Els serveis d’intel·ligència han guardat durant anys dossiers amb informació, a vegades "sensible” a vegades “privilegiada”, sobre objectius de seguiment d’alt interès per a la governabilitat dels països que duen a terme aquesta pràctica com a mecanisme de seguretat. Si ens allunyem d’aquest escenari, proper al pensament de la Guerra Freda, la globalització de l’activitat econòmica i la mobilització social a través dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials han dut les empreses, institucions i agents sectorials a adoptar aquest tipus de pràctica amb l’objectiu d’estar informats constantment dels esdeveniments rellevants de l’entorn estratègic de qualsevol organització.
 

Els Game Studies i multitud de disciplines com la sociologia, la psicologia o diferents teories cognitives i educatives ja porten uns quants anys investigant els videojocs educatius i comercials, el game-based learning (aprenentatge basat en jocs) i els serious games (joc seriós) des de diversos i complementaris punts de vista. L'acumulació de resultats de l'última dècada ens han ajudat a prestigiar un objecte cultural abandonat i menyspreat però, per sobre de tot, ha generat un capital cultural (dades, teories, conceptes, respostes i noves preguntes) enormement valuós i útil que ens permet tenir certes certeses, desmuntar mites, conceptes erronis o visions ingènues.

L'últim canvi de la web de The Boston Globe és un referent en l'ús del disseny adaptable o responsive design, en anglès, en un mitjà de comunicació. Dos de les persones responsables d'aquesta decisió, Dan Zedek i Tito Bottitta, van estar a Barcelona desvelant-ne els detalls.

Els partits polítics, com altres tipus d'entitats, encara no han assimilat prou ‒penso‒ la importància a la Societat de la Informació de saber cercar i oferir informació per al seu dia a dia. Darrerament, a Catalunya diversos esdeveniments han sacsejat la societat. Sobretot, en temes de política molt lligats a la corrupció. Però algunes lliçons en podem extreure com a professionals de la informació i pensant des del punt de vista de la informació.

Des del 1997, el Consell de la Informació de Catalunya (CIC) vetlla per l’acompliment dels principis d’ètica professional recollits en el Codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya. Coincidint amb els seus 15 anys d’activitat el CIC es renova, fa balanç de la seva trajectòria i inicia els procés d’actualització del Codi Deontològic.

Inicies la teva sessió de Facebook, fas un cop d'ull a les fotos de la festa d'ahir a la nit, t'assabentes del viatge a Roma d'un col·lega, comentes aquella cançó antiga que comparteix amb tu el veí de dalt... Gaudeixes d’algunes coses, d’altres t'avorreixen, bloqueges algun pesat, saludes la teva noia… I segueixes, minuts, de vegades hores, en aquest loop infinit; tu i el teu ordinador. I és que ser social a les xarxes socials amaga una paradoxa: estem cada vegada més connectats però, segons alguns especialistes, també cada vegada més sols.
 

Entre el 12 de novembre i el 4 de desembre de l’any passat, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona va oferir una sèrie de presentacions sobre les relacions entre ciutadania, Internet i democràcia. El ventall internacional de convidats es va concentrat a qüestionar idees generalitzades sobre la relació entre participació democràtica i tecnologies digitals.

En el marc del Postgrau en Distribució Audiovisual: VoD i Nous Models de Negoci que la UOC ha posat en marxa conjuntament amb filmin aquest curs 2012-13, la professora Judith Clares, que n'és la directora acadèmica, ha entrevistat els representants de les principals empreses del sector del Video on Demand (VoD) que operen a Espanya. Aquesta és el segon i últim lliurament de l'entrevista a Josep Monleón, head of content de Wuaki.tv.

Ja hem comentat en anteriors articles les suposades novetats que porten amb si l'anomenada web 2.0 i les xarxes socials virtuals en general. Nous perfils professionals, com el community manager o el content curator, i noves maneres de treballar i aprendre com el treball col·laboratiu en xarxa, recolzats pel crowdsourcing i el crowdfunding, i l'aprenentatge col·laboratiu basat en comunitats (termes que hem hagut d'adquirir amb urgència i que no sempre hem acabat d'entendre). Sobre aquestes últimes, potser menys noves però des del meu punt de vista encara no prou consolidades, m'agradaria escriure avui.

Dirigida per Pablo Larraín, protagonitzada per Gael García Bernal i nominada per a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, acaba d'estrenar-se a Espanya No. El film recrea la gestació de la campanya publicitària que va enderrocar Pinochet.