RESULTATS DE LA CERCA
Resultats de la cerca "gènere" : 8 resultats
Els factors competencials per crear i fer créixer l¿empresa: una perspectiva des de l¿empoderament femení
Marta Zaragoza

Aquest article té com a objectiu oferir algunes estratègies que una dona pot utilitzar per desenvolupar el seu projecte professional en l’àmbit de la creació i la direcció d’empreses, sigui per compte propi o aliè. Així mateix, li permetran superar les dificultats amb què es trobi per raó de gènere a l’hora de fixar o assolir els seus objectius.

 

Per poder comprendre els fonaments de les estratègies i mesures proposades, en l’apartat de la introducció, s’identifiquen els principals factors de l’entorn o extrínsecs que expliquen la situació que han viscut i, encara viuen, les dones d’arreu del món. Aquesta situació està majoritàriament caracteritzada per la manca d’igualtat d’oportunitats en la majoria dels àmbits.

 

L’apartat de les estratègies arrenca amb la que està fonamentada amb el model d’emprenabilitat en clau de competències i que té els seus orígens en el model d’ocupabilitat referenciat en el text. Aquest model pretén donar resposta a quatre preguntes fonamentals que permetin definir i executar el propi projecte de vida (professional, empresarial i personal) amb més garanties d’èxit. Pel que fa a les altres estratègies, aquestes es basen en l’empoderament de la dona en el suport i l’acompanyament personal i professional per part de totes aquelles persones amb les quals pugui establir una relació de complicitat i confiança.

 

Finalment, es proposa un model de direcció i gestió de l’equip humà que posi el focus d’atenció en la gestió de la competència professional de tota l’organització i la igualtat d’oportunitats, independentment dels seus factors personals, la qual cosa ha de permetre construir un equip amb els i les professionals amb qui es comparteix la missió, visió i valors del projecte, en igualtat d’oportunitats.

Els factors competencials per crear i fer créixer l¿empresa: una perspectiva des de l¿empoderament femení
Marta Zaragoza

Aquest article té com a objectiu oferir algunes estratègies que una dona pot utilitzar per desenvolupar el seu projecte professional en l’àmbit de la creació i la direcció d’empreses, sigui per compte propi o aliè. Així mateix, li permetran superar les dificultats amb què es trobi per raó de gènere a l’hora de fixar o assolir els seus objectius.

 

Per poder comprendre els fonaments de les estratègies i mesures proposades, en l’apartat de la introducció, s’identifiquen els principals factors de l’entorn o extrínsecs que expliquen la situació que han viscut i, encara viuen, les dones d’arreu del món. Aquesta situació està majoritàriament caracteritzada per la manca d’igualtat d’oportunitats en la majoria dels àmbits.

 

L’apartat de les estratègies arrenca amb la que està fonamentada amb el model d’emprenabilitat en clau de competències i que té els seus orígens en el model d’ocupabilitat referenciat en el text. Aquest model pretén donar resposta a quatre preguntes fonamentals que permetin definir i executar el propi projecte de vida (professional, empresarial i personal) amb més garanties d’èxit. Pel que fa a les altres estratègies, aquestes es basen en l’empoderament de la dona en el suport i l’acompanyament personal i professional per part de totes aquelles persones amb les quals pugui establir una relació de complicitat i confiança.

 

Finalment, es proposa un model de direcció i gestió de l’equip humà que posi el focus d’atenció en la gestió de la competència professional de tota l’organització i la igualtat d’oportunitats, independentment dels seus factors personals, la qual cosa ha de permetre construir un equip amb els i les professionals amb qui es comparteix la missió, visió i valors del projecte, en igualtat d’oportunitats.

Dones i teletreball: més enllà de la conciliació de la vida laboral i personal
Ana Gálvez Mozo

La problemàtica de la conciliació de la vida laboral, familiar i personal ha adquirit a les societats del segle xxi una rellevància cabdal. Cada vegada un major nombre d’organitzacions s’interessen a promoure i promocionar aquest aspecte amb l’objectiu de millorar el benestar i la qualitat de vida dels seves persones treballadores, a més d’atreure i fidelitzar el talent, millorar la productivitat i, en definitiva, ser més competitives. En aquest context, una de les mesures més utilitzades per aconseguir aquests objectius és el teletreball. Aquest article analitza, des de la percepció de les teletreballadores, si aquesta modalitat laboral constitueix una estratègia eficient de conciliació de la vida laboral, familiar i personal. La metodologia utilitzada ha estat qualitativa, en concret s’ha treballat amb entrevistes en profunditat i grups de discussió. La mostra la componen dones teletreballadores amb algun tipus de càrrega familiar. Els principals resultats mostren que el teletreball per a aquestes treballadores és una modalitat laboral que va molt més enllà de la conciliació de la vida laboral i familiar. Aquest és un tipus de lògica o dispositiu que resignifica les pràctiques que despleguen i que condueix a la creació de nous significats d’allò laboral i de la seva compatibilització amb la vida domèstica, familiar i personal. Aquestes dones a partir de la pràctica del teletreball elaboren un discurs crític amb el model laboral imperant, caracteritzat per les seves llargues jornades de treball que exclouen la possibilitat d’una vida al marge de la laboral. Utilitzen les possibilitats de flexibilitat que els proporciona el teletreball per reivindicar el seu paper com a professionals i com a mares, sense, per aquesta raó, renunciar a cap d’ells i fan ús del teletreball com a eina per denunciar un mercat laboral que exclou tot el relacionat amb l’esfera de la cura.

Empreses competitives que compten amb entorns inclusius i respectuosos
Ana M. González Ramos

El fet que les dones no ocupin posicions de responsabilitat a empreses altament competitives del sector tecnològic evidencia la falta d’adaptació de les organitzacions a la realitat actual: les dones són la meitat de la població i estan suficientment preparades per ocupar càrrecs professionals, però rares vegades són benvingudes. Les explicacions liberalistes, és a dir, maximitzadores del principi de llibertat com a reguladores del mercat, suposen que les dones no hi són perquè prenen decisions privades que impliquen una falta d’ambició o compromís amb les empreses. És evident que les organitzacions són estructures socials poc saludables, que imposen regles i valors incapaços d’adaptar-se a les diferents realitats de les dones i homes que sospiren per una altra cultura organitzativa –que acompanyi millor els seus estils de vida. Aquest treball aborda aquesta qüestió aportant evidències sobre la base de dos eixos generadors de riscos psicosocials en la societat del coneixement: (1) el desajust entre les vides personals i laborals; (2) el desajust en la gestió de les relacions personals i emocionals, i també de les pràctiques quotidianes a les organitzacions, en l’àmbit familiar i, en general, en la societat. Els resultats d’aquest treball mostren que les empreses tecnològiques estan fent front a alguns canvis relacionats amb el perfil dels seus treballadors. No obstant això, cal una reflexió més profunda i canvis culturals que abandonin la idea de l’existència d’un ideal masculí de professional.

La (des)igualtat de gènere a les organitzacions: avenços i estancaments a Espanya
Susana González, Ruth Mateos

En aquest treball s’analitzen els avenços en matèria d’igualtat de gènere que han contribuït al fet que Espanya se situï entre els 10 primers països en l’última edició del Gender Gap Report del Fòrum Econòmic Mundial. Gran part d’aquest avenç es deu a la millora en la representació política de les dones en posicions ministerials i al parlament. No obstant això, la participació econòmica de les dones a Espanya mostra amplis espais de millora, especialment en el relacionat amb la representació en llocs de lideratge empresarial i amb una preocupant infrarepresentació en les professions emergents fruit de la transformació digital. Per acabar, el treball ofereix una sèrie de recomanacions per millorar l’empoderament econòmic de les dones a l’hora d’accedir a posicions d’alta responsabilitat empresarial, a més de prevenir i millorar en el futur la bretxa econòmica relacionada amb la seva infrarepresentació en professions relacionades amb la ciència, la recerca i la tecnologia. 

On són les 'She-Os'? Una visió integradora dels factors determinants en la vida personal i professional
Natàlia Cugueró-Escofet, Pere Suau-Sanchez

La diversitat de gènere en posicions d’alta direcció és un problema crític en molts sectors econòmics, ja que impedeix que la totalitat del talent estigui a disposició de les organitzacions. Les dones s’han incorporat progressivament a tots els àmbits professionals. De fet, aquest procés s’ha produït de manera gradual i actualment moltes dones ja ocupen posicions que havien estat tradicionalment ocupades només per homes. En paral·lel, els sistemes legals també han evolucionat cap al ple reconeixement dels drets laborals de les dones per crear sistemes que avancin cap a la inclusió i promoció de la igualtat efectiva. Tot i així, les dones segueixen estant infrarepresentades en posicions de poder i decisió a les organitzacions. Una gran varietat d’aproximacions teòriques, des de la teoria de les organitzacions, sociològiques, psicològiques i econòmiques s’han ocupat d’explicar les potencials causes i possibles solucions per revertir aquesta tendència. Considerem que per avançar, cal un marc teòric que integri aquestes perspectives per aconseguir: 1) entendre la totalitat del cicle personal, acadèmic i professional; 2) mostrar quins són els factors clau determinants al llarg d’aquest cicle; i 3) estudiar en profunditat la importància relativa de cada determinant i les seves interaccions des de la perspectiva de la dona, els altres decisors i el context. Aquesta perspectiva teòrica permet abordar el problema, complex i multicausal, de manera més completa i amb una orientació pràctica.

Una aproximació al gènere de l¿empresariat
Anna Pérez-Quintana

Tradicionalment la creació d’empreses ha estat una ocupació reservada per als homes, fins al punt que el nombre d’empresaris que posen en marxa un negoci dobla el de les empresàries. Aquesta manca d’igualtat no solament és quantitativa sinó també qualitativa. Més enllà de les diferències biològiques entre ambdós sexes, l’article sondeja altres explicacions –sociològiques– que permetin millorar la comprensió del perquè de la bretxa empresarial de gènere, a més de promoure la vocació emprenedora de les dones a partir de la presa de consciència de la possibilitat de revertir aquest gap

Reflexions sobre l¿última reforma espanyola dels permisos parentals
Alba Edo Jové

Quan el Reial decret llei 6/2019, d’1 de març, que incorpora, entre d’altres, la nova configuració dels permisos parentals estigui totalment desplegat, Espanya haurà obtingut, amb referència a aquests permisos, la igualtat formal entre homes i dones. Partint d’una caracterització de la realitat del país respecte als biaixos de gènere en l’àmbit laboral i domèstic i amb el suport de la literatura especialitzada, aquest article argumenta per què la reforma dels permisos, si bé ha de contribuir en el camí cap a la igualtat efectiva, no promet ser suficient per millorar notòria- ment la situació actual. Des d’aquesta afirmació, també proposa el sentit en què hauria de ser concebuda una nova reforma i reflexiona sobre si un país com Espanya en podria assumir el cost. Finalment, aborda la necessitat d’una doble implicació Estat/teixit empresarial per tal d’obtenir el canvi disruptiu necessari, no solament en termes de qualitat democràtica, sinó també d’avantatge competitiu en el nou paradigma socioeconòmic.

8 resultats | Pàgina 1 de 1