RESULTATS DE LA CERCA
Temes economia col·laborativa (9) e-learning (8) TIC (7) intel·ligència artificial (6) xarxes socials (5) sostenibilitat (5) gènere (4) lideratge (4) digitalització (4) turisme (4) competitivitat (4) blockchain (3) teletreball (3) transformació digital (3) direcció (3) robòtica (3) productivitat (3) investigació de mercats (3) fintech (3) cadena de subministrament (3) logística (3) salut laboral (3) pluralisme (3) teoria econòmica (3) prevenció de salut laboral (3) Unió Europea (3) competències (3) comportament del consumidor (2) plataformes (2) economia digital (2) transició energètica (2) consum col·laboratiu (2) innovació (2) emprenabilitat (2) factors competencials (2) gestió de recursos humans (2) salut (2) igualtat de gènere (2) governança (2) emprenedoria (2) mercat laboral (2) indústria 4.0 (2) canvi tecnològic (2) dispositius mòbils (2) màrqueting (2) màrqueting digital (2) realitat augmentada (2) divises digitals (2) banca ètica (2) responsabilitat social corporativa (2) gestió de la cadena de subministrament (SCM) (2) flexibilitat (2) impressió 3D (2) eCommerce (2) treball (2) recursos humans (2) riscos psicosocials (2) seguretat (2) turisme sostenible (2) cooperatives (2) monedes complementàries (2) economia social i solidària (2) finances ètiques (2) emprenedoria social (2) ensenyament de l'economia (2) teoria neoclàssica (2) EEES (2) economia del coneixement (2) qualitat (2) MOOC (2) economia (2) empresa (2) PIMES (2) mitjans socials (2) ocupabilitat (2) e-feedbak (2) feedback personalitzat (2) feedback (2) Airbnb (1) mercats digitals (1) peer-to-peer (1) fixació de preus (1) efectes de xarxa (1) mercats de dues cares (1) xarxes distribuïdes (1) comunitats ciutadanes d'energia (1) conceptualització (1) marc conceptual (1) microtasques (1) crowdsourcing (1) ocupació atípica (1) gig economy (1) conciliació de la vida familiar, laboral i personal (1) organització flexible del treball (1) conciliació vida laboral-personal (1) tipus de contractació (1) cicle vital (1) relacions de poder (1) quotes (1) consells (1) STEM (1) diversitat de gènere (1) empoderament (1) She-Os (1) estereotips de gènere (1) intenció d'emprendre (1) conciliació (1) mesures de conciliació (1) gestió del capital humà (1) motivació laboral (1) satisfacció laboral (1) retenció del talent (1) dona (1) comerç detallista (1) penalització maternitat (1) permisos parentals (1) aplicació del Dret (1) informàtica jurídica (1) jutge artificial (1) administració pública (1) algoritmes (1) dades (1) revolució 4.0 (1) manufactura intel·ligent (1) empresa industrial (1) Espanya (1) revolució industrial (1) determinisme tecnològic (1) neutralitat (1) autonomia de la tecnologia (1) perfils professionals (1) investigació mòbil (1) investigació en línia (1) adopció (1) TOE (1) ESOMAR (1) AEDEMO (1) flux (1) supermercats online (1) consumidor digital (1) intenció de compra online (1) e-lleialtat (1) influencer (1) lovebrand (1) online (1) consumidor social (1) màrqueting de conversa (1) tendències xarxes socials (1) social commerce (1) social shopping (1) SEO (1) posicionament en cercadors (1) penalitzacions (1) black hat SEO (1) Google (1) mobilitat (1) app (1) portabilitat (1) geolocalització (1) personalització (1) privacitat (1) instantaneïtat (1) automatització (1) m-commerce (1) patrons de comportament (1) reorientació estratègica (1) avantatge competitiu (1) esports d'aventura (1) bitcoin (1) compra de divises (1) sistema de pagaments (1) criptomonedes (1) protocol blockchain (1) tipus d'interès (1) tipus de canvi (1) estructura de tipus d'interès (1) devaluació sincrònica (1) ecosistema fintech (1) digitalització banca (1) transformació banca (1) transformació digital finances (1) col·laboració banca-fintech (1) externalitats (1) informació financera (1) valor comptable (1) valor real (1) valor social (1) valor mediambiental (1) ètica bancària (1) banca sostenible (1) bancs (1) sector financer (1) banca (1) innovació digital (1) logística 4.0 (1) Corredor Mediterrani (1) SCM (1) ample variable (1) transport mercaderies (1) cadena de subministrament (SC) (1) recurs humà (HR) (1) gestió dels recursos humans (HRM) (1) especialització (1) core business (1) valor afegit (1) outsourcing (1) externalització (1) fabricació additiva (1) cadena de valor (1) transformació logística (1) internet de les coses (1) big data (1) drons (1) omnicanalitat (1) experiència de compra (1) última milla (1) indústria (1) polítiques públiques (1) capacitació professional (1) sense girls (1) dones 25-45 (1) influencers (1) estratègia (1) desigualtat (1) gestió del talent (1) tecnologia (1) gestió de persones (1) desenvolupament (1) addicció al treball (1) passió pel treball (1) estil de vida (1) personalitat (1) escales (1) organització saludable (1) prevenció de riscos laborals (1) vigilància de la salut laboral (1) flexiseguretat (1) VUCA (1) glocal (1) gestió basada en evidències (1) direcció de persones (1) pensament crític (1) bretxa recerca-pràctica (1) lideratge servicial (1) lideratge ètic (1) altruisme (1) apoderament (1) justícia (1) saviesa pràctica (1) shareholder-value (1) governança turística (1) destinacions intel·ligents (1) postmodernitat (1) fordisme (1) conflicte redistributiu (1) multiplicador turístic (1) business case (1) stakeholders (1) pràctiques d'RSC (1) resultats de l'RSC (1) economia de plataformes (1) fenòmens disruptius (1) responsable (1) procomú (1) ètica (1) pensament complex (1) desenvolupament sostenible (1) sistema monetari (1) panarquia (1) cicle adaptatiu (1) cooperativisme (1) comuns (1) treball cooperatiu (1) comercialització justa (1) consum responsable (1) monedes comunitàries (1) distribució solidària de l'excedent (1) necessitats (1) democràcia (1) mercat social (1) exclusió financera (1) banca cooperativa (1) finances col·laboratives (1) entitats no lucratives (1) models de finançament (1) societats laborals (1) B Corp (1) economia del bé comú (1) LETS (1) bancs del temps (1) monedes locals (1) monedes socials (1) pop-up stores (1) locals comercials (1) immobiliària (1) comerç local (1) marketplace (1) economia neoclàssica (1) història econòmica (1) pensament econòmic (1) heterodòxia econòmica (1) economia postkeynesiana (1) post-crash (1) educació econòmica (1) metodologia ciències socials (1) interdisciplinarietat (1) economia aplicada (1) creixement econòmic (1) història del pensament econòmic (1) economia heterodoxa (1) gestió minorista (1) assortit (1) marca de distribuidor (1) marques nacionals (1) estudi de satisfacció (1) posicionament (1) triatló (1) seguretat viària (1) ISO 39001 (1) gestió (1) accident en carretera (1) gestió preventiva (1) anàlisi cost-benefici (1) millora contínua (1) benestar psicològic (1) estrès (1) lideratge transformacional (1) tecnoestrès (1) connectivitat (1) disponibilitat (1) crisi (1) condicions (1) risc (1) responsabilitat social (1) excel·lència empresarial (1) treball a distància (1) avaluació de riscos (1) seguretat i salut laboral (1) noves tecnologies (1) mil·lennistes (1) distribució al detall d'aliments (1) reposició automàtica (1) RFID (1) patrons de consum (1) reciclatge (1) venda en línia (1) descarbonització (1) monopolis energètics (1) política energètica (1) convergència productiva (1) recerca i desenvolupament (R+D) (1) crisi econòmica (1) polítiques d'austeritat (1) integració monetària europea (1) Unió Econòmica i Monetària (1) reforma institucional (1) Gran Recessió (1) telecomunicacions (1) electricitat (1) economia política (1) convergència (1) crisi financera (1) posicionament global (1) regionalització (1) Viquipèdia (1) educació superior (1) docència (1) bones pràctiques (1) innovació social (1) comunitats (1) intel·ligència col·lectiva (1) base de la piràmide (1) microfranquícia (1) canvi (1) DAFO (1) factors clau (1) indicadors (1) missió (1) ràtios (1) sector (1) efecte contagi (1) globalització (1) innovació financera (1) mercats financers (1) Oikonomics (1) gestió del coneixement (1) gestió d'informació (1) organització (1) estratègia d'implicació (1) governança universitària (1) canvi estructural (1) treball en xarxa (1) competències transversals (1) graduat en línia (1) graduats ADE (1) processos de selecció (1) educació a distància (1) formació (1) iniciativa emprenedora (1) jocs de negoci (1) jocs (1) resultats d'aprenentatge (1) jocs d'atzar (1) probabilitat (1) simulació (1) valor esperat (1) model ADDIE (1) learning by doing (1) moodle (1)
Autors Gomis, Joan Miquel (7) Lladós-Masllorens, Josep (4) Torrent-Sellens, Joan (3) Lamolla, Laura (3) Batalla-Busquets, Josep-Maria (3) Meseguer-Artola, Antoni (2) Canals, Agustí (2) Zaragoza, Marta (2) Cugueró-Escofet, Natàlia (2) Esteban Millat, Irene (2) Budet Jofra, Xavier (2) Pérez Gómez, Alexis (2) Viu Roig, Marta (2) González Reverté, Francesc (2) Corrons, August (2) Hintzmann, Carolina (2) Torrent-Sellens, Joan (2) Baraza Sánchez, Xavier (2) Sabadell i Bosch, Mar (2) Puig Gómez, Albert (2) Miralbell Izard, Oriol (2) Fitó Bertran, Àngels (2) Plana Erta, Dolors (2) Martínez Argüelles, María Jesús (2) Rodríguez-Ardura, Inma (1) Hülskamp, Ian (1) Domènech Costafreda, Gemma (1) Ertz, Myriam (1) Malo, Miguel Ángel (1) Sánchez Santos, Javier (1) Ballestar, María Teresa (1) Sainz, Jorge (1) Gálvez Mozo, Ana (1) González Ramos, Ana M. (1) González, Susana (1) Mateos, Ruth (1) Suau-Sanchez, Pere (1) Pérez-Quintana, Anna (1) Morales Pallarés, Carolina (1) Edo Jové, Alba (1) Martínez Zorrilla, David (1) Cerrillo i Martínez, Agustí (1) Aibar, Eduard (1) Pi Palomés, Xavier (1) Tuset-Peiró, Pere (1) Pacheco Bernal, Carmen (1) Morales Solana, Doris (1) Alegret Cotes, Alejandro (1) Català, Josep M. (1) Soler Domenech, Clara (1) Navío Navarro, Mariché (1) Folguera Obiol, Xavier (1) Firmenich, Mario Eduardo (1) Domínguez Jurado, José Miguel (1) García Ruiz, Ricardo (1) Ruiz Dotras, Elisabet (1) Igual Molina, David (1) Amat, Natàlia (1) Amat, Oriol (1) Sanchis-Palacio, Joan Ramon (1) Fitó Bertran, Àngels (1) Llobet, Joan (1) Pérez Mira, Domingo (1) Gómez-Cedeño, Milena (1) Guitart i Tarrés, Laura (1) Morantes Guerra, Shantall (1) Li Zeng, Yohana (1) Closa Noguera, Oriol (1) López Parada, José (1) Álvarez-Palau, Eduard J. (1) Sánchez Marcos, Marina (1) Platas Ruiz, Verònica (1) Serrano Fernández, María José (1) Thomas Currás, Helena (1) Baldoví, Purificación (1) Rimbau-Gilabert, Eva (1) Mallén Broch, Francisco Fermín (1) Domínguez Escrig, Emilio (1) Rosanas Martí, Josep Maria (1) Ficapal-Cusí, Pilar (1) Giner Sánchez, David (1) Richards, Greg (1) Gascón, Jordi (1) Cañada, Ernest (1) Garay, Lluís (1) Díaz, Pablo (1) Morales Pérez, Soledad (1) Cañigueral, Albert (1) Garcia Jané, Jordi (1) Sanchis, Joan Ramon (1) Bach Oller, Elisabet (1) Campos-i-Climent, Vanessa (1) Hirota, Yasuyuki (1) Fernández Rodríguez, Oriol (1) Berzosa Alonso-Martínez, Carlos (1) Español Casanovas, Ferran (1) de la Villa Aleman, Laura (1) Ribera Fumaz, Ramon (1) Gázquez Abad, Juan Carlos (1) Galdos Valdecantos, Itziar (1) Sánchez-Toledo Ledesma, Agustín (1) Salas Ollé, Carles (1) Rimbau-Gilabert, Eva (1) Dalmau Pons, Ines (1) Ferrer Puig, Ramon (1) de Montserrat i Nonó, Jaume (1) Molinero Ruiz, Emilia (1) Nájera Chico, Julià (1) Ros Pueyo, Andrés (1) Tvrdy Moix, Jiri (1) Bestratén Belloví, Manuel (1) García González-Castro, Guillermo (1) Macías Perea, Daniel (1) Mañé Estrada, Aurèlia (1) Ruiz Posino, Àlex (1) Trillas, Francesc (1) Tugores Ques, Joan (1) Luis Tomás, Mariona (1) Caballé, Daniel (1) Mollá, Alexandre (1) Blanch, Gil (1) Manrique Pérez, María Francisca (1) Ruiz Dotras, Elisabet (1) Peñarroya i Farell, Montserrat (1) Rodríguez, Inma (1) Serradell López, Enric (1) Liviano Solís, Daniel (1) Manzanares Morales, Joan (1)
Empreses competitives que compten amb entorns inclusius i respectuosos
Ana M. González Ramos

El fet que les dones no ocupin posicions de responsabilitat a empreses altament competitives del sector tecnològic evidencia la falta d’adaptació de les organitzacions a la realitat actual: les dones són la meitat de la població i estan suficientment preparades per ocupar càrrecs professionals, però rares vegades són benvingudes. Les explicacions liberalistes, és a dir, maximitzadores del principi de llibertat com a reguladores del mercat, suposen que les dones no hi són perquè prenen decisions privades que impliquen una falta d’ambició o compromís amb les empreses. És evident que les organitzacions són estructures socials poc saludables, que imposen regles i valors incapaços d’adaptar-se a les diferents realitats de les dones i homes que sospiren per una altra cultura organitzativa –que acompanyi millor els seus estils de vida. Aquest treball aborda aquesta qüestió aportant evidències sobre la base de dos eixos generadors de riscos psicosocials en la societat del coneixement: (1) el desajust entre les vides personals i laborals; (2) el desajust en la gestió de les relacions personals i emocionals, i també de les pràctiques quotidianes a les organitzacions, en l’àmbit familiar i, en general, en la societat. Els resultats d’aquest treball mostren que les empreses tecnològiques estan fent front a alguns canvis relacionats amb el perfil dels seus treballadors. No obstant això, cal una reflexió més profunda i canvis culturals que abandonin la idea de l’existència d’un ideal masculí de professional.

La (des)igualtat de gènere a les organitzacions: avenços i estancaments a Espanya
Susana González, Ruth Mateos

En aquest treball s’analitzen els avenços en matèria d’igualtat de gènere que han contribuït al fet que Espanya se situï entre els 10 primers països en l’última edició del Gender Gap Report del Fòrum Econòmic Mundial. Gran part d’aquest avenç es deu a la millora en la representació política de les dones en posicions ministerials i al parlament. No obstant això, la participació econòmica de les dones a Espanya mostra amplis espais de millora, especialment en el relacionat amb la representació en llocs de lideratge empresarial i amb una preocupant infrarepresentació en les professions emergents fruit de la transformació digital. Per acabar, el treball ofereix una sèrie de recomanacions per millorar l’empoderament econòmic de les dones a l’hora d’accedir a posicions d’alta responsabilitat empresarial, a més de prevenir i millorar en el futur la bretxa econòmica relacionada amb la seva infrarepresentació en professions relacionades amb la ciència, la recerca i la tecnologia. 

On són les 'She-Os'? Una visió integradora dels factors determinants en la vida personal i professional
Natàlia Cugueró-Escofet, Pere Suau-Sanchez

La diversitat de gènere en posicions d’alta direcció és un problema crític en molts sectors econòmics, ja que impedeix que la totalitat del talent estigui a disposició de les organitzacions. Les dones s’han incorporat progressivament a tots els àmbits professionals. De fet, aquest procés s’ha produït de manera gradual i actualment moltes dones ja ocupen posicions que havien estat tradicionalment ocupades només per homes. En paral·lel, els sistemes legals també han evolucionat cap al ple reconeixement dels drets laborals de les dones per crear sistemes que avancin cap a la inclusió i promoció de la igualtat efectiva. Tot i així, les dones segueixen estant infrarepresentades en posicions de poder i decisió a les organitzacions. Una gran varietat d’aproximacions teòriques, des de la teoria de les organitzacions, sociològiques, psicològiques i econòmiques s’han ocupat d’explicar les potencials causes i possibles solucions per revertir aquesta tendència. Considerem que per avançar, cal un marc teòric que integri aquestes perspectives per aconseguir: 1) entendre la totalitat del cicle personal, acadèmic i professional; 2) mostrar quins són els factors clau determinants al llarg d’aquest cicle; i 3) estudiar en profunditat la importància relativa de cada determinant i les seves interaccions des de la perspectiva de la dona, els altres decisors i el context. Aquesta perspectiva teòrica permet abordar el problema, complex i multicausal, de manera més completa i amb una orientació pràctica.

Una aproximació al gènere de l¿empresariat
Anna Pérez-Quintana

Tradicionalment la creació d’empreses ha estat una ocupació reservada per als homes, fins al punt que el nombre d’empresaris que posen en marxa un negoci dobla el de les empresàries. Aquesta manca d’igualtat no solament és quantitativa sinó també qualitativa. Més enllà de les diferències biològiques entre ambdós sexes, l’article sondeja altres explicacions –sociològiques– que permetin millorar la comprensió del perquè de la bretxa empresarial de gènere, a més de promoure la vocació emprenedora de les dones a partir de la presa de consciència de la possibilitat de revertir aquest gap

Recomanacions per a la implementació de mesures de conciliació en el sector comercial detallista espanyol
Carolina Morales Pallarés

Els recursos humans d’una empresa constitueixen un dels seus principals avantatges competitius. Valorar la importància d’aquest recurs i treballar intensivament per retenir aquest talent, constituirà un dels principals reptes de futur de les empreses. L’estudi d’un dels sectors més rellevants de l’economia espanyola, el sector comercial detallista, permet analitzar la importància de la gestió del capital humà per mitjà de la motivació. En aquest punt, el concepte de conciliació personal, familiar i laboral pren rellevància com a eina de gestió de les persones i de retenció del talent. Per a facilitar l’aplicació de mesures de conciliació cal: igualtat de gènere, paritat i corresponsabilitat. Els beneficis tant per als treballadors com per a les empreses són múltiples, entre els quals el mínim o nul cost que implica la implantació d’aquest tipus de mesures. Especialment les noves tecnologies afavoreixen una conciliació real. Aportar coneixement i donar difusió al concepte de conciliació personal, familiar i laboral, analitzant la seva aplicabilitat a un dels sectors més rellevants de l’economia espanyola, és l’objectiu d’aquest estudi.

 

Aquest article és un resum del Treball Final de Grau guanyador del millor TFG dels Estudis d’Economia i Empresa amb perspectiva de gènere del curs 2018/19. El treball complet està dipositat en el repositori institucional de la UOC (O2), el portal que recull, difon i preserva les publicacions digitals en accés obert dels membres de la UOC, elaborades en el desenvolupament de les seves activitats de recerca, docència i gestió. Podeu consultar el treball complet a: http://hdl. handle.net/10609/110566.

Reflexions sobre l¿última reforma espanyola dels permisos parentals
Alba Edo Jové

Quan el Reial decret llei 6/2019, d’1 de març, que incorpora, entre d’altres, la nova configuració dels permisos parentals estigui totalment desplegat, Espanya haurà obtingut, amb referència a aquests permisos, la igualtat formal entre homes i dones. Partint d’una caracterització de la realitat del país respecte als biaixos de gènere en l’àmbit laboral i domèstic i amb el suport de la literatura especialitzada, aquest article argumenta per què la reforma dels permisos, si bé ha de contribuir en el camí cap a la igualtat efectiva, no promet ser suficient per millorar notòria- ment la situació actual. Des d’aquesta afirmació, també proposa el sentit en què hauria de ser concebuda una nova reforma i reflexiona sobre si un país com Espanya en podria assumir el cost. Finalment, aborda la necessitat d’una doble implicació Estat/teixit empresarial per tal d’obtenir el canvi disruptiu necessari, no solament en termes de qualitat democràtica, sinó també d’avantatge competitiu en el nou paradigma socioeconòmic.

Gènere i empresa: cap a la igualtat real
Laura Lamolla
El jutge artificial: propera parada?
David Martínez Zorrilla

Els avenços tecnològics recents, i especialment la intel·ligència artificial, estan afectant de manera molt profunda els més diversos àmbits, entre els quals el jurídic, en les seves més diverses manifestacions. Aquest treball analitza alguns dels més recents desenvolupaments en intel·ligència artificial en el camp de l’aplicació del dret, a fi de destriar fins a quin punt ens estem apropant a la ja no tan utòpica idea del jutge artificial i l’aplicació automatitzada del dret. L’anàlisi s’estructura en tres àmbits diferenciats, encara que complementaris: en primer lloc, s’analitza l’aspecte conceptual (quins elements i activitats implica l’aplicació judicial del dret, a fi de determinar quins processos caldria automatitzar per a poder parlar d’un «jutge artificial»); en segon lloc, es presenten breument algunes tecnologies i aplicacions recents que d’alguna manera incidirien en l’aplicació del dret, a fi de determinar en quin punt ens trobaríem respecte d’un procés d’automatització; i finalment, es reflexiona breument sobre els possibles efectes positius o adversos que comportaria una automatització de l’aplicació del dret.

Reptes i oportunitats de l¿ús de la intel·ligència artificial a les administracions públiques
Agustí Cerrillo i Martínez

La moda de la intel·ligència artificial està arribant a les administracions públiques, tot i que ho està fent a un ritme més lent que en altres sectors. Avui ja hi ha algunes administracions públiques que usen la intel·ligència artificial en l’anàlisi de dades, la presa de decisions, la detecció de fraus i irregularitats o la prestació de serveis públics. L’ús de la intel·ligència artificial genera nombrosos reptes a les administracions públiques que cal abordar, com ara l’opacitat, els biaixos i la discriminació, la minva de les garanties en la tramitació dels procediments administratius, la responsabilitat pels danys causats per l’ús de la intel·ligència artificial o el seu impacte en l’ocupació pública. La intel·ligència artificial és un dels fonaments de la governança intel·ligent que ha de comprendre totes les persones per contribuir a un desenvolupament sostenible.

Ens robaran els robots els llocs de treball? Un cop d'ull al mercat laboral a Espanya
Josep Lladós-Masllorens

Les tecnologies basades en la intel·ligència artificial i la robòtica són un dels principals reptes actuals sobre el futur del treball humà. L'anomenada revolució 4.0 qüestiona alguns models de negoci, transforma els requeriments formatius del sistema productiu i impacta progressivament en la distribució de la renda.

El mercat laboral espanyol ofereix un bon exemple de com aquesta nova onada de canvi tecnològic pot impactar en els nivells i, sobretot, en l'estructura de l'ocupació. Es detecta una creixent polarització en la demanda de treball i les oportunitats de feina en funció dels nivells educatius i diversos efectes de desajust laboral, atribuïbles principalment a les característiques d'un model productiu dominant que és intensiu en tasques de naturalesa rutinària però poc actiu en la incorporació de les tecnologies emergents.

<< Anterior
119 resultats | Pàgina 2 de 12
1 |
2 |
Següent >>