El passat mes d’octubre, el cineasta alemany Werner Herzog va visitar Barcelona per oferir una classe magistral en el marc del Serielizados Fest, el festival de sèries de televisió fundat pels creadors de la revista online del mateix nom.

L’última sèrie d’èxit de Netflix, El joc del calamar, ha establert un nou rècord d’audiències a tot el món. Aquesta sèrie coreana també ha generat molts debats, des de crítiques per inspirar violència per mitjà de jocs infantils fins a lliçons de màrqueting i mems a les xarxes socials.

La Fundació Josep Irla acaba de publicar el llibre Dalmau Costa. Mestre de cerimònies de dues nacions, la biografia d’un dels primers responsables de protocol de les institucions catalanes, fundador d’Esquerra Republicana de Catalunya i empresari de fama internacional a l’exili mexicà. El text és el resultat d’una recerca postdoctoral duta a terme pel professor Lluís Burillo Toledano, tutor de treballs finals del màster universitari de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments de la UOC.

Els últims anys, la sostenibilitat ha anat guanyant reconeixement social i polític gràcies a l’Agenda 2030 i als 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides, fonamentals per garantir un món futur que sigui sostenible a escala mediambiental, econòmica i social. 

Fins fa alguns anys, parlar de sostenibilitat en esdeveniments equivalia a parlar d’ecologia o, simplement, de reciclatge. Ara, els organitzadors d’esdeveniments han d’ampliar aquesta mirada i tenir en compte que la sostenibilitat engloba l’impacte social, econòmic i mediambiental associat amb la trobada. Per a això, és important conèixer com els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU es poden aplicar en el sector, i generar així esdeveniments més sostenibles i respectuosos amb la societat i el medi ambient.

És molt lleig fregar a algú pels morros el típic «jo-ja-t’ho-vaig-dir», però la veritat és que jo ja ho vaig dir. Vaig pronosticar que el Facebook que hem conegut fins ara deixaria d’existir en un termini de tres o quatre anys, i ho vaig pronosticar fa exactament tres anys i vuit mesos.

El títol –una miqueta clickbait– de l’article és una excusa per parlar d’una figura fonamental de la crítica cultural i dels estudis culturals i posar-la en relació amb els estudis de Comunicació i el seu compromís (o no) amb l’educació mediàtica.

La intel·ligència artificial (IA) va guanyant terreny i la seva ocupació cada vegada es fa més extensiva. La fem servir de vegades sense adonar-nos-en, hi dialoguem en forma de xatbots i, molt sovint, la seva tasca pot condicionar de manera clara la nostra visió i la representació que rebem de la realitat. La detecció de biaixos que poden adquirir a la fase de disseny o desenvolupament posterior resulta clau i, per això, el seu estudi i la implementació d’iniciatives que advoquin per l’ètica i la transparència són necessàries.

Què passa quan inocules un component d'arbitrarietat en un determinat procés? Què passa si estimulem qualsevol cadència considerada com a rutinària a través d'un catalitzador inesperat? Potser aquestes qüestions incomodin qualsevol modus operandi, però la introducció de recursos com les baralles de cartes d'estimulació creativa ens porten a explorar territoris nous i insospitats, a priori, no plantejats a l'inici del projecte.

El món de l'esport mostra sovint regles diferents a les de les empreses, encara que els clubs més coneguts no hi ha dubte que són grans empreses. En l'àmbit de la feina, la relació entre Laporta i Koeman aquesta temporada 21-22 reprodueix un cas de mobbing: una fustigació psicològica sistemàtica en l'entorn laboral. M'explico.