat de forma evident els fonaments de la societat, aquella normalitat que formava part del nostre dia a dia, ens agradés o no. La mateixa societat de la informació i el coneixement, sovint ja amortitzada com a concepte, ha vist com la informació al voltant de la pandèmia esdevenia un problema i per primer cop l’OMS parlava ja el març del 2020 d’infodèmia, referint-se a un excés d’informació molta de la qual seria falsa.

Spotify permet crear contingut de marca rellevant per al consumidor/a amb un enfocament original. No obstant això, aquestes accions encara estan en una fase embrionària. En aquest article presentem alguns exemples de brànding sonor a Spotify sorgits a propòsit del període de confinament per la COVID-19.

No exagerem quan afirmem que les ciutats han incorporat una pell digital en la seva superfície, perquè si calculem la quantitat de dades digitals que circulen per les xarxes sense fils dels centres urbans entendríem que en algunes zones existeixen més bits que ciment. A causa d’això, la superfície habitable s’està transformant en un territori d’interacció digital mediada per dispositius personals i grans infraestructures de comunicació.

La pandèmia per la COVID-19, a més de l’emergència sanitària ocasionada, ha tingut efectes en diferents sectors. Els mitjans de comunicació també s’han vist afectats tant per l’increment de la demanda informativa com per l’impacte en un model de negoci afectat pel descens de la inversió publicitària. Un moment que a més era clau pel canvi d’estratègia en el qual alguns d’aquests mitjans es trobaven immersos, en un procés de transformació cap al pagament per continguts en la seva edició digital.

En el context del #MeToo i del #BlackLivesMatter, les comèdies dramàtiques televisives permeten representar i articular les contradiccions, complexitats i experiències de les dones joves en una crisi econòmica global. A base d’ironia, el cas d’I May Destroy You permet analitzar la manera en què es construeix un relat resistent a les etiquetes i a les interpretacions fàcils de les jerarquies de poder en les relacions personals.

Durant els moments més durs del confinament provocat per la COVID-19 es van fer populars algunes accions i imatges de marques que prenien posicions respecte a la seva activitat en el context de la pandèmia. D’altra banda, múltiples materials gràfics han estat desenvolupats per informar, cridar l’atenció sobre el tema, etc. Quin ha estat el paper del disseny i el branding? En aquest article comento alguns exemples que poden servir per a la reflexió sobre el tema.

El 27 d’agost d’aquest 2020 es va celebrar el 250è aniversari del naixement del filòsof alemany G. W. F. Hegel. És una ocasió propícia per revisar aquells postulats de la filosofia hegeliana que apel·len al paper mediador del llenguatge i de la comunicació en el progrés humà, i que estan recobrant certa actualitat des de posicions pragmàtiques i evolucionistes. Aquest article mira d’elucidar les claus de la seva importància en el debat filosòfic i científic actual.

Durant molts anys ens hem acostumat a entendre i explicar el canvi climàtic com tot allò que passa al nostre planeta: escalfament global, inundacions, incendis, desforestació, pluja nuclear, extincions, desaparició accelerada de la biodiversitat... Amb el temps i la contínua degeneració dels ecosistemes terrestres, hem començat també a conèixer la seva dimensió experiencial: guerres, migracions forçades, pobresa, col·lapse del sistema alimentari... Finalment, a cop de pandèmia, vam comprendre que les conseqüències del canvi climàtic no ocorren només en països distants, a les tortugues i als ossos polars. Ens afecten a tots, són terribles i ens estan matant.

El 1899 Thorstein Veblen va escriure La teoria de la classe ociosa com a crítica d’una societat nord-americana que al cap de dues dècades es convertiria en l’anomenada societat de consum. Durant aquells feliços vint (roaring twenties) es va inflar el que seria una de les bombolles econòmiques més sagnants i, un segle més tard, després dels mesos en què ens hem vist en l’obligació de romandre en bombolles físiques pel confinament, parlar de consum en singular pot revelar-se insuficient.