En una època en què les marques conviuen amb un escrutini públic constant, és més important que mai actuar des d’una perspectiva ètica, responsable i conscient socialment parlant, en pro del bé comú. Si bé ja s’ha anat assimilant la importància d’aplicar els principis de sostenibilitat, sobretot en l’àmbit mediambiental, hi ha encara aspectes bàsics i imprescindibles que sovint queden en l’oblit, com ara el compromís amb la diversitat funcional de les persones. Tenen en compte les marques els criteris bàsics que cal seguir pel que fa a l’accessibilitat i la inclusivitat?

El sector publicitari experimenta una de les transformacions més grans de tota la seva història. L’auge de la publicitat digital, encara més accentuat per la pandèmia, ha comportat la incorporació de nous perfils professionals a les agències de comunicació.

La recuperació dels treballs de l’acadèmica i activista bell hooks posa en valor un llegat que clama per un feminisme interseccional en un moment de canvis generacionals i debats a l’activisme global.

Han d’anar juntes la cultura i l’educació als carrers dels nostres barris? Han de tenir les institucions culturals un compromís ferm amb l’entorn que habiten? Han d’implicar-se les escoles en els canvis i conflictes del paradigma digital? Aquestes només són tres preguntes d’una dotzena que podríem formular relacionades amb els reptes de la realitat contemporània lligats a l’educació, la ciutat i la cultura.

Una simple cerca a Google evidencia allò que és fàcil d’intuir. El nombre de resultats que obté el cercador en combinar les paraules «dona» i «emprenedoria», o simplement «emprenedores», és notablement inferior al que la paraula «emprenedors» o qualsevol combinació en masculí et retorna. Dos-cents quinze mil resultats enfront de vuit-cents quaranta-un mil. Potser és una mica trampós perquè és clar que el masculí s’utilitza encara com a genèric, però no deixa de cridar l’atenció i posa de manifest que continua essent necessari donar visibilitat a l’emprenedoria femenina.

Les festes nadalenques solen ser un dels principals aparadors de grans estrenes cinematogràfiques d’atractiu comercial. En aquest sentit, el 2021 no ha estat una excepció. Però, com bé sabem, el 2021 ha estat un any (un altre) complicat també per al cinema, que viu sumit en una situació d’incertesa sense precedents. En aquest article per a COMeIN, m’acosto, sense judici o voluntat valorativa, a tres estratègies molt diferents, tres pel·lícules molt diferents, però que tenen en comú la voluntat de tornar explícitament a un món cinematogràfic amb arrels que s’estenen a dècades enrere: Spider-Man: No Way Home, Matrix Resurrections i West Side Story.

Més enllà de les opinions favorables o no als Jocs Olímpics de Barcelona ‘92, una de les imatges icòniques és, sens dubte, el caos generat durant la cerimònia de clausura mentre cantaven Los Manolos i una multitud d’atletes pujava a l’escenari. En aquell desordre, la veu del recordat Constantino Romero que els demanava que baixessin de l’escenari. Parafrasejo aquella crida per fer la meva pròpia a científiques i científics: si us plau, no deixeu les xarxes socials! En aquest article, explicarem el valor de la feina que fan, per què és necessari que hi siguin i per què es demana que no les abandonin, i com mirar de trampejar-ho tot plegat.

Sí, la pregunta vol ser provocadora. De fet, sempre resulta una mica pertorbador preguntar-nos sobre el sentit de les coses, i més quan ens referim a dimensions de la vida que estan plàcidament incorporades a la nostra existència, que donem moltes vegades per fetes o per bones. Llavors, molt poques vegades ens aturem davant seu i ens preguntem: però… per què?, per a què?, amb quin sentit?

El suïcidi és un dels grans problemes de salut pública mundial, i l’Estat espanyol en té les xifres més altes de la història, amb un increment d’un 7,4 % el passat 2020. Els mitjans de comunicació invisibilitzen els suïcidis o els tracten de manera contraproduent, tot i que hi ha decàlegs i manuals específics per a periodistes. Enguany, La Marató de TV3 se centrarà en la salut mental i també hi ha posat el focus el treball final del màster de Periodisme i Comunicació Digital que ha guanyat el primer premi. Un programa solidari de referència i un excel·lent treball de recerca que, de ben segur, ens ajudaran com a professionals o alumnat de comunicació a saber-ne més.

«La pandèmia ens farà millors», deien lemes i articles de premsa, quan la covid-19 va irrompre amb tota la seva letalitat en la nostra societat, al final de l’hivern del 2020. «Amb l’arribada del virus, haurem de ser uns altres», deia la gent al carrer, i destacaven els experts. «Ens hem de transformar», replicaven associacions de veïns i grups civils.