Al 2009, l’editor de Cinema Scope (a més de guionista i ex programador del Festival de Locarno) Mark Peranson va dividir l’ecosistema dels festivals en dos: d’una banda, el festival de negoci i de l’altra, el festival de públic. El primer es caracteritzava per un pressupost elevat per a la seva organització, un bon nombre de presències acompanyant les estrenes (la majoria d’elles mundials i internacionals) i, sobretot la presència d’un mercat o activitat comercial intensa dins del seu marc. El segon model, pel contrari, amb menor pressupost mancava de capacitat per atraure lògicament estrenes, presències i la seva participació dins de la indústria era més aviat escassa o nul·la. 

D'entre els infinits atractius que ofereix un festival com Sitges per als amants del cinema, fantàstic (o no), trobem també xerrades professionals com les organitzades pel Film Hub. En aquest article comparteixo de manera breu una síntesi de la sessió titulada "Quant val una pel·lícula?", que es va convertir en una interessantíssima masterclass sobre com es compren, es venen i s'estrenen avui dia les pel·lícules. 

No diré res nou si destaco que en els darrers anys i, especialment des del passat 8M, la presència i reivindicació feminista és més present a l’espai públic i als mitjans. La veu de dones amb diferents perfils i professions no només s’ha fet visible la televisió o mitjans tradicionals, també té una especial ressonància a Internet i les xarxes socials. És en aquest context que he començat a observar el treball d’algunes dones que mitjançant el dibuix, (il·lustració o còmic) tracten qüestions obertament feministes. 

La pregunta li va fer el Jorge Martínez al Toni Segarra a la primera trobada presencial del nou Màster Universitari d'Estratègia i Creativitat en Publicitat de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que va començar la seva docència el dia 17 d’octubre. Quines respostes tenen aquests dos creatius sobre la situació del sector i del talent publicitari? 

Comparteixo amb satisfacció com la col·lecció «Dircom» d'Editorial UOC acaba de ser premiada amb el segell de Qualitat en Edició Acadèmica (CEA-APQ), reconeixement a la visió de la nostra universitat que posa el focus en una de les realitats clau de la comunicació. Soc dels que creu que qualsevol entitat o comunitat és sensible a enriquir les seves dinàmiques d'informació com si es tractés d'un laboratori d'expressió en què assajar, innovar i reinventar estigui a l'ordre del dia dels grups. Humilitat i autoconeixement de les organitzacions per dissenyar i desenvolupar millor qualsevol pla de comunicació que pugui fer brillar els seus valors de marca.

Recordeu com era la vostra vida fa vint anys —sense Google—? Tant si ets estudiant, acadèmic, comunicador o documentalista, com era el dia a dia? Abans de seguir llegint fes uns segons de pausa i un petit retrocés en el temps. L’accés a la informació no era immediat, la consulta d’enciclopèdies i els viatges a la biblioteca devien ser freqüents i la tipologia i quantitat de fonts d’informació utilitzades era totalment diferent. Per altra banda, no deixàvem rastre digital i gaudíem d’una major privacitat, tot i no tenir la immediatesa, la rapidesa i la resposta a qualsevol pregunta —com ens hi ha acostumat Google, tot i que segurament no obtenim la millor resposta a la primera pàgina de resultats.  

El proppassat 28 de setembre Facebook va anunciar públicament que les dades vinculades als comptes de cinquanta milions d'usuaris havien quedat al descobert a causa d'un ciberatac. Segons ha reconegut la mateixa empresa, els hackers van aconseguir apoderar-se dels tokens d'aquests usuaris, és a dir, de les autenticacions que permeten accedir a aplicacions repetidament sense necessitat de tornar a introduir la contrasenya cada cop. 

En la pròxima dècada, els mercats financers i l'economia mundial assistiran a un escenari crític resultat de la intersecció en el desenvolupament de quatre avenços tecnològics imparables de l'àmbit de la informàtica: la computació quàntica, les tècniques fractals, l'encriptació i el blockchain. Sorgeixen diferents qüestions sobre la interacció entre aquests avenços que aquest article tracta d'analitzar. 

En les darreres edicions dels certàmens internacionals de relacions públiques hem vist com algunes de les campanyes més premiades es basen en la promoció de valors positius com el respecte, la inclusió i la defensa del medi ambient. Es tracti d’una tendència o d’accions puntuals, l’aposta d’algunes empreses per definir quina és la seva missió més enllà d’assolir beneficis econòmics permet crear marques amb brand purpose que no només comuniquen, sinó que també actuen en defensa d’uns valors compartits amb els seus públics. 

També hi ha motius per odiar la publicitat. Aquella que ens interromp sense aportar valor, la que estereotipa sense assumir conseqüències, la repetitiva, la irrellevant. La publicitat forma part de les nostres vides, però pensem que podem viure sense ella. Per què, llavors, molts videojocs incorporen publicitat fictícia?...