Número 138 (desembre de 2023)

Deu coses que odio de les llistes (ordenades de menys a més)

Antoni Roig

Arribem al final d’any i proliferen les llistes amb el resum del més destacat en tots els aspectes de la nostra vida. Llistes de tota mena, en tots els àmbits. Tenim realment una relació curiosa amb les llistes, objecte de polèmiques inacabables sobre què queda dins, què fora i per què aquest ordre i no un altre. Per què són tan populars les llistes? En el meu cas, la meva relació amb les llistes és complicada, i els dedico aquest article.

Probablement, no cal, però permeteu-me que subratlli que el títol de l’article és irònic i vol fer aflorar una contradicció. Una part de mi adora les llistes: la possibilitat de disposar de manera ordenada, sintètica, una categorització d’alguna cosa que m’interessi m’atreu com la llum a les arnes. Les millors pel·lícules, sèries, llibres o discos de l’any, però també el millor d’un artista o les millors temporades d’una sèrie. En el cas de discografies, bibliografies o filmografies llargues o esquives (de Frank Zappa a King Gizzard and the Lizard Wizard o Stephen King) o sèries de llarg recorregut (Dr. Who, The Simpsons, Grey’s Anatomy ...), m’ajuda molt recórrer a llistes per tenir un punt d’entrada, comptar amb algú coneixedor d’aquesta obra o que, almenys, organitzi dades existents de valoració (que poden venir de fonts com Rotten Tomatoes, IMDB, Metacritic, Letterboxd...).

 

I si és de persones o fonts de confiança, millor. I si puc comparar diferents llistes sobre el mateix tema, ja hi estic enganxat. I passa el mateix amb la tecnologia: una bona llista pot ajudar-nos moltíssim no només a triar un producte, sinó a entendre en què ens hem de fixar a l’hora de triar i, per tant, pot ajudar-nos a establir el nostre propi criteri.

 

 img-dins_article-roig138a

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El final de l’any comporta celebracions… i llistes

Font: Shutterstock

 

Però una altra part de mi sempre s’indigna amb les llistes, sobretot quan es fa evident la impossibilitat de poder establir una classificació. Millors bateries o guitarristes de la història? Millors platges? Millors llibres de la història? Fins i tot «el millor any de la història»; no m’ho invento. De vegades hi ha massa variables per establir un criteri. O la naturalesa de la mateixa llista és impossible, o el biaix amb què s’ha confeccionat es fa evident o acaba sent sospitosa de privilegiar patrocinis de productes o destinacions. O simplement, la llista es crea sense rigor, perquè fer llistes atreu clics i lectures.

 

Per comprovar com ens enganxem a les llistes, només cal experimentar l’atractiu narcisista que sentim quan Spotify ens diu què és el que més hem escoltat, incloent-hi, per satisfer el nostre ego, missatges d’alguns dels artistes que més hem escoltat; difícil no pensar que ens parlen de tu a tu.

 

 img-dins_article-roig138b

 

 

 

 

 

 

2023 Wrapped, una llista altament personalitzada

Font: Spotify

 

Però què puc dir jo? De jove elaborava les meves pròpies llistes de cançons de la setmana, i els meus millors discos de l’any. Fins i tot en una ocasió vaig elaborar una llista dels millors 300 discos de la història, inventant-me les meves pròpies variables, intentant la utopia de l’objectivitat. Eren llistes que feia només per a mi; quan les he recuperat m’he somrigut veient què escoltava llavors i com m’esforçava perquè els meus temes favorits triomfessin, almenys, en les llistes de la meva imaginació. I ara, en el meu blog de música, The Music Picker, trio els meus discos de l’any (els picks de l’any), per trams, però sense establir un ordre (aviat arribaran els picks de 2023, per descomptat).

 

Llista per acabar amb totes les llistes

 

Heus aquí la paradoxa. Ni amb tu ni sense tu. Adoro les llistes, les busco, les necessito, però alhora em disgusten. Així que aquí va la meva llista personal per acabar amb –gairebé totes– les llistes. O més aviat, amb allò en què poden convertir-se.

 

10. Les llistes, en la seva limitació numèrica, són inevitablement arbitràries: per què 10 i no 11?

 

9. Es nodreixen de vegades de generar controvèrsia, la qual cosa els serveix per reforçar la seva rellevància prescriptora i el seu atractiu viral.

 

8. Les llistes s’han convertit en un gènere d’internet que de vegades limita amb el clickbait.

 

7. Es prevalen certes tendènciesper sobre d’altres, en funció d’una agenda cultural aliena a fi de classificació, per la qual cosa els criteris de classificació s’adapten a qüestions externes.

 

6. Contribueixen a una cultura de l’exclusió, que reforça el «més important» per sobre del «menys important», en aquesta obsessiva cerca d’«el millor»: la llista ens impedeix entrar més a fons, satisfà la nostra ànsia de classificació i sovint ens quedem en la superfície.

 

5. S’emparenten amb la cultura-algorisme, que ens ofereix la informació sempre ordenada per ordre de rellevància (que és un eufemisme per dir que situen abans el que més interessa).

 

4. Obren camí a aquesta posició arrogant –si em permeteu, amb un toc cunyadil– de prescripció que es pot arribar a situar per sobre de tu.

 

3. Passen per objectives sent en el fons fortament subjectives i amb criteris poc clars o, fent un salt mortal, es justifiquen amb el mite del gust, del qual «no hi ha res escrit» (clar que n’hi ha), per la qual cosa es busca afirmar i alhora negar la discussió.

 

2. Reforcen una cultura de la classificació, que no deixa de ser una extensió del neoliberalisme en què tot ha de ser segmentat, en rànquing i ofert per ordre, com en els nostres cercadors.

 

1. Se solen oblidar del context històric i cultural, i per això les que consumim solen tenir un clar biaix occidental: es presenten com a creades en abstracte, però sempre ho fan des d’una mirada situada en un temps, un lloc i una posició cultural i social.

 

 img-dins_article-roig138c

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El ‘Top 10’, una xifra emblemàtica per a les llistes

Font: Freepik

 

Per descomptat, hi ha molt de camí a recórrer a través de les llistes. Llistes fetes amb transparència, amb noms i cognoms, amb criteris, amb humilitat, amb participació, sense haver de rendir-se davant l’ordenació o la classificació, que no pretenguin situar-se per sobre de la persona lectora, sinó en diàleg; llistes expansibles, canviants, comentables. Conscients que, al final, només són una petita mirada a un univers amplíssim, que difícilment existeix «el millor», que el número 5 pot ser tant o més important que el número 1.

 

Bones festes i felices llistes.

 

Per saber-ne més:

GARCÍA MARTÍNEZ, Alberto Nahum (2020). «Mi problema con las listas de lo mejor del año». Medium [en línia]: Disponible a: https://medium.com/fuera-de-series/mi-problema-con-las-listas-de-lo-mejor-del-a%C3%B1o-e3081ff0b018

FERNÁNDEZ-SANTOS, Elsa (2022). «‘Sight & Sound’ poll rekindles debate about the greatest films of all time». El País [en línia]. Disponible a: https://english.elpais.com/culture/2022-12-11/sight-sound-poll-rekindles-debate-about-the-greatest-films-of-all-time.html

 

Banda sonora:

GUARDIAN MUSIC (2023). «The Guardian’s Best Songs of 2023». Spotify [en línia]. Disponible a: https://open.spotify.com/playlist/6ExbMJSDjlxbuIfVJ3yKv0?si=99af175393264284&nd=1&dlsi=900482efcc7044f8

SIMON (2023). «Rolling Stone Best songs of 2023». Spotify [en línia]. Disponible a: https://open.spotify.com/playlist/29sIYF1JZNgdGJtrPKGup0?si=e15da903e35f4685&nd=1&dlsi=46f80b79a6134c95

MONDOSONORO (2023). «Top 100 de mejores canciones internacionales de 2023». Spotify [en línia]. Disponible a: https://open.spotify.com/playlist/07Votpb2ZsOrgXcFQ8Ry4Q?si=c6590e2808714c64&nd=1&dlsi=7b757d2468864669

ANADIRA (2023). «TMP - Los picks de 2023». Spotify [en línia]. Disponible a: https://open.spotify.com/playlist/79zFYGvB79O5tiORsHLCq6?si=e697b403ceca4ba5&nd=1&dlsi=b329160aa82442be

 

Citació recomanada

ROIG, Antoni. «Deu coses que odio de les llistes (ordenades de menys a més)». COMeIN [en línia], desembre 2023, no. 138. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n138.2381

música;  lifestyle entreteniment;  cultura digital;  mitjans socials;  cinema;  televisió;