Si algun entorn hem pogut comprovar que no fa vacances, és el dels mitjans socials. Potser la gent mira de desconnectar de la feina, però fer-ho dels mitjans socials és molt més difícil, a menys que es viatgi a entorns sense roaming, és clar. Tot plegat m’ha dut a una sèrie de reflexions i preguntes sobre diversos aspectes al voltant dels fluxos d’informació en política i a través de les xarxes. 

Aquest estiu s’ha comentat en les xarxes socials la portada que el suplement de Vocento, XLSemanal, ha dedicat al ministre de l’Interior d'Itàlia, Matteo Salvini. 

Contaminació, inundacions, incendis, extincions massives, migracions forçades, pluja nuclear... Benvinguts a l'antropocè, una nova era geològica caracteritzada per degeneració dels ecosistemes terrestres a causa de l'acció humana. Un concepte controvertit que, més enllà de la seva accepció geològica, abasta una transformació global i complexa que reclama noves formes de visualització.  

Segur que la gran majoria de la població espanyola hem participat aquest estiu en alguna tertúlia, debat o discussió acalorada sobre el tema de l'exhumació del dictador Franco del Valle de los Caídos. Tots els mitjans han emplenat programes i portades amb aquest, d'altra banda, sucós tema per l'anodina època estival pel que fa a notícies rellevants. Segurament, també, gran part de la ciutadania que ha conversat sobre aquest tema, copa de cervesa o tassa de cafè a la mà, valora més disposar en el seu municipi de residència d'un poliesportiu que d'una biblioteca. Perquè, total, per a què serveixen les biblioteques? I ja no diguem els arxius, les hemeroteques, les videoteques, els centres de documentació. Qui els necessita? Quina importància tenen en una societat en què es modela l'opinió pública obviant els fets objectius i apel·lant a les emocions i a les creences personals? Per a què els necessitem si tota la informació que rebem és contrastada i veraç? —dit irònicament, és clar—. Per a res interessen a una societat en la qual s'abusa de la postveritat i les fake news. Aquestes coses, com a molt, només entretenen quatre periodistes avorrits. 

Dues sèries importants del panorama internacional han finalitzat recentment la temporada televisiva: Westworld (2a. temporada) i Humans (3a. temporada). Les dues estan centrades en el tema dels robots i la intel·ligència artificial. Tot i ser totalment diferents entre si, ambdues plantegen reflexions en comú sobre la intel·ligència artificial, la consciència, la identitat, la llibertat, el tracte a l'altre i la pròpia naturalesa humana, amb múltiples connexions amb l'actualitat política i social. Per això he volgut reunir-les en aquest article. 

Fa deu anys vaig començar a exercir de col·laboradora docent de la UOC amb l’assignatura del grau de Comunicació Estructura de la comunicació. Aquest 2018, he pogut viatjar a Colòmbia precisament gràcies a l’assignatura. Ho explico en aquesta publicació.

En els últims anys la crisi de credibilitat ha estat tema recurrent en moltes converses. Entre d'altres factors, la corrupció i els interessos ocults i partidistes, han danyat la imatge i la confiança que els ciutadans dipositen en algunes institucions i en els seus representants. Els mitjans de comunicació no han estat al marge d'aquesta pèrdua de crèdit. En el seu cas, els efectes de la inestabilitat econòmica, la presència de fonts alternatives, les pressions externes i fins i tot la proliferació de les fake news, són alguns dels motius que els converteixen en el blanc de la desconfiança. 

Quines són les pràctiques clau per generar un clima de confiança mutu i bons fluxos de comunicació entre un gabinet de premsa i un mitjà de comunicació? Sobre aquesta qüestió tan important en la comunicació corporativa vam convidar a debatre els alumnes de l'assignatura de Relacions amb els mitjans del màster de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments de la UOC.

A principis del passat mes de juny vaig assistir al congrés Instagram Conference 2018: Studying Instagram Beyond Selfies, a la universitat de Middlessex, a Londres. Aquest esdeveniment va constituir una ocasió privilegiada per aplegar investigadors de diferents llocs que desenvolupen recerca en aquesta plataforma. Alhora, va permetre la identificació d’algunes tendències en la recerca acadèmica a les xarxes socials, que resumiré en aquest article.