Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "Rosales, Andrea" : 11 resultats
Vuit cognoms digitals: qui són els veritables nadius digitals?

Amb el començament del mil·lenni, parlar de «nadius digitals» va esdevenir un fet molt comú per a molts. Amb aquest concepte, Marc Prensky (escriptor i orador estatunidenc expert en educació) feia referència a una nova generació d’estudiants que començaven a arribar a les universitats i que no s’adaptaven bé al sistema educatiu. El diccionari d’Oxford reprèn la idea de Prensky i defineix els nadius digitals com els qui han crescut en l’era de les tecnologies digitals.

El rastreig ocular sap el que (no) has llegit

Dave Eggers reprèn l’univers d’El Círculo (Random House, 2013) per presentar la segona novel·la de la seva saga de ciència-ficció: El Todo (Random House, 2021). Tots dos best-sellers es basen en el paradigma de les grans tecnològiques de Silicon Valley. La primera és la història de la vida dins de la xarxa social i el cercador més gran del món: El Cercle. En la segona, El Cercle s’ha fusionat amb la companyia més gran de comerç electrònic mundial, cosa que ha creat l’empresa més rica i el monopoli més gran mai vist al món: El Tot. Sobren les associacions òbvies amb les grans tecnològiques.

I, de sobte, el paradís...

Sí. Tot i que a alguns encara ens costa creure-ho, els psicòlegs fa anys que parlen dels trastorns de dependència a internet, a les pantalles o a les xarxes socials. Per exemple, a Barcelona, des del 2017, el Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona contempla les socioaddiccions, entre les quals hi ha la dependència a internet. La qual cosa ja dona bon compte que el problema no és incipient.

Els reis de la casa

S’ha parlat molt –i se’n continuarà parlant– sobre l’impacte en la vida adulta dels infants que van créixer entre els focus del cinema, la televisió i la indústria de l’espectacle. I en particular: sobre què va ser el que van viure o van deixar de viure en les seves infàncies, que suposadament els impedeix viure una vida adulta sana i equilibrada. Segur que immediatament us en ve a la ment algun cas. Salutacions a Macaulay Culkin. I records per a Kailia Posey.

'In a quality land'

Marc-Uwe Kling ha escrit QualityLand (2017), una novel·la que no només és un best-seller, sinó que, a més, analitza de manera divertida els reptes de la digitalització de la societat i té més impacte que qualsevol acadèmic. La novel·la és una distopia més, sobre què pot passar si les tecnologies digitals que coneixem avui dia continuen avançant per on van. Molt en la línia d’altres novel·les distòpiques sobre tecnologia com The Circle (Eggers, 2017) o La Klara i el Sol (Ishiguro, 2021).

D L¿NFNT DNS D¿N JNC

Aquest estiu, em vaig poder submergir finalment en la dolça lectura d’un best seller atípic. L’infinit dins d’un jonc, d’Irene Vallejo, narra la història dels llibres (Vallejo, 2021). La seva lectura em va permetre reflexionar sobre els avatars de l’ofici dels escrivans en temps de les xarxes socials.

Mort a les `cookies¿

Les cookies tenen data de caducitat. Google ha dit que prescindirà de les cookies de tercers a partir de mitjan 2023 (Goel, 2021). L’entramat que ha sostingut gran part del negoci de la publicitat a internet s’ensorra. Hi ha tingut a veure en part la crisi de reputació de les cookies, però també la pressió dels principals competidors de Google i les possibilitats de la intel·ligència artificial.

'Faces of ImageNet'

Faces ON. Els passats dies 4, 5 i 6 de febrer, va tenir lloc el Llum BCN, el festival d’arts lumíniques que se celebra a Barcelona des del 2012. L’esdeveniment aprofita la complicitat de les nits d’hivern per presentar diferents instal·lacions artístiques basades en l’ús de la llum i les tecnologies digitals. Una exposició d’art modern que reuneix cada any milers de persones, incloent-hi públic familiar, juvenil i adult.

Qui és l'últim?

«La pandèmia ens farà millors», deien lemes i articles de premsa, quan la covid-19 va irrompre amb tota la seva letalitat en la nostra societat, al final de l’hivern del 2020. «Amb l’arribada del virus, haurem de ser uns altres», deia la gent al carrer, i destacaven els experts. «Ens hem de transformar», replicaven associacions de veïns i grups civils.

L'hipertext ha tornat per quedar-se (o hauria)

En els anys 90 de segle passat, quan es va popularitzar Internet, es parlava d'Internet com el gran hipertext. Una gran xarxa d'informació interconnectada que et permetria navegar i anar connectant diferents informacions perquè l'usuari d'Internet pogués tenir tot el coneixement al seu abast. Un text que contenia diferents enllaços i que li permetia el lector escollir entre diferents camins. Però, sobretot, una forma de lectura que transcendeix el lineal per aprofitar les connexions lògiques de la pensada (Joan Campàs, 2005).

11 resultats | Pàgina 1 de 2
1 |
Següent >>