Amb l'arribada de certs projectes de vídeo a la carta al mercat espanyol, com  iTunes (2010) o Google Play (2012), l'esperada de Netflix (2011/2015) i Amazon (2012/2015) o l'anunci de la creació d’Ultraviolet (2010), un portal de VoD que agrupa els principals proveïdors de contingut (entre ells, les majors de Hollywood), al costat del tancament de Megaupload el 2012 per part de l'FBI als Estats Units, s'ha observat un interès creixent per part dels mitjans de comunicació pel mercat del vídeo a la carta a Espanya. Però aquest fet no tindria sentit en si mateix si la pròpia indústria a Espanya -i amb això, el mercat del vídeo a la carta-, no hagués madurat i comptat amb una oferta cada vegada més completa.

A Europa el creixement d’ocupació i el creixement econòmic és un dels objectius primordials de l’agenda europea Europa 2020. Les polítiques nacionals i internacionals veuen en l’economia digital una font de creació d’ocupació i de desenvolupament econòmic. En l’economia digital, una clara oportunitat de negoci és la reutilització de les dades obertes (open data) que administracions públiques i empreses posen a la disposició d’altres empreses per crear productes i serveis de valor afegit.

Després de l’atemptat a la seu del setmanari Charlie Hebdo, on van morir dotze persones, la UOC, l’Associació de Professionals de la Il·lustració de Catalunya i la Xarxa Ciutadana per al Dret a la Informació i a la Comunicació vam organitzar la taula rodona “Ser o no ser Charlie Hebdo. Un abans i un després per al dret a la informació i la llibertat d’expressió?”. Com a moderadora de l’acte, resumeixo les aportacions principals dels participants.

Carme Fenoll és cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat i com a tal màxima responsable del sistema bibliotecari català. La seva vinculació a la UOC s’inicia amb els estudis de segon cicle de Documentació, dels quals es va titular en la primera promoció (1999-2001). En l’actualitat és tutora del grau d’Informació i Documentació de la UOC. Amb motiu de ser el 2015 l’Any de les Biblioteques, comentem amb ella diverses qüestions en relació al món bibliotecari, tenint en compte el seu propi punt de vista i trajectòria.

No és estrany veure com les dones tenim papers cada vegada més rellevants a la ficció televisiva i a les narracions cinematogràfiques, de la mateixa manera que des de la indústria de l’oci i l’entreteniment s’ofereixen productes pensats i distribuïts estratègicament per als públics femenins. Així doncs, en un primer cop d’ull, podem pensar que estem d’enhorabona.

Acaba un semestre més. I possiblement avui vols escriure alguna cosa diferent que no sigui un article d’opinió, que parla de coses que passen a fora, i el vols fer de coses que passen a dins. Com a professor, tanques carpetes mentals, d’assignatures, de missatges amb consultors, com si fos el final d’unes colònies. Més que una carrera, a voltes pot semblar una cursa.

El bon menjar està de moda, està als mitjans i està, sobretot, a la xarxa. Festivals gastronòmics, restaurants pop-up, blogs i apps ens ajuden a triar un bon vi o esbrinar el temps exacte de preparació del fricandó... El que es cou va més enllà dels fogons i, ja sigui per la crisi o per estar a l'última, el fet és que la cuina guanya cada vegada més 'seguidors', s'expandeix a Internet i es multiplica a les xarxes socials. Benvinguts al món foodie, on menjar i cuinar és, més que mai, comunicar.

A la llar de la Sra. Rushmore celebren el que són, l'agència on la majoria dels publicitaris voldrien treballar. Potser perquè el seu Atleti els ha fet més forts, més de cent professionals s’alcen cada dia i aconsegueixen emocionar-nos amb la seva publicitat. Clemente Manzano, el seu director general, ens obre les portes d'una agència humana amb un toc molt especial.

L’anunci de les nominacions als premis de la Acadèmia de Hollywood —els coneguts com Òscar— a les pel·lícules d’animació ha produït al signant d’aquestes línies la grata sorpresa de veure entre els títols seleccionats Song of the Sea, la pel·lícula que va guanyar la darrera edició de l’AnimaFICX, la secció del festival de Gijón en la qual vaig tenir l’honor de ser jurat. Amb el permís dels lectors de COMeIN, aprofito la notícia de les nominacions per posar negre sobre blanc algunes reflexions sobre el panorama internacional de l’animació —deixant el panorama de casa nostra per a un futur article—.