Els detractors dels reality shows poden pensar que aquest tipus de programes d'entreteniment no tenen cap interès intel·lectual i que utilitzar-los com a focus d'anàlisi per a un article és, si més no, una frivolitat. Però com es diu popularment, de tot se n’aprèn, i aquests formats que es basen en la convivència i la supervivència no són una excepció. En essència i fent un exercici de simplificació, el comportament dels concursants de Supervivientes es pot assemblar al dels membres d'una comunitat d'aprenentatge. El propòsit d'aquest article és establir una petita comparativa entre tots dos.
Al desembre de l'any 2016 un consorci alemany de biblioteques universitàries especialitzades en investigació científica va anunciar un boicot a les revistes d’Elsevier. L'acció va prendre el nom de Germany’s DEAL Project i va incloure originalment al voltant de seixanta grans institucions, que van anunciar que tots els seus membres cancel·laven les subscripcions a totes les publicacions acadèmiques i revistes científiques contractades amb Elsevier a efectes de l'1 de gener del 2017. El problema de l'accés obert a les publicacions científiques ha portat la Comissió Europea a la proposta del projecte pilot EOSC-hub —The European Open Science Cloud for Research—, pensat per desenvolupar-se en un termini de 36 mesos des de gener del 2018 fins a desembre del 2020.
Eren vora les onze de la nit quan va sonar el telèfon. Feia dies que no l'apagava ni per anar a dormir per si em calia llevar-me d'un salt i marxar corrents. «Vine —em deia— no sé si és ja el moment, però necessito que hi siguis». Em vaig posar la jaqueta, vaig agafar el cotxe i allà em vaig plantar. Les contraccions eren doloroses i sovint calia parar la conversa i esperar que passessin. Mentrestant ell calculava el temps entre una i altra.
Durant el mes de maig de 2018, tothom (destaquem-ho, engrandim-ho, repetim-ho) TOTHOM que vulgui millorar les seves capacitats creatives podrà seguir el MOOC de Creativitat i Pensament Lateral, ofert gratuïtament per UOC X i Míriada X i dissenyat des dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació amb Anouk Suñer-Rabaud, consultora creativa, coach i master-practitionner en programació neurolingüística (PNL). Apunta-t'hi: com més serem, més crearem.
A autors i autores, a les editores, a la coordinadora de producció, als Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació i a l'Àrea de Comunicació de la UOC, al consell de redacció de la revista i, sobretot, a totes les persones que ens llegeixen, milions de gràcies per haver fet possible que COMeIN arribi feliçment al seu número 75.
Cada vegada més, molts dels processos i decisions que ens afecten —com cerquem informació, com ens avaluen en una entrevista de feina, el preu de la nostra assegurança del cotxe o la manera com trobem parella o fem amics— estan menys determinades per interaccions humanes i més per algorismes: models matemàtics que generen prediccions i patrons de conducta a partir de dades massives.
En el primer lliurament d'aquest article, vam pronosticar que el lideratge de Facebook com a xarxa social hegemònica s'esvairia en un període de tres o quatre anys. Ara exposarem els set factors que fonamenten la nostra predicció.
No hi ha dubte que les fake news s’han convertit en una de les expressions de moda dels últims mesos. Ciutadans, mitjans de comunicació i, especialment, polítics l’han popularitzat i l’han convertit en centre d’interès, debat i monitorització. Al marge de defensors i detractors del terme, la veritat és que apel·la a un fenomen complex en el qual s’entremesclen problemàtiques, visions i interessos diversos que distorsionen la realitat i dificulten enfocar-la.
Coneguts esdeveniments recents en l'esfera política, cultural i judicial relacionats amb la llibertat d'expressió i l'(auto) censura, encara que també altres menys comentats en els mitjans, m'han portat a voler qüestionar la noció àmpliament acceptada, però profundament problemàtica de "sentit comú", tal com s'utilitza en l’actualitat.
Fa quatre anys dos investigadors de la prestigiosa Princeton University van pronosticar que, el 2017, Facebook hauria perdut el 80% dels seus usuaris. Ben endinsats ja en el 2018, podem constatar que aquells auguris van ser erronis, tot i que tal vegada tampoc no van ser cap disbarat.