El terme lobby sona vagament en el vocabulari polític de l’opinió pública. Escàndols com el Qatargate, on alts funcionaris de la UE i càrrecs polítics van rebre comissions il·legals a canvi d’afavorir Qatar en decisions clau, han posat el focus en una pràctica que passa desapercebuda per a moltes ciutadanes i ciutadans en el seu consum diari d’informació política. Poc conegut també és que ja fa trenta anys que el Parlament Europeu va decidir que s’havien d’intentar regular les pràctiques de lobby a través d’un registre d’entitats i professionals que volen influir en política europea.

En un moment històric en què la ciència s’obre com mai, el món que l’envolta sembla tornar-se més opac, més polaritzat, fins i tot més hostil a l’evidència. Com s’explica aquesta paradoxa? I què podem fer el col·lectiu investigador com a resposta?

Gabriele Cagliani va iniciar la seva carrera en el periodisme, treballant com a reporter a El Economista i més tard a Expansión. Posteriorment, es va especialitzar en comunicació corporativa, i va exercir com a director de Comunicació, Màrqueting i Marca d’EY a Espanya i, més endavant, com a director de Comunicació de l’aerolínia Vueling. En l’actualitat, és soci i cofundador de l’agència Lead by Thought.

Els influencers virtuals han esdevingut una nova presència habitual a les xarxes socials. Aquests avatars generats per ordinador, sovint d’aparença hiperrealista i estèticament impecables, acumulen milers i inclús milions de seguidors a Instagram, TikTok o YouTube. Lluny de ser simples curiositats digitals, comencen a tenir un paper actiu en la comunicació de marques, en la construcció d’ideals de bellesa i en la manera com les persones interactuen en entorns digitals. Davant aquest fenomen, cada cop més investigadors es pregunten quin impacte poden tenir aquests personatges artificials en la identitat, l’autoestima i el benestar psicològic de les persones.

La ciència ciutadana és un dels pilars de la ciència oberta i és clau per l’impacte i benefici que genera en la societat. Per a aprofundir en això es va organitzar el seminari «Ciencia abierta, ciencia ciudadana: impacto y beneficio social» a la Universitat de València (UV), amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i amb la participació de rellevants experts de l’àmbit. Seguidament, us resumim, a manera de crònica, les aportacions destacades de la jornada.