Número 2 (juny-juliol de 2011)
Intel·ligència competitiva, creant el puzle de la informació fragmentada
Eva Ortoll

De tots és conegut que d’ençà l’eclosió d’Internet s’ha popularitzat l’accés a la informació i que les eines per a la cerca i recuperació d’informació s’han sofisticat d’allò més.  En aquest escenari les organitzacions s’han adonat –o no– que els cal, més que mai, monitorar, vigilar i analitzar la informació de l’entorn per prendre millors decisions, ser més competitives i innovadores, o, senzillament, per sobreviure en un món canviant i en constant evolució.

 

Aquest procés es coneix amb el nom d’intel·ligència competitiva (IC). El seu objectiu és la captura i tractament d’informació existent a l’exterior d’una organització sobre fets i esdeveniments que poden influir en la seva activitat actual o futura. Aquesta informació pot estar relacionada amb l’activitat dels competidors, l’evolució de tecnologies i mercats, el comportament (i opinions!) de clients i usuaris, la identificació de senyals de canvi o oportunitats, la identificació d’aliances, el marc normatiu i legislatiu o l’evolució de l’entorn socioeconòmic, entre d’altres factors. Tota aquesta informació, o si més no part de les peces amb les quals construir el nostre puzle particular possiblement estarà dispersa en diferents recursos i fonts d’informació, de ben segur que en diferents formats i creada amb finalitats diferents. És per això que cal fixar-se en les estratègies i tècniques que s’apliquin per a la captura, selecció, anàlisi i síntesi d’aquest informació.

 

Però abans de continuar amb els detalls, centrem-nos un moment en la idea. El concepte d’IC no és nou; ens podem remuntar al segle XIX, a l’era Meiji, per veure com el Japó (un dels països pioners en les pràctiques d’IC, juntament amb els EUA i Suècia) va impulsar un pla de modernització del país basat, en part, en recopilar informació sobre la tecnologia existent a Occident. De les hores ençà ha plogut molt, però l’objectiu continua essent el mateix. Allò que una organització pretén amb la funció d’intel·ligència és generar coneixement útil, a partir d’un adequat tractament de la informació, que l’ajudi a ser més competitiva, innovadora, i per què no, més creativa.

 

Des d’una vessant tecnològica ens trobem que existeixen multitud d‘aplicacions orientades a donar suport al procés de captura i filtratge d’informació, des dels típics robots de rastreig d’informació a la web a eines més sofisticades que ajuden a integrar, en part, les dades provinents de diferents fonts i recursos (notes de premsa, portals web corporatius, informes comercials, estudis de mercat, guies sectorials, informes demogràfics, legislació, publicacions científiques i tècniques, fires comercials, informació financera, agrupacions socials i professionals...) i que permeten generar alertes i altres productes d’informació sobre un tema determinat. Precisament la capacitat d’integrar i processar informació provinent de diferents fonts i recursos és un dels punts més interessants en aquest camp, de la mà de les opcions de visualització dels resultats.

 

La presència de les aplicacions tecnològiques en les activitats d’IC no entra a discussió, és un imperatiu. Però com sempre, no podem oblidar el factor humà en tot aquest procés. És per això que, per avançar en el camp de la IC, cada vegada és més important el desenvolupament de les capacitats humanes.

 

D’una banda, les capacitats orientades a identificar els factors crítics sobre els quals volem informació (el tema de la simplicitat o complexitat de les necessitats d’informació, el deixem per a un altre moment). Dedicar temps a perfilar i definir sobre què volem estar informats i perquè ens ajudarà a obtenir millors resultats en la captació d’informació. D’altra banda, i sobretot, cal centrar-se en les capacitats per a l’anàlisi i síntesi d’aquesta informació, per ajudar a trobar sentit a l’amalgama de dades, per reconèixer peces d’informació clau i peces d’informació supèrflues, per descobrir noves formes de combinar-les, i al cap i a la fi, per construir un nou puzle que atorgarà valor i utilitat a la informació obtinguda.

 

Un cop feta una pinzellada sobre el concepte d’IC, i si donem un cop d’ull a la situació del sector, podem constatar que en els darrers anys existeix un interès creixent per aquest tema. Una mostra d’aquest fet és l’existència a Espanya de la norma UNE166006, que certifica els sistemes de Gestió de Vigilància Tecnològica i que des del 2007 ha atorgat més de 21 certificats a prestigioses organitzacions privades i públiques. O la celebració incipient de fòrums professionals i acadèmics dedicats exclusivament a aquest tema. Tot just estem començant, a casa nostra.

 

Ara bé, si posem la mirada en l’activitat d’altres països que compten amb una cultura d’IC molt més arrelada, tenim l’exemple dels EUA, on existeixen importants associacions professionals privades que impulsen les activitats d’IC i a on nombroses empreses, grans i petites, tenen implementada aquesta funció. Una mica més a prop tenim el model de França, on és el mateix govern qui promou aquestes activitats. En aquest sentit i, en paraules d’Alain Juillet (impulsor al govern francès del disseny de polítiques públiques en matèria d’IC): “avui en dia la competència és duríssima a tot el món i, si no estem informats sobre els competidors, l’entorn i els elements rellevants per als negocis, és molt difícil, si no impossible, avançar com a país i com a empreses”.

 

Encara ens queda molt camí per fer, però des de la nostra activitat diària continuarem vigilant com és belluga el món, i concretament com es mou la IC, per anar avançant entre tots i crear tants puzles com puguem... En propers COMeIN n’anirem parlant.


 

intel·ligència competitiva;  gestió de la informació;