L'estudi de la creativitat ha interessat a perfils d'investigadors de diverses disciplines, des de la psicologia fins a la més recent sociobiologia. Entre les lectures estiuenques he descobert el treball d'un dels pares d'aquesta última, l'entomòleg Edward O. Wilson, que promet un viatge per les galeries dels orígens de la creativitat humana i acaba vaticinant una Tercera Il·lustració.
El 1899 Thorstein Veblen va escriure La teoria de la classe ociosa com a crítica d’una societat nord-americana que al cap de dues dècades es convertiria en l’anomenada societat de consum. Durant aquells feliços vint (roaring twenties) es va inflar el que seria una de les bombolles econòmiques més sagnants i, un segle més tard, després dels mesos en què ens hem vist en l’obligació de romandre en bombolles físiques pel confinament, parlar de consum en singular pot revelar-se insuficient.
Entrem en fases de desescalada, el que implica que començaran a reactivar-se molts sectors i negocis, després de dos mesos d'aturada obligada de l'activitat habitual per la pandèmia de la COVID-19. Una aturada durant la qual, tanmateix, en moltes empreses s'ha treballat més que mai per buscar formes alternatives d'organització, producció, vendes… També les empreses publicitàries s'han vist afectades, però a diferència d'anteriors crisis, sembla que ara es reivindiquen més que mai com un jugador imprescindible per guanyar aquest maleït partit.
Les marques són vulnerables, com les persones. Pateixen les conseqüències de les crisis econòmiques i, com estem veient en plena pandèmia de COVID-19, tampoc escapen a crisis sanitàries. Han d’ocupar-se ara de campanyes cancel·lades, esdeveniments postergats, oscil·lacions importants de vendes… i algunes, a més a més, han d’estar pendents de la gestió de la seva reputació en xarxes simplement per dir-se, sí, Corona.
Estic asseguda sobre el travesser d’una lletra hac immensa, capitular. Bellugo els peus com en un gronxador, mentre observo el mar aparentment calmat de les paraules alineades que m’esperen allà a baix. No sé què em trobaré, però quan baixi em submergiré en cada detall, em fixaré en l’ordre dels adjectius, en els punts i coma que ja no veu ningú, i tant de bo pugui lliscar pel traç d’alguna il·lustració com si fos un tobogan.
Juny és el mes de la creativitat publicitària per excel·lència perquè se celebren dos dels festivals més importants del sector: El Sol i Cannes Lions. A propòsit d’aquest darrer, el Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya va reunir el passat 5 de juliol a quatre professionals de primer nivell per analitzar les tendències detectades i descobrir-nos com s’està transformant la professió.
Reconeguda amb el prestigiós Leadership Award 2018 del Club de Marketing, Montse Lavilla és una apassionada de la publicitat, de l’àmbit online i de la docència “per les possibilitats d'aprenentatge non stop” que suposen. És un luxe comptar a la UOC amb una professora col·laboradora com ella i que ens dediqui aquí uns minuts per parlar sobre la professió, la formació i un futur que no espera perquè cal adaptar-se a canvis continus.
Poques manifestacions humanes poden resumir de manera tan ràpida i sintètica l’evolució de les societats al llarg de la història com ho fa la publicitat. En només vint segons, una pàgina, un bàner... els anuncis repliquen models i valors socials, projecten aspiracions humanes, recorren a emocions latents en cada època. L’any 2018 ens ha deixat un retrat social en forma d’anuncis publicitaris sobre grans temes de reflexió.
També hi ha motius per odiar la publicitat. Aquella que ens interromp sense aportar valor, la que estereotipa sense assumir conseqüències, la repetitiva, la irrellevant. La publicitat forma part de les nostres vides, però pensem que podem viure sense ella. Per què, llavors, molts videojocs incorporen publicitat fictícia?...