Pot una professió considerar-se “sexy”? Això sembla. Alguns experts consideren l’analista de dades com una de les ocupacions més “sexys” del segle XXI. L’atractiu recau en la necessitat que les organitzacions tenen (o haurien de tenir) de comptar amb professionals que sàpiguen gestionar grans volums de dades. El big data ha arribat per quedar-se, i ens ha seduït. Ara bé, estem preparats per a afrontar aquesta relació? L’entenem? Podem fer que sigui una relació enriquidora?
No es sorprendrà ningú si dic que, des de sempre, la publicitat ha utilitzat recursos d’altres àmbits, sobretot cinematogràfics, per explicar històries. Moltes són les campanyes que han volgut fer-ne una picada d’ullet o un homenatge, fàcilment identificable en l’execució de l’espot. Un gran exemple en seria la campanya de Volkswagen amb el nen vestit de Darth Vader.
Amb el desenvolupament digital i la multiplicació de canals des dels què intercanviar informacions i opinions, els ciutadans poden participar més activament en la comunicació pública. En aquest context, els anomenats social media han experimentat un ràpid creixement a l’augmentar no solament el nombre d’usuaris sinó també de les interaccions que a través d’ells es mantenen. Encara que idealment l’increment del flux comunicatiu facilitaria l’enriquiment del discurs i la pluralitat d’opinions, nous estudis analitzen si, en realitat, les veus minoritàries es veuen atrapades en una autèntica xarxa del silenci.
Fa anys que parlem sobre la necessitat que el mercat laboral i els ocupadors coneguin què poden i saben fer els professionals de la informació. Sota aquesta denominació emprem diferents etiquetes professionals. Això pot tenir efectes perjudicials en el moment en què una empresa i fins i tot un organisme públic hagi de contractar un professional de la informació. El departament de recursos humans, quan redacti una oferta de treball, pot tenir problemes per identificar quin perfil professional i quina titulació hi ha al darrere.
El context de la comunicació digital, i especialment Internet, ens ha aportat, entre altres coses, un bon grapat de neologismes i termes –potser no tan nous– que anem assumint amb una certa avidesa a la nostra recerca. No ho negaré: als acadèmics ja ens agrada explorar i exprimir aquests buzzwords (termes o paraules de moda que pretenen impressionar) mentre, simultàniament, entren en circulació en el món professional a través dels consultors formats en les escoles de negocis que els porten a les empreses, per tal d’aplicar-les al seu modus operandi. Així doncs, moltes d’aquestes idees esdevenen omnipresents perquè reflecteixen qüestions tant d’ordre social com econòmic, de manera que la seva adopció per part de les institucions –en el mig termini– s'acaba convertint en un imperatiu a l’hora de generar polítiques en relació als temes en qüestió. Només el temps confirmarà si aquestes idees eren encertades o simplement hypes (exageracions i conceptes sobredimensionats).
Quan un debat acadèmic es perllonga massa temps, de vegades durant segles, pot passar que la pregunta de la qual es parteix estigui mal plantejada, i per això cap resposta aconsegueix tancar l'assumpte. Potser sigui un exemple d'això la polèmica, sorgida a la meitat del segle XIX, sobre el significat -o contingut semàntic- de la música. ¿Diu alguna cosa la música, en si mateixa, al marge de les paraules o representacions que la puguin acompanyar?
Amb motiu del 15è aniversari de l’activitat acadèmica en Informació i Documentació a la UOC, en el si dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat proposem 15 frases que ens poden ajudar a reflexionar sobre la informació en diversos contextos i facetes.
El passat 17 de juliol i en la preciosa ubicació del Palau Macaya va tenir lloc la segona jornada de recerca dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC organitzada per la comissió de recerca, els qui signem aquest article. Un cop més una oportunitat única de conèixer de primera mà la feina de recerca, actual i futura, dels nostres companys i companyes.
Què tenen en comú Bill Gates, Lady Gaga, George Bush i el noi de la botiga de bicicletes? Doncs que són alguns dels milers de famosos i perfectes desconeguts que s'han filmat abocant una galleda d'aigua gelada sobre ells mateixos i que han compartit la gesta a les xarxes socials. Benvinguts a l'era del clicactivisme...