Com es fabriquen, com es difonen i com es poden identificar les notícies falses són tres grans preguntes que tenen, en part, resposta a l’exposició Fake News. La fábrica de mentiras. Aquesta comença a l’antiga Roma i acaba amb les intel·ligències artificials (generatives) i deep fakes actuals. El punt d’inflexió es produeix amb la irrupció d’internet i de les xarxes socials, ja que des de llavors l’explosió desinformativa ha estat in crescendo.

En els últims temps, cada gran esdeveniment informatiu ha estat bombardejat per boles i mentides. Els interessos darrere d’aquests atacs amb fake news poden ser variats i, tot i que resulta difícil mesurar-ne els efectes, és evident l’impacte que tenen en la societat, en la seva capacitat d’actuar i decidir. La guerra a Israel no està exempta de l’escalada de notícies falses mentre la UE es posa a prova en el seu intent per aconseguir un alto al foc que aturi les campanyes de desinformació.

Fa pocs dies, Michael J. Miraflor, expert en comunicació i brànding, va mostrar el seu malestar sobre la tecnificació de la indústria publicitària amb aquesta piulada: «Advertising used to be about big ideas, creating desire, and building aspirational worlds. Now it’s mostly about optimization, efficiency, and arbitrage. A lot of the industry is closer to finance than it is to creative at this point, but we’re loathe to admit it.»

En el nostre recent article «¿Ciudadanía vigilada o monitorización ciudadana?» (Suárez-Gonzalo i Feenstra, 2023), analitzem dues aproximacions a la relació entre tecnologia i democràcia que beuen de tradicions democràtiques diferents i persegueixen objectius diferents: la vigilància i el monitoratge.

Els avenços en robòtica i en les tecnologies d’automatització estan canviant ràpidament molts aspectes de les nostres vides. En el camp de la salut i l’assistència sanitària, i especialment en l’atenció a les persones grans, la utilització de robots és ja una realitat. Però, més enllà del gran interès polític, econòmic i social que desperta la robòtica, la utilització de robots per a la cura de persones grans planteja importants desafiaments que afecten les interaccions humanes basades en l’empatia, la cura mútua i la interdependència.

La comunicació interna està adquirint, per fi, la importància que mereix. Per abordar aquesta funció, la professora Elisenda Estanyol, directora acadèmica del Màster universitari Online de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments, entrevista per a COMeIN Enrique Iniesta, director de Desenvolupament dels Recursos Humans al Grup Pikolin.

La recent vaga de guionistes de Hollywood, com també algunes de les estrenes cinematogràfiques més destacades d’enguany, posen sobre la taula un tema molt important en relació amb les indústries culturals. El fet que tecnologies com la captura de moviment, o el recurs a la intel·ligència artificial, s’estiguin utilitzant per blindar el futur de grans franquícies d’entreteniment, que en alguns casos fa dècades que són amb nosaltres, en un moment en què tota una generació que les va crear o popularitzar està a punt de retirar-se. És això el que volem? En aquest article, llenço algunes reflexions.

El mes de setembre ens va deixar una notícia curiosa per als amants del place branding: l’Índia sembla que es planteja un canvi de nom de país i ha estat temptejant internacionalment com es percebria la nova proposta. En el moment d’escriure aquestes línies, encara no se’n té la confirmació oficial, però és ben bé un secret de domini públic que el rebateig s’acabarà implementat més tard o més d’hora.

Dave Eggers reprèn l’univers d’El Círculo (Random House, 2013) per presentar la segona novel·la de la seva saga de ciència-ficció: El Todo (Random House, 2021). Tots dos best-sellers es basen en el paradigma de les grans tecnològiques de Silicon Valley. La primera és la història de la vida dins de la xarxa social i el cercador més gran del món: El Cercle. En la segona, El Cercle s’ha fusionat amb la companyia més gran de comerç electrònic mundial, cosa que ha creat l’empresa més rica i el monopoli més gran mai vist al món: El Tot. Sobren les associacions òbvies amb les grans tecnològiques.

«Barcelona acull l’ecosistema més important de formació en disseny d’Europa», segons Jose Luis de Vicente, nou director del Museu del Disseny de Barcelona. Una afirmació contundent que ens porta a un paral·lelisme amb el món natural. Igual que un ecosistema natural, el del disseny està format per organismes vius que es relacionen entre si i amb el seu medi. En aquest sistema, els organismes, que no són totalment homogenis, formen una comunitat i comparteixen fluxos d’energia.