En plena reconfiguració de les pràctiques professionals i els oficis contemporanis a causa dels canvis globals de la nostra societat, és pertinent aturar-nos i preguntar-nos pel camí que trepitgem i la destinació que seguiran les disciplines com el disseny.

Els gurus de les tecnologies, sempre tan amatents a les noves realitats, ens van avisar que els mitjans socials ens canviarien la vida. Black mirror ens ho va dibuixar, i la Xina, sempre tan discretament, ho està ja emprant per a modelar la societat. El que potser en aquell moment no copsàvem és com canviarien, també, les formes amb les quals es fa la lluita social i al carrer.

Colpista, inútil, caragirat, felló, comediant, traïdor, carceller, aprenent de bruixot, hipòcrita, sectari, irresponsable, xantatgista i farsant són algunes de les perles que els líders polítics s'han intercanviat aquests últims mesos. Amb aquests antecedents, resulta difícil imaginar-los asseguts a la mateixa taula de negociació i il·lusori esperar que assoleixin algun acord.

Aquests darrers mesos estan sent emocionalment intensos per molts motius. Un d’ells, la definitiva explosió del moviment col·lectiu que confronta el que vivim ja amb el nom d’emergència climàtica; en definitiva, que ens confronta amb el nostre futur immediat i el de les properes generacions. Les accions i reaccions al voltant d’Extinction Rebellion, la denominada vaga pel clima i la popularitat creixent de Greta Thunberg són el punt de partida de tota una sèrie de pensaments, sentiments i conflictes que m'assalten com a ciutadà, comunicador, pare i acadèmic implicat en l’estudi de la cultura popular i les narratives digitals. Això és el que vull compartir amb vosaltres en aquest article.

Estic asseguda sobre el travesser d’una lletra hac immensa, capitular. Bellugo els peus com en un gronxador, mentre observo el mar aparentment calmat de les paraules alineades que m’esperen allà a baix. No sé què em trobaré, però quan baixi em submergiré en cada detall, em fixaré en l’ordre dels adjectius, en els punts i coma que ja no veu ningú, i tant de bo pugui lliscar pel traç d’alguna il·lustració com si fos un tobogan.

El 3 d’octubre va tenir lloc l'Innovation Summit 2019 Europe organitzat per The Economist Events. L’esdeveniment va posar en evidència que l’acceleració del progrés tecnològic està imposant una creixent necessitat per a les empreses d’assumir noves competències en matèria de gestió de la innovació. En aquest article revisem els principals temes que es van tractar en aquest esdeveniment destacant el marc geoestratègic en què la innovació tecnològica està guanyant importància.

Recordeu aquells temps en què ens regalaven samarretes “de propaganda”, eufemisme (intolerable!) utilitzat freqüentment per referir-se a la publicitat. Samarretes de cotó, de tall ample, segons les normes dictades per la moda dels 80 i els 90, acolorides i amb rètols gegants que cridaven el nom de la marca als quatre vents. Que aixequi la mà qui alguna vegada en va tenir una.

O el que és el mateix, igualtat i solidaritat en un context comunicatiu que ofereix possibilitats per a la reivindicació i l’activisme en contra del sistema patriarcal. Oportunitats sí, però també un entorn en què es difonen discursos d’odi i es reacciona contra les persones que aprofiten els nous canals per visibilitzar, sensibilitzar i denunciar la violència i la desigualtat per qüestions de gènere. Sense obviar la presència i incidència d’aquests atacs, ens centrem en aquestes línies a reconèixer l’ús de plataformes de comunicació digital per donar veu a nous actors i fer arribar el missatge a més col·lectius i públics.

La pregunta del milió de dòlars és clara: com hem de capgirar la comunicació digital? Com una marca ha de reconduir la situació per tornar a posar el consumidor al centre de la seva estratègia?

En el primer lliurament d’aquest article vam veure que els líders polítics no estan particularment motivats per pactar perquè sovint pensen que la desafecció generada per la reiteració de comicis pot beneficiar-los electoralment i perquè, en qualsevol cas, la culpa del fracàs negociador tendeix a difuminar-se. En aquest segon lliurament, seguim analitzant les raons que ens han abocat a la nova cita electoral del proper 10 de novembre.