En la primera part d'aquest article se situava en els anys quaranta del segle XX la generalització del neologisme espanyol "saharaui" (sahrauí en català), coincidint amb una campanya d'investigacions a càrrec de l'Instituto d'Estudios Políticos i, després, de l'Instituto d'Estudios Africanos. Aquesta campanya va portar al Sàhara molts experts i va generar abundant bibliografia dedicada al territori.

En els darrers anys es parla molt d’open data i big data associats a l’àmbit científic. En el cas del big data aquest també es considera una eina a disposició de les empreses per a explotar la informació i generar avantatge competitiu. En comparació d’aquests dos àmbits, poc s’ha parlat de la relació d’aquests dos conceptes amb l’open government. Quina vinculació hi ha entre open government, open data i big data, i quins poden ser els beneficis?

El passat 13 de maig de 2014, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va fixar precedent a l’interpretar que el gestor d’un motor de cerca està obligat a eliminar els enllaços oferts en la llista de resultats que remeten a informacions referides a particulars, sempre que aquests puguin causar-los perjudici a la seva privacitat i no resultin pertinents. Des de llavors, l’anomenat dret a l’oblit s’ha convertit en font de les més variades controvèrsies atès que la seva aplicació pot entrar en conflicte amb altres drets, entre ells el de la informació. En la societat actual, on els cercadors canalitzen gran part del tràfic i faciliten l’accés als continguts, determinar quin dret preval pot significar que una notícia deixi petjada o es dilueixi en el mar de continguts. 

El selfie està de moda. Bé, sí, com gairebé tots els temes que escrivim en aquesta revista. Reconeguem-ho d'entrada: hi ha un punt d'esnobisme entre els investigadors en comunicació i ciències socials; ens agrada estar a l'última i entendre els diferents fenòmens socials. Tant és així que ens llancem de seguida a la piscina per abordar els temes candents. Això ho vaig poder observar en el passat congrés d'ECREA 2014 (l'associació europea d'investigació i docència en comunicació), per exemple, en relació a les presentacions sobre big data, on els projectes desenvolupats estan, majoritàriament, més en el pla de la reflexió sobre l'objecte d'estudi que en el dels resultats. Una cosa semblant passa amb el fenomen del selfie.

Davant la saturació publicitària a la qual estem sotmesos com a consumidors, el màrqueting sensorial (o multisensorial) busca la diferenciació, creant experiències per mitjà de la vista, l’oïda, el gust, el tacte i l’olfacte; associant-les a un producte. En última instància, persegueix convertir l’acte de compra en una experiència agradable i provocar un record positiu i perdurable en el consumidor.

Amb motiu del 15è aniversari de l’activitat acadèmica en Informació i Documentació a la UOC, en el context dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació, proposem una selecció de 15 històries sobre informació que valen la pena. Cada una d’elles fa una mirada actual, ja sigui pel que fa a donar sentit a fets del nostre segle XXI, revisar esdeveniments del passat o imaginar el futur.

Internet és una infraestructura en la què es recolza una quantitat cada vegada més important de la nostra quotidianitat. El món digital és, per a uns, una oportunitat de canvi i transformació social, econòmica, cultural i política i, per a altres, un nou entorn on reproduir les antigues pors i avarícies del tradicional món analògic. 

La batalla de les idees com a concepte s'origina a Cuba en el conflicte originat pel retorn del nen Elián González. Tot i així, sovint també s'ha emprat per a definir una certa disputa ideològica entre partits o opinadors, com va esmentar el mateix Josep Antoni Duran i Lleida. Així, els grans moviments i debats polítics es creuen arguments que en major o menor mesura intenten proposar models que guanyin majories per a poder, governant, dur-les a la pràctica. Socialdemocràcia, comunisme, capitalisme, liberalisme poden ser identificats com alguns d'aquests esquemes sovint enfrontats. El que es pretenia, en el cas exposat en el títol, era demostrar que si el nen Elián havia hagut de tornar a Cuba era perquè el comunisme havia guanyat al capitalisme, segons els seus conceptes. 

En les societats actuals, competitives, frenètiques i saturades d'informació, hi ha una demanda imperiosa de creativitat. Van a l’alça les solucions innovadores, d'idees trencadores, tot el que és desigual, disruptiu, original o, per utilitzar una expressió de moda, “outside of the box”. Els beneficis de la creativitat semblen, en efecte, il·limitats: en les arts la creativitat impulsa noves formes d'expansió i revitalitza la cultura, en les ciències ajuda a resoldre problemes complexos, i per moltes organitzacions i empreses es tradueix directament en beneficis econòmics. Podem afirmar que la nostra societat sempre ha reverenciat les ments extraordinàriament creatives, ja sigui Steve Jobs o Sigmund Freud. Però, què motiva la creativitat humana? Què és el que marca la diferència entre les persones altament creatives i les que no ho són tant?

Aquest curs 2014-15 els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació (ECIC) de la UOC celebrem el nostre 15è aniversari. Amb motiu d'aquesta efemèride, hem preparat un programa d'activitats que es prolongarà fins a ben entrada la primavera de 2015 i que anirem desvelant a poc a poc. Aquest article constitueix un mer avenç. És el nostre teaser.