RESULTATS DE LA CERCA
Temes economia col·laborativa (9) e-learning (8) TIC (7) intel·ligència artificial (6) xarxes socials (5) sostenibilitat (5) gènere (4) lideratge (4) digitalització (4) turisme (4) competitivitat (4) blockchain (3) teletreball (3) transformació digital (3) direcció (3) robòtica (3) productivitat (3) investigació de mercats (3) fintech (3) cadena de subministrament (3) logística (3) salut laboral (3) pluralisme (3) teoria econòmica (3) prevenció de salut laboral (3) Unió Europea (3) competències (3) comportament del consumidor (2) plataformes (2) economia digital (2) transició energètica (2) consum col·laboratiu (2) innovació (2) emprenabilitat (2) factors competencials (2) gestió de recursos humans (2) salut (2) igualtat de gènere (2) governança (2) emprenedoria (2) mercat laboral (2) indústria 4.0 (2) canvi tecnològic (2) dispositius mòbils (2) màrqueting (2) màrqueting digital (2) realitat augmentada (2) divises digitals (2) banca ètica (2) responsabilitat social corporativa (2) gestió de la cadena de subministrament (SCM) (2) flexibilitat (2) impressió 3D (2) eCommerce (2) treball (2) recursos humans (2) riscos psicosocials (2) seguretat (2) turisme sostenible (2) cooperatives (2) monedes complementàries (2) economia social i solidària (2) finances ètiques (2) emprenedoria social (2) ensenyament de l'economia (2) teoria neoclàssica (2) EEES (2) economia del coneixement (2) qualitat (2) MOOC (2) economia (2) empresa (2) PIMES (2) mitjans socials (2) ocupabilitat (2) e-feedbak (2) feedback personalitzat (2) feedback (2) Airbnb (1) mercats digitals (1) peer-to-peer (1) fixació de preus (1) efectes de xarxa (1) mercats de dues cares (1) xarxes distribuïdes (1) comunitats ciutadanes d'energia (1) conceptualització (1) marc conceptual (1) microtasques (1) crowdsourcing (1) ocupació atípica (1) gig economy (1) conciliació de la vida familiar, laboral i personal (1) organització flexible del treball (1) conciliació vida laboral-personal (1) tipus de contractació (1) cicle vital (1) relacions de poder (1) quotes (1) consells (1) STEM (1) diversitat de gènere (1) empoderament (1) She-Os (1) estereotips de gènere (1) intenció d'emprendre (1) conciliació (1) mesures de conciliació (1) gestió del capital humà (1) motivació laboral (1) satisfacció laboral (1) retenció del talent (1) dona (1) comerç detallista (1) penalització maternitat (1) permisos parentals (1) aplicació del Dret (1) informàtica jurídica (1) jutge artificial (1) administració pública (1) algoritmes (1) dades (1) revolució 4.0 (1) manufactura intel·ligent (1) empresa industrial (1) Espanya (1) revolució industrial (1) determinisme tecnològic (1) neutralitat (1) autonomia de la tecnologia (1) perfils professionals (1) investigació mòbil (1) investigació en línia (1) adopció (1) TOE (1) ESOMAR (1) AEDEMO (1) flux (1) supermercats online (1) consumidor digital (1) intenció de compra online (1) e-lleialtat (1) influencer (1) lovebrand (1) online (1) consumidor social (1) màrqueting de conversa (1) tendències xarxes socials (1) social commerce (1) social shopping (1) SEO (1) posicionament en cercadors (1) penalitzacions (1) black hat SEO (1) Google (1) mobilitat (1) app (1) portabilitat (1) geolocalització (1) personalització (1) privacitat (1) instantaneïtat (1) automatització (1) m-commerce (1) patrons de comportament (1) reorientació estratègica (1) avantatge competitiu (1) esports d'aventura (1) bitcoin (1) compra de divises (1) sistema de pagaments (1) criptomonedes (1) protocol blockchain (1) tipus d'interès (1) tipus de canvi (1) estructura de tipus d'interès (1) devaluació sincrònica (1) ecosistema fintech (1) digitalització banca (1) transformació banca (1) transformació digital finances (1) col·laboració banca-fintech (1) externalitats (1) informació financera (1) valor comptable (1) valor real (1) valor social (1) valor mediambiental (1) ètica bancària (1) banca sostenible (1) bancs (1) sector financer (1) banca (1) innovació digital (1) logística 4.0 (1) Corredor Mediterrani (1) SCM (1) ample variable (1) transport mercaderies (1) cadena de subministrament (SC) (1) recurs humà (HR) (1) gestió dels recursos humans (HRM) (1) especialització (1) core business (1) valor afegit (1) outsourcing (1) externalització (1) fabricació additiva (1) cadena de valor (1) transformació logística (1) internet de les coses (1) big data (1) drons (1) omnicanalitat (1) experiència de compra (1) última milla (1) indústria (1) polítiques públiques (1) capacitació professional (1) sense girls (1) dones 25-45 (1) influencers (1) estratègia (1) desigualtat (1) gestió del talent (1) tecnologia (1) gestió de persones (1) desenvolupament (1) addicció al treball (1) passió pel treball (1) estil de vida (1) personalitat (1) escales (1) organització saludable (1) prevenció de riscos laborals (1) vigilància de la salut laboral (1) flexiseguretat (1) VUCA (1) glocal (1) gestió basada en evidències (1) direcció de persones (1) pensament crític (1) bretxa recerca-pràctica (1) lideratge servicial (1) lideratge ètic (1) altruisme (1) apoderament (1) justícia (1) saviesa pràctica (1) shareholder-value (1) governança turística (1) destinacions intel·ligents (1) postmodernitat (1) fordisme (1) conflicte redistributiu (1) multiplicador turístic (1) business case (1) stakeholders (1) pràctiques d'RSC (1) resultats de l'RSC (1) economia de plataformes (1) fenòmens disruptius (1) responsable (1) procomú (1) ètica (1) pensament complex (1) desenvolupament sostenible (1) sistema monetari (1) panarquia (1) cicle adaptatiu (1) cooperativisme (1) comuns (1) treball cooperatiu (1) comercialització justa (1) consum responsable (1) monedes comunitàries (1) distribució solidària de l'excedent (1) necessitats (1) democràcia (1) mercat social (1) exclusió financera (1) banca cooperativa (1) finances col·laboratives (1) entitats no lucratives (1) models de finançament (1) societats laborals (1) B Corp (1) economia del bé comú (1) LETS (1) bancs del temps (1) monedes locals (1) monedes socials (1) pop-up stores (1) locals comercials (1) immobiliària (1) comerç local (1) marketplace (1) economia neoclàssica (1) història econòmica (1) pensament econòmic (1) heterodòxia econòmica (1) economia postkeynesiana (1) post-crash (1) educació econòmica (1) metodologia ciències socials (1) interdisciplinarietat (1) economia aplicada (1) creixement econòmic (1) història del pensament econòmic (1) economia heterodoxa (1) gestió minorista (1) assortit (1) marca de distribuidor (1) marques nacionals (1) estudi de satisfacció (1) posicionament (1) triatló (1) seguretat viària (1) ISO 39001 (1) gestió (1) accident en carretera (1) gestió preventiva (1) anàlisi cost-benefici (1) millora contínua (1) benestar psicològic (1) estrès (1) lideratge transformacional (1) tecnoestrès (1) connectivitat (1) disponibilitat (1) crisi (1) condicions (1) risc (1) responsabilitat social (1) excel·lència empresarial (1) treball a distància (1) avaluació de riscos (1) seguretat i salut laboral (1) noves tecnologies (1) mil·lennistes (1) distribució al detall d'aliments (1) reposició automàtica (1) RFID (1) patrons de consum (1) reciclatge (1) venda en línia (1) descarbonització (1) monopolis energètics (1) política energètica (1) convergència productiva (1) recerca i desenvolupament (R+D) (1) crisi econòmica (1) polítiques d'austeritat (1) integració monetària europea (1) Unió Econòmica i Monetària (1) reforma institucional (1) Gran Recessió (1) telecomunicacions (1) electricitat (1) economia política (1) convergència (1) crisi financera (1) posicionament global (1) regionalització (1) Viquipèdia (1) educació superior (1) docència (1) bones pràctiques (1) innovació social (1) comunitats (1) intel·ligència col·lectiva (1) base de la piràmide (1) microfranquícia (1) canvi (1) DAFO (1) factors clau (1) indicadors (1) missió (1) ràtios (1) sector (1) efecte contagi (1) globalització (1) innovació financera (1) mercats financers (1) Oikonomics (1) gestió del coneixement (1) gestió d'informació (1) organització (1) estratègia d'implicació (1) governança universitària (1) canvi estructural (1) treball en xarxa (1) competències transversals (1) graduat en línia (1) graduats ADE (1) processos de selecció (1) educació a distància (1) formació (1) iniciativa emprenedora (1) jocs de negoci (1) jocs (1) resultats d'aprenentatge (1) jocs d'atzar (1) probabilitat (1) simulació (1) valor esperat (1) model ADDIE (1) learning by doing (1) moodle (1)
Autors Lladós-Masllorens, Josep (3) Gomis, Joan Miquel (3) Batalla-Busquets, Josep-Maria (3) Meseguer-Artola, Antoni (2) Canals, Agustí (2) Zaragoza, Marta (2) Cugueró-Escofet, Natàlia (2) Torrent-Sellens, Joan (2) Budet Jofra, Xavier (2) Pérez Gómez, Alexis (2) González Reverté, Francesc (2) Lamolla, Laura (2) Torrent-Sellens, Joan (2) Miralbell Izard, Oriol (2) Plana Erta, Dolors (2) Martínez Argüelles, María Jesús (2) Rodríguez-Ardura, Inma (1) Hülskamp, Ian (1) Domènech Costafreda, Gemma (1) Ertz, Myriam (1) Malo, Miguel Ángel (1) Sánchez Santos, Javier (1) Ballestar, María Teresa (1) Sainz, Jorge (1) Gálvez Mozo, Ana (1) González Ramos, Ana M. (1) González, Susana (1) Mateos, Ruth (1) Suau-Sanchez, Pere (1) Pérez-Quintana, Anna (1) Morales Pallarés, Carolina (1) Edo Jové, Alba (1) Martínez Zorrilla, David (1) Cerrillo i Martínez, Agustí (1) Aibar, Eduard (1) Pi Palomés, Xavier (1) Tuset-Peiró, Pere (1) Pacheco Bernal, Carmen (1) Morales Solana, Doris (1) Esteban Millat, Irene (1) Alegret Cotes, Alejandro (1) Català, Josep M. (1) Soler Domenech, Clara (1) Navío Navarro, Mariché (1) Folguera Obiol, Xavier (1) Firmenich, Mario Eduardo (1) Domínguez Jurado, José Miguel (1) García Ruiz, Ricardo (1) Ruiz Dotras, Elisabet (1) Igual Molina, David (1) Amat, Natàlia (1) Amat, Oriol (1) Sanchis-Palacio, Joan Ramon (1) Fitó Bertran, Àngels (1) Pérez Mira, Domingo (1) Gómez-Cedeño, Milena (1) Guitart i Tarrés, Laura (1) Morantes Guerra, Shantall (1) Li Zeng, Yohana (1) Closa Noguera, Oriol (1) López Parada, José (1) Álvarez-Palau, Eduard J. (1) Viu Roig, Marta (1) Sánchez Marcos, Marina (1) Platas Ruiz, Verònica (1) Serrano Fernández, María José (1) Thomas Currás, Helena (1) Baldoví, Purificación (1) Rimbau-Gilabert, Eva (1) Mallén Broch, Francisco Fermín (1) Domínguez Escrig, Emilio (1) Rosanas Martí, Josep Maria (1) Giner Sánchez, David (1) Richards, Greg (1) Gascón, Jordi (1) Cañada, Ernest (1) Garay, Lluís (1) Díaz, Pablo (1) Cañigueral, Albert (1) Corrons, August (1) Garcia Jané, Jordi (1) Sanchis, Joan Ramon (1) Bach Oller, Elisabet (1) Campos-i-Climent, Vanessa (1) Hirota, Yasuyuki (1) Fernández Rodríguez, Oriol (1) Berzosa Alonso-Martínez, Carlos (1) Hintzmann, Carolina (1) Español Casanovas, Ferran (1) de la Villa Aleman, Laura (1) Ribera Fumaz, Ramon (1) Gázquez Abad, Juan Carlos (1) Galdos Valdecantos, Itziar (1) Sánchez-Toledo Ledesma, Agustín (1) Baraza Sánchez, Xavier (1) Salas Ollé, Carles (1) Rimbau-Gilabert, Eva (1) Dalmau Pons, Ines (1) Ferrer Puig, Ramon (1) de Montserrat i Nonó, Jaume (1) Molinero Ruiz, Emilia (1) Nájera Chico, Julià (1) Ros Pueyo, Andrés (1) Tvrdy Moix, Jiri (1) Bestratén Belloví, Manuel (1) Sabadell i Bosch, Mar (1) García González-Castro, Guillermo (1) Macías Perea, Daniel (1) Mañé Estrada, Aurèlia (1) Puig Gómez, Albert (1) Ruiz Posino, Àlex (1) Trillas, Francesc (1) Tugores Ques, Joan (1) Luis Tomás, Mariona (1) Caballé, Daniel (1) Mollá, Alexandre (1) Blanch, Gil (1) Manrique Pérez, María Francisca (1) Ruiz Dotras, Elisabet (1) Peñarroya i Farell, Montserrat (1) Rodríguez, Inma (1) Fitó Bertran, Àngels (1) Serradell López, Enric (1) Liviano Solís, Daniel (1) Manzanares Morales, Joan (1)
Resultats de la cerca "Oikonomics" : 106 resultats
Fixació de preus en mercats digitals bilaterals entre iguals: el cas d¿Airbnb a Barcelona
Josep Lladós-Masllorens, Antoni Meseguer-Artola, Inma Rodríguez-Ardura

Les plataformes digitals que faciliten el contacte directe entre proveïdors i consumidors de serveis d’allotjament han transformat profundament el mercat turístic. En aquests mercats bilaterals, les estratègies de fixació de preus esdevenen crucials per a la creació de valor malgrat que, a diferència dels mercats digitals convencionals, els preus es determinen per proveïdors de serveis que no són professionals i que, alhora, també actuen com a consumidors.


Airbnb en representa el cas de més èxit, pel que fa al volum i diversitat d’ofertes residencials d’ús turístic. A les extenses llistes d’habitatges publicades a Airbnb, conviuen els allotjaments oferts per consumidors finals amb l’oferta comercial d’habitatges procedent d’intermediaris i operadors professionals, els quals aprofiten aquest mercat digital entre iguals (peer-to-peer digital marketplace) per ampliar les seves oportunitats de negoci. La major part d’estudis previs envers la formació de preus en aquesta plataforma no até a diferenciar ambdós col·lectius. El nostre estudi vol contribuir a reduir aquesta escletxa tot focalitzant l’anàlisi exclusivament en les transaccions entre iguals en el mercat bilateral digital d’Airbnb a la ciutat de Barcelona.


Els resultats obtinguts ressalten el rol determinant de les preferències dels consumidors per les qualitats funcionals dels allotjaments. També mostren com el sistema d’avaluacions online i el comportament d’altres consumidors influeixen en la determinació dels preus.

 

Plataformes digitals: fonaments i una proposta de classificació
Agustí Canals, Ian Hülskamp

Encara que aquestes estructures que ara anomenem plataformes sempre han estat presents en alguns sectors, és a partir de la instauració de l’economia digital que han passat a tenir un paper protagonista en les nostres vides. Sense entendre els mecanismes que regeixen la dinàmica de les plataformes digitals, que són diferents dels associats a l’economia més tradicional, es fa difícil comprendre molts aspectes del funcionament de l’economia actual. L’objectiu d’aquest article és oferir una introducció a la idea de plataforma i a les seves característiques. Primerament, revisem el concepte general de plataforma, les especificitats de les plataformes digitals i les particularitats del seu funcionament. En segon lloc, descrivim les característiques de les plataformes que ens semblen més rellevants per entendre’n els efectes socials i econòmics. Finalment, escollim tres d’aquestes característiques (el grau de digitalització, l’obertura quant a accés, provisió, ús i distribució, i els seus mecanismes de governança) per elaborar una proposta de classificació de les plataformes que volem que contribueixi a ordenar una mica la nostra concepció del fenomen. L’esquema de classificació porta a la definició de diferents tipus de plataformes que es comporten de manera diferent, com demostren els exemples que identifiquem per a cadascun. Esperem que la nostra anàlisi contribueixi a un millor enteniment del canvi de paradigma que comporta la digitalització de l’economia.

Emergència climàtica, nou model energètic i economia col·laborativa: cap a les comunitats ciutadanes d¿energia?
Gemma Domènech Costafreda

Convertir-se en el primer continent climàticament neutre és el principal repte i, alhora, l’oportunitat més gran que té actualment Europa. Un nou model energètic, renovable, distribuït i eficient és determinant per accelerar la solució a l’emergència climàtica. En aquest sentit, la Comissió Europea, el 2015 va aprovar una estratègia marc «per a una Unió de l’energia centrada en els ciutadans, en què aquests assumeixin la transició energètica, aprofitin les noves tecnologies per reduir les seves factures i participin activament en el mercat». El juny de 2019, la nova directiva del mercat de l’electricitat de la UE establia com a nou actor del mercat elèctric: les comunitats ciutadanes d’energia. En aquest article, analitzarem el sentit i el significat d’aquest nou actor del model energètic, actor clau per transformar l’economia en una economia neutra amb el clima, que no es contraposi amb la natura.

El consum col·laboratiu: de paraula de moda a terme conceptual. Les tres cares de l¿economia compartida
Myriam Ertz

Des de fa una dècada, les recerques relatives a l’economia col·laborativa i el consum col·laboratiu (CC) han anat en augment. Les recerques més importants realitzades s’han centrat en aquest concepte en particular. Aquest article busca reconsiderar el marc conceptual del consum col·laboratiu després de gairebé un lustre d’haver estat formulats els conceptes que van establir els seus fonaments, termes i límits. Per a això, ofereix una definició revisada i una avaluació de l’àmbit i els límits del concepte. Mitjançant la comparació amb altres formes d’intercanvi, explora si aquest continua vigent malgrat els reptes que avui es presenten.

Ocupació i condicions de treball a les plataformes de microtasques
Miguel Ángel Malo, Javier Sánchez Santos

En aquest article s’ofereix un breu panorama de l’ocupació a les plataformes digitals de microtasques. Les principals qüestions revisades són: la lògica econòmica d’aquestes plataformes, la quantificació d’aquest tipus d’ocupació, i el perfil d’aquests treballadors i les seves condicions de treball. Es finalitza amb una breu reflexió sobre els desafiaments socials que planteja aquest nou tipus d’ocupació.

Models col·laboratius de negoci en economia digital
María Teresa Ballestar, Jorge Sainz

En aquest article s'aborda l'anàlisi del concepte d'economia col·laborativa, des dels diferents corrents del coneixement. Així mateix, es proporciona una visió general dels diferents models de negoci col·laboratius que han existit fins al moment i com ha estat la seva evolució al llarg del temps a causa de diferents factors, entre els quals hi ha les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Si bé és cert que aquests models de negoci encara estan en ple procés de consolidació, representen una gran oportunitat tant per als usuaris que desitgen veure satisfetes les seves necessitats de consum, com per a les empreses que no solament busquen noves fonts d’ingressos, sinó que també busquen innovació a l'hora d'aproximar-se als seus clients. Finalment, l'economia col·laborativa representa un camp de recerca molt recent i ple d’oportunitats de contribució a la ciència i al desenvolupament de nous models de negoci.

Els factors competencials per crear i fer créixer l¿empresa: una perspectiva des de l¿empoderament femení
Marta Zaragoza

Aquest article té com a objectiu oferir algunes estratègies que una dona pot utilitzar per desenvolupar el seu projecte professional en l’àmbit de la creació i la direcció d’empreses, sigui per compte propi o aliè. Així mateix, li permetran superar les dificultats amb què es trobi per raó de gènere a l’hora de fixar o assolir els seus objectius.

 

Per poder comprendre els fonaments de les estratègies i mesures proposades, en l’apartat de la introducció, s’identifiquen els principals factors de l’entorn o extrínsecs que expliquen la situació que han viscut i, encara viuen, les dones d’arreu del món. Aquesta situació està majoritàriament caracteritzada per la manca d’igualtat d’oportunitats en la majoria dels àmbits.

 

L’apartat de les estratègies arrenca amb la que està fonamentada amb el model d’emprenabilitat en clau de competències i que té els seus orígens en el model d’ocupabilitat referenciat en el text. Aquest model pretén donar resposta a quatre preguntes fonamentals que permetin definir i executar el propi projecte de vida (professional, empresarial i personal) amb més garanties d’èxit. Pel que fa a les altres estratègies, aquestes es basen en l’empoderament de la dona en el suport i l’acompanyament personal i professional per part de totes aquelles persones amb les quals pugui establir una relació de complicitat i confiança.

 

Finalment, es proposa un model de direcció i gestió de l’equip humà que posi el focus d’atenció en la gestió de la competència professional de tota l’organització i la igualtat d’oportunitats, independentment dels seus factors personals, la qual cosa ha de permetre construir un equip amb els i les professionals amb qui es comparteix la missió, visió i valors del projecte, en igualtat d’oportunitats.

Els factors competencials per crear i fer créixer l¿empresa: una perspectiva des de l¿empoderament femení
Marta Zaragoza

Aquest article té com a objectiu oferir algunes estratègies que una dona pot utilitzar per desenvolupar el seu projecte professional en l’àmbit de la creació i la direcció d’empreses, sigui per compte propi o aliè. Així mateix, li permetran superar les dificultats amb què es trobi per raó de gènere a l’hora de fixar o assolir els seus objectius.

 

Per poder comprendre els fonaments de les estratègies i mesures proposades, en l’apartat de la introducció, s’identifiquen els principals factors de l’entorn o extrínsecs que expliquen la situació que han viscut i, encara viuen, les dones d’arreu del món. Aquesta situació està majoritàriament caracteritzada per la manca d’igualtat d’oportunitats en la majoria dels àmbits.

 

L’apartat de les estratègies arrenca amb la que està fonamentada amb el model d’emprenabilitat en clau de competències i que té els seus orígens en el model d’ocupabilitat referenciat en el text. Aquest model pretén donar resposta a quatre preguntes fonamentals que permetin definir i executar el propi projecte de vida (professional, empresarial i personal) amb més garanties d’èxit. Pel que fa a les altres estratègies, aquestes es basen en l’empoderament de la dona en el suport i l’acompanyament personal i professional per part de totes aquelles persones amb les quals pugui establir una relació de complicitat i confiança.

 

Finalment, es proposa un model de direcció i gestió de l’equip humà que posi el focus d’atenció en la gestió de la competència professional de tota l’organització i la igualtat d’oportunitats, independentment dels seus factors personals, la qual cosa ha de permetre construir un equip amb els i les professionals amb qui es comparteix la missió, visió i valors del projecte, en igualtat d’oportunitats.

Dones i teletreball: més enllà de la conciliació de la vida laboral i personal
Ana Gálvez Mozo

La problemàtica de la conciliació de la vida laboral, familiar i personal ha adquirit a les societats del segle xxi una rellevància cabdal. Cada vegada un major nombre d’organitzacions s’interessen a promoure i promocionar aquest aspecte amb l’objectiu de millorar el benestar i la qualitat de vida dels seves persones treballadores, a més d’atreure i fidelitzar el talent, millorar la productivitat i, en definitiva, ser més competitives. En aquest context, una de les mesures més utilitzades per aconseguir aquests objectius és el teletreball. Aquest article analitza, des de la percepció de les teletreballadores, si aquesta modalitat laboral constitueix una estratègia eficient de conciliació de la vida laboral, familiar i personal. La metodologia utilitzada ha estat qualitativa, en concret s’ha treballat amb entrevistes en profunditat i grups de discussió. La mostra la componen dones teletreballadores amb algun tipus de càrrega familiar. Els principals resultats mostren que el teletreball per a aquestes treballadores és una modalitat laboral que va molt més enllà de la conciliació de la vida laboral i familiar. Aquest és un tipus de lògica o dispositiu que resignifica les pràctiques que despleguen i que condueix a la creació de nous significats d’allò laboral i de la seva compatibilització amb la vida domèstica, familiar i personal. Aquestes dones a partir de la pràctica del teletreball elaboren un discurs crític amb el model laboral imperant, caracteritzat per les seves llargues jornades de treball que exclouen la possibilitat d’una vida al marge de la laboral. Utilitzen les possibilitats de flexibilitat que els proporciona el teletreball per reivindicar el seu paper com a professionals i com a mares, sense, per aquesta raó, renunciar a cap d’ells i fan ús del teletreball com a eina per denunciar un mercat laboral que exclou tot el relacionat amb l’esfera de la cura.

Empreses competitives que compten amb entorns inclusius i respectuosos
Ana M. González Ramos

El fet que les dones no ocupin posicions de responsabilitat a empreses altament competitives del sector tecnològic evidencia la falta d’adaptació de les organitzacions a la realitat actual: les dones són la meitat de la població i estan suficientment preparades per ocupar càrrecs professionals, però rares vegades són benvingudes. Les explicacions liberalistes, és a dir, maximitzadores del principi de llibertat com a reguladores del mercat, suposen que les dones no hi són perquè prenen decisions privades que impliquen una falta d’ambició o compromís amb les empreses. És evident que les organitzacions són estructures socials poc saludables, que imposen regles i valors incapaços d’adaptar-se a les diferents realitats de les dones i homes que sospiren per una altra cultura organitzativa –que acompanyi millor els seus estils de vida. Aquest treball aborda aquesta qüestió aportant evidències sobre la base de dos eixos generadors de riscos psicosocials en la societat del coneixement: (1) el desajust entre les vides personals i laborals; (2) el desajust en la gestió de les relacions personals i emocionals, i també de les pràctiques quotidianes a les organitzacions, en l’àmbit familiar i, en general, en la societat. Els resultats d’aquest treball mostren que les empreses tecnològiques estan fent front a alguns canvis relacionats amb el perfil dels seus treballadors. No obstant això, cal una reflexió més profunda i canvis culturals que abandonin la idea de l’existència d’un ideal masculí de professional.

106 resultats | Pàgina 1 de 11
1 |
2 |
Següent >>