A la Jornada sobre Intel·ligència Territorial del proppassat octubre, Christian Wartena i Montserrat Garcia Alsina van presentar els mapes de coneixement territorials com un instrument al servei de la innovació i el desenvolupament sostenible de les regions. Aquest article explica què son i com es fan aquests mapes de coneixement.
 

Hi ha dos riscos en el món acadèmic que de vegades val la pena córrer. El primer és la tria de títols agosarats. El segon és aventurar tendències. Quan això darrer es fa en una conversa informal, en mig d'un congrés o bé en un àpat entre professors, pot esdevenir parlar per parlar. Quan es fa en un article d'opinió i divulgació com és aquest, tot pren un color més arriscat, doncs queda escrit perquè tothom pugui comprovar, si és el cas, que una tendència que es va anunciar no fou realitat. Som-hi, doncs; per això estem, també.

Entre les moltes coses que canvien quan canvien les tecnologies hi ha els nostres hàbits de lectura i escriptura. Per anar mes enllà del que té d'obvi aquesta afirmació, pot ser interessant identificar als entramats de la història moderna algunes pràctiques quotidianes a través de les quals, gairebé sense que ens n'adonem, es van consolidant les grans transformacions socials.

La polèmica ha envoltat, des dels seus inicis, l'emplaçament  de producte en obres audiovisuals, sobretot quan la seva difusió es realitza a través de la televisió. Quins límits estableix la legislació actual per a aquest tipus de publicitat? Contempla la llei les noves formes de product placement com, per exemple, el virtual?

Els canvis tecnològics en els dispositius de consum audiovisual han tingut un gran impacte en la manera de veure, conservar i realitzar cinema, televisió i altres formes de la comunicació audiovisual. L'actual revolució digital del cinema es va veure en certa manera prefigurada per l’impacte que va produir en els primers vuitanta la consolidació del vídeo domèstic.
 

El Tribunal de Comptes espanyol va aprovar la setmana passada els informes relatius al finançament dels partits polítics durant els anys 2009, 2010 i 2011. Mentre aquests informes són remesos a les Corts, tal com és preceptiu, el propi òrgan fiscalitzador n'ha avançat les conclusions en un comunicat: un cop més, existeixen irregularitats en les donacions privades rebudes pels partits i les seves fundacions.
 

Televisió de Catalunya (TVC) està d’aniversari. Celebra tres dècades de programació televisiva que ha deixat petjada en milers de llars catalanes i s'ha establert com a referent a nivell comunicatiu i informatiu. Els Telenotícies, el departament de documentació, La Marató, el Súper 3 i el lideratge d'audiència per 15è mes consecutiu seran els temes que repassarem.

L’accés obert a continguts educatius perquè puguin ser compartits, copiats, reutilitzats i redistribuïts, juntament amb la disponibilitat que han de tenir aquests continguts en repositoris institucionals i quins són els drets d’autor que hi estan vinculats, són qüestions que s’han plantejat en el marc de la Setmana Internacional de l’Accés Obert, celebrada recentment amb la participació de la UOC.  

Per aquelles coses que té la vida, aquest estiu vaig haver d'acompanyar a un familiar a una reunió de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) d'Almeria. Una situació de partida dramàtica però que es va convertir en una experiència profundament interessant a molts nivells. Encara se'm posen els pèls de punta quan penso en aquella calorosa tarda d'agost.

La crisi que estem vivint des de fa més de cinc anys porta implícits aspectes i conceptes macroeconòmics i financers difícils de comprendre per als qui no som experts en economia. Entre tots aquests conceptes, però, és també habitual sentir a parlar de "la manca de confiança dels mercats" o de "la desconfiança en les polítiques econòmiques". I és precisament sobre el concepte de confiança, un dels pilars de la disciplina de les relacions públiques, que intentarem aprofundir en aquest article.