Número 140 (febrer de 2024)

Comportaments disruptius en esdeveniments postpandèmia: nova tendència social?

Carlos Moreno Clemente

La gestió de les multituds ha esdevingut més especialitzada, amb un èmfasi en el control del nombre d’assistents, la regulació d’entrades i la consideració del distanciament social per garantir la satisfacció. Tanmateix, hi ha inquietuds persistents sobre com algunes vivències de la pandèmia continuen influint en la psicologia dels participants, i com elements com les xarxes socials, l’increment del cost per accedir a esdeveniments o el consum d’alcohol i altres drogues poden posar en perill el desenvolupament adequat d’un esdeveniment.

En temps recents, han emergit situacions de comportament disruptiu del públic que han impactat en l’execució dels esdeveniments i fins i tot en la seguretat dels intèrprets o esportistes. Encara que no es pot assegurar de manera concloent que aquests comportaments estiguin íntimament vinculats amb la pandèmia provocada per la covid-19, és plausible que la manca d’interaccions socials durant diversos mesos hagi exercit una influència. A més, la població més jove, que ha estat privada d’experiències col·lectives durant la pandèmia, podria estar adoptant un enfocament renovat en el seu retorn o primera participació en esdeveniments amb gran afluència.

 

Especialistes en gestió de multituds alerten sobre una sèrie d’incidents que comencen a ser recurrents i preocupants ocorreguts durant esdeveniments en viu. L’any passat es van produir fets com el llançament d’un mòbil a Bebe Rexha durant una actuació a Nova York, mentre que, en un altre incident ocorregut a Los Angeles, un assistent va agredir la cantant Ava Max en pujar a l’escenari amb la intenció aparent d’abraçar-la, però va acabar per colpejar-la al rostre. Fins i tot el cantant Harry Styles ha estat objecte de llançaments d’objectes durant les seves actuacions, com nuggets de pollastre, una ampolla o fins i tot uns famosos caramels el fabricant dels quals no va dubtar a penjar un missatge en xarxes socials demanant que no fossin utilitzats amb aquest propòsit. Aquests incidents reflecteixen un canvi en el comportament del públic, amb una disminució de la tolerància i un augment de l’agressivitat, segons Eric Stuart de la Global Crowd Management Alliance.

 

De vegades, és complicat mantenir el componiment en una situació així, com li va ocórrer a la rapera Cardi B quan un espectador li va llançar cervesa durant una de les seves actuacions. Cardi B va respondre llançant el seu micròfon a l’agressor abans que el personal de seguretat intervingués.

 

Els incidents disruptius esmentats no es limiten a agressions físiques, de vegades s’interromp l’esdeveniment per un fet singular com el llançament d’una bossa amb les cendres de la mare d’una fan durant un concert de Pink o quan la catalana Rosalía va rebre l’impacte d’un ram de flors que la van portar a fer una publicació demanant els seus fans que si llançaven alguna cosa ho fessin en un altre lloc de l’escenari. I per prevenir incidents, la cantant Adele es dirigia als seus espectadors demanant que deixessin de llançar objectes als artistes.

 

Aquests comportaments disruptius no es limiten a esdeveniments musicals, ja que també s’han observat invasions de camp en competicions esportives. Malgrat la seguretat desplegada en aquests esdeveniments, aquestes accions estan tornant a ocórrer, com la invasió de camp per part de seguidors de l’RCD Espanyol després de la victòria del FC Barcelona en la passada lliga, de manera que van fer que no poguessin celebrar el títol sobre la gespa. Aquest tipus de comportament disruptiu també s’ha vist en representacions teatrals al Regne Unit, on la policia ha hagut d’intervenir en espectacles com The Bodyguard i Grease.

 

Estudiar i entendre el fenomen

 

Són necessaris més treballs de recerca per comprendre completament el fenomen, ja que no és uniforme en tots els casos i pot tenir múltiples causes. El professor John Drury (2023), expert en psicologia de multituds, suggereix tres possibles enfocaments: enfortir el sentiment de pertinença a un grup entre els assistents, fomentar l’autoregulació del públic i millorar les habilitats socials del personal de l’esdeveniment.

 

El sentiment de pertinença a un grup pot promoure tant el respecte per les normes del grup com el respecte envers l’artista. Això és més efectiu en esdeveniments més petits amb un públic homogeni i compromès, però es pot treballar en la creació d’aquest sentiment a través de les xarxes socials en l’organització de l’esdeveniment. Quan s’aconsegueix aquest sentiment, l’autoregulació del grup esdevé més factible, ja que el públic se sent identificat i està disposat a intervenir o mostrar desaprovació cap a comportaments disruptius.

 

L’últim aspecte es refereix a les habilitats del personal de l’esdeveniment per evitar conflictes. El personal ha de posseir habilitats socials i comunicatives per interactuar amb el públic de manera efectiva i amigable. La informació adequada i la capacitat d’explicar les raons darrere de les decisions que afecten els participants són essencials.

 

El temps revelarà si aquests incidents són fets aïllats o si indiquen un canvi més profund en la dinàmica dels esdeveniments en viu. Segons Steven Adelman, vicepresident de l’Event Safety Alliance, encara que és poc probable que aquests incidents canviïn les coses immediatament, podrien ser l’inici d’un canvi en la indústria respecte a la reducció de riscos. La professora Kirsty Sedgman, especialista en estudis culturals i del comportament humà, va més enllà i suggereix que els recintes amb esdeveniments en viu sovint reflecteixen tensions socials i canvis culturals abans que altres llocs.

 

En resum, el retorn dels esdeveniments després de la pandèmia de la covid-19 ha portat a comportaments disruptius per part del públic, la qual cosa planteja desafiaments per a la indústria de l’entreteniment en viu. Es requereixen solucions que enforteixin el sentit de comunitat entre els assistents, promoguin l’autoregulació del públic i millorin les habilitats socials del personal de l’esdeveniment per abordar aquest problema en evolució. La recerca i el temps revelaran si aquests incidents són un fenomen passatger o un reflex de canvis més profunds en la societat.

 

Per saber-ne més:

DRURY, John (2023). «Crowd psychology: dealing with disruptive behaviour». Event Safety Institute [en línia]. Disponible a: https://www.eventsafetyinstitute.com/events/crowd-psychology-dealing-with-disruptive-behaviour/

 

Citació recomanada

MORENO, Carlos. «Comportaments disruptius en esdeveniments postpandèmia: nova tendència social?». COMeIN [en línia], febrer 2024, no. 140. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n140.2410

esdeveniments;  entreteniment;  música;  mitjans socials;