“Pot un territori ser intel·ligent?”, amb aquesta pregunta iniciava la professora Blanca Miedes una de les intervencions del debat sobre Intel·ligència Territorial que va tenir lloc a Barcelona el proppassat 4 d’octubre. Amb independència de la discussió més profunda al voltant d’aquesta qüestió, allò que va articular la Jornada va ser el que s’està coent al voltant d’aquesta idea arreu del món, amb la presentació d’experiències provinents dels EUA i d’Europa.

El terme comunitat  es veu estretament lligat als debats sobre la dimensió d’acció col·lectiva, creativitat i participació a les xarxes socials, alhora que es troba en estat de contínua reinvenció. No és d’estranyar, per tant, que les comunitats tinguin una presència notable tant en l’oferta docent com en l’activitat de recerca dels nostres Estudis. 
 

L'agost passat Kevin Spacey, en un inspirador discurs pronunciat al Festival de Televisió d'Edimburg, va llançar a l'auditori la següent pregunta: "Veure 13 hores de contingut cinemàtic unitari difereix en alguna cosa de veure una pel·lícula?". L'actor, guanyador d'un Oscar i fins fa poc vinculat gairebé en exclusiva al món cinematogràfic, posava sobre la taula la incòmoda qüestió de les noves formes de narrativa i distribució audiovisual. I concloïa: "El suport i la longitud s'han tornat irrellevants ... l'important és el contingut ".

El Ministeri de Justícia té previst portar pròximament al Consell de Ministres una reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial en la qual podria incloure tot un seguit de mesures encaminades a regular situacions delicades que sorgeixen en el marc d'un procés, per frenar així les pertorbacions que es produeixen sobre assumptes judicials d'especial interès públic. En aquest article es reflexiona sobre aquesta possible reforma.

Encara que sembli mentida, una eina tan indispensable avui dia com és Google celebra els seus primers 15 anys. A finals de setembre del 1998, Sergey Brin i  Larry Page van crear l’empresa en un petit garatge que havien llogat a la seva amiga Susan Wojcicki, actual directora de l’àrea comercial de la companyia.

Fa uns mesos publicàvem a COMeIN un article amb motiu de la primera Jornada de Recerca dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, que tenia com a objectiu posar en comú totes les línies de recerca desenvolupades pel professorat que hi formem part. Aquest va ser l’inici d’una sèrie d’activitats en forma de seminaris que permetessin tractar temes d’interès per al desenvolupament de la nostra activitat de recerca. En les següents línies voldríem recollir i compartir aquestes experiències.

El semestre passat vaig ser alumne de l'assignatura Teoria i tècniques de les relacions públiques II, de la llicenciatura de Publicitat i Relacions Públiques a la UOC, i he d'agrair al sistema curricular d'aquesta disciplina la possibilitat que m'ha ofert d'avançar l'exercici professional de les relacions amb els mitjans abans de finalitzar la carrera.

No es deixen veure gaire sovint, però existeixen. Jo els anomeno opnis, objectes publicitaris no identificats. Són peces comunicatives que ens captiven, com les llums de colors que diuen que s’albiren a la muntanya de Montserrat els dies onze de cada mes.  No sabem d’on vénen ni tan sols que ens volen vendre alguna cosa, però ens produeixen tal fascinació que no podem evitar compartir-los amb les nostres xarxes de contactes. Entrem en la galàxia del màrqueting viral.

Moltes són les denominacions amb què es pretén designar una forma de fer periodisme, de transmetre la informació, que empra vinyetes per contar fets reals. Així, es parla de periodisme il·lustrat, periodisme gràfic, comic journalism… Expressions més plàstiques (com l’emprada per Lucia Magi en el seu reportatge “Noticias dibujadas” publicat a El País el 2010) ens ajuden a crear una imatge mental d’allò a què es refereix aquest tipus de narració periodística. Sens dubte, el seu ús pot encara resultar sorprenent per a molts però la força expressiva que aquestes "vinyetes de la realitat" poden desenvolupar no deixa indiferent.

Segons la vicepresidenta del Govern, la Llei de Transparència, Accés a la Informació pública i Bon Govern “contribuirà de forma determinant a restaurar la confiança en les institucions i a millorar la qualitat de la nostra democràcia”. Això succeirà si els ciutadans tenen accés a la informació i als documents que les institucions generen. I per a accedir-hi de manera àgil, la gestió de la informació i els documents és clau.