Del 12 de juny al 13 de juliol de 2014 les mirades dels aficionats al futbol van confluir al Brasil. Les xarxes de Maracanà i de la resta d’estadis que acaben d’albergar la Copa Mundial de la FIFA van encaixar la xifra rècord de 171 gols mentre en altres xarxes - les virtuals-, jugadors, equips, periodistes, marques i fans interactuaven també a ritme de rècord en termes de comunicació. 

La comunicació corporativa mai no ha estat exempta de disbarats, però avui dia les xarxes socials els detecten i amplifiquen gairebé a l'instant. És el cas d'una multinacional de la cosmètica animal friendly que ha contractat com a imatge de marca una jove aficionada a la caça o de l'ONG que ha volgut combatre la fam infantil mitjançant un espot en el qual un nen de color és tractat com un gosset. Dues bestieses comunicatives, sí, però alliçonadores. 

Enguany la ràpida eliminació de la selecció espanyola en el Mundial del Brasil contrasta amb l’eufòria despertada pels seus triomfs en les passades Eurocopes de futbol de 2008 i 2012, com també en el Mundial de Sud-àfrica de 2010. En aquells moments es parlava de la victòria incontestable del millor equip, però el present ha capgirat la percepció de la realitat. Si bé la gesta futbolística d’anys enrere va posar sobre la taula la relació directa entre l’esport i l’aparició d’un neonacionalisme espanyol (atractiu per a alguns sectors catalans), avui en dia, a casa nostra l’escena política és radicalment oposada. 

Les tecnologies de la informació han introduït canvis profunds en el plantejament de les professions i el disseny dels llocs de treball. Fins fa pocs anys la tecnologia servia per a automatitzar processos que es feien manualment i reduir el cost de la mà d'obra que hi estava vinculada. Ara bé, en l'actualitat ja podem afirmar que la innovació per mitjà de les tecnologies de la informació tendeix a automatitzar el coneixement.  

T’has preguntat mai què significa per tu la música? No sé pas quin serà el cas, però el que està clar és que no és exactament el mateix per a tothom però sí que hi ha uns comuns denominadors. Com a estudiant del màster en Societat de la Informació i el Coneixement de la UOC, he tingut la oportunitat de resoldre aquest dubtes, quasi quotidians, en el Treball Final de Màster (TFM) i m’agradaria compartir les conclusions amb vosaltres. 

Tenia tot a punt per dedicar el meu COMeIN a les micronarratives com a gènere emergent, sobretot a les xarxes socials. Però heus aquí que inesperadament em veig escrivint una curiosa experiència personal sobre Twitter, els memes i la Família Reial. 

La Biblioteca de Catalunya acaba de fer cent anys que va obrir les portes com a servei públic a tota la població. Posteriorment, les biblioteques populars es van començar a construir arreu del territori català, com a sucursals, per tal d’educar la població, fer-la més culta i ser a la vegada una font d’informació per als estudiosos i professionals. El sistema bibliotecari forjat aleshores constitueix els fonaments de l’actual. Quina és la situació de la xarxa de biblioteques municipals? Com es poden disminuir els desequilibris bibliotecaris en el territori?  

La llarga crisi que castiga Europa, i especialment Espanya, ha afavorit el sorgiment de nombrosos moviments socials. Malgrat els detractors, que s'han entestat a desprestigiar-los, aquests moviments han sabut utilitzar les xarxes socials com a punt de trobada en el qual intercanviar informació, aprendre i posicionar-se en els mitjans. D'aquesta manera, s'ha anat enfortint un teixit social que ha superat els límits de la protesta per a construir noves opcions polítiques i canviar les coses des de dins.