Número 4 (octubre de 2011)
I tu, a qui segueixes?
Silvia Martínez Martínez

Un dels impactes més importants derivats de la irrupció d’Internet ha estat l’obertura de la comunicació pública al ciutadà. De manera específica, el desenvolupament de la Web 2.0, centrada en l’usuari, ha permès la multiplicació d’actors i subjectes actius en l’intercanvi d’informacions i opinions. Les xarxes i els mitjans socials cobren especial protagonisme per les possibilitats participatives que ofereixen i l’opció d’establir conversa. En aquest context, individus i mitjans es reparteixen l’atenció del ciutadà i competeixen per aconseguir uns alts índexs de popularitat (fàcilment mesurable en l’entorn digital en termes “d’amics” o “seguidors”) i d’influència.

L’horitzontalitat que permet la Xarxa, contrasta amb la centralització tradicional on els mass media convencionals controlaven els processos comunicatius. Malgrat aquesta oposició de principis, tal com recorda el professor Lázaro M. Bacallao Pino en el seu estudi sobre la representació de les xarxes socials, els mitjans “se ven obligados a adoptarlos en su emigración a la WWW”. I efectivament, n’hi ha prou amb fer una ullada a Internet per trobar que des dels grans mitjans nacionals fins a les capçaleres més modestes han donat el salt i comencen a tindre presència en plataformes externes que traspassen els seus llocs Web. Això proporciona una nova dimensió a la difusió dels seus continguts.

 
Cada vegada un major nombre de diaris, cadenes de ràdio i televisió engeguen perfils i comptes en espais com Facebook i Twitter. En un pas més, al marge de la mera presència, els mitjans desenvolupen estratègies que els permeten connectar i gestionar les seves comunitats. Ara parlar de popularitat aconseguida no serà suficient. Ja en 2009 Adi Avnit batejava com “The Million Followers Fallacy” una realitat en què obtindre una major quota de seguidors no implica que aquests llegeixin o atenguin als teus missatges. D’aquesta manera torna a adquirir protagonisme la idea d’influència que ja havia estat tractada des de teories clàssiques dels efectes de la comunicació com ocorria a través de la figura del líder d’opinió abordada per Katz i Lazarsfeld. Dins de l’entorn comunicatiu el control de la influència adquireix característiques pròpies. Per citar un exemple significatiu, emmarcat en el Twitter Project en el Max Planck Institute for Software Systems, un estudi aborda l’anàlisi de la influència de l’usuari en l’eina de microblogging. En ell, junt amb el nombre de seguidors, es fixen en els retweets i els esments. I, com a nota d’interès per a aquest article, entre les conclusions assenyalen que el retweet ve determinat pel valor del contingut del missatge i en aquesta àrea destaquen les grans organitzacions de notícies (enfront dels personatges públics o els famosos que són més esmentats).


 La importància dels canals de comunicació interpersonals per conèixer una notícia ja havia estat posada de manifest en el model de difusió en “J” de Greenberg. En l’entorn digital, ja des de fa diversos anys, els mitjans han experimentat amb l’ús del correu electrònic perquè l’usuari enviï a un amic el titular d’una notícia enllaçada. Amb això es facilita redirigir el tràfic i obtindre una nova visita a la pàgina. En l’actualitat, amb el desenvolupament dels social media, poden posar en pràctica estratègies de distribució en la comunicació intragrupal i intergrupal. D’aquesta manera el seu missatge pot estendre’s tant entre els usuaris que formen part de la seva comunitat com entre aquells que de manera indirecta es troben connectats. L’efecte es multiplica si es té en compte que des de les seves pròpies pàgines Web alguns mitjans ofereixen la possibilitat que el lector, assidu o no a la publicació, comparteixi la notícia en els mitjans socials. Es coincideix així amb l’observació realitzada pel professor Santiago Tejedor que en un estudi sobre mitjans digitals iberoamericans afirma que el “usuario pasa a convertirse en una especie de promotor' de las informaciones del medios en otras plataformas”. 


 Els Mitjans de comunicació s’apropien dels social media per a la difusió de continguts bé a través de la seva presència en distints espais o al facilitar que els usuaris comparteixin en aquests els continguts que publiquen. Si, com formula una màxima de la teoria del periodisme expressada per Llorenç Gomis, “la noticia surge con el comentario” llavors, en aquest procés, el paper que exerceix l’usuari és especialment important. Aquest no sols radica en la transmissió del fet sinó també en la seva aportació a través de recomanacions i opinions i amb això proporciona valor afegit al missatge. Els fluxos pels quals viatja la informació són diversos i a nosaltres, com a usuaris, ens poden arribar els missatges per diferents canals i a través de subjectes distints que poden fer créixer més o menys la notícia amb els seus comentaris. La reflexió es trasllada i amb això es mostra que no sols és important l’activitat que realitzen i el nombre de seguidors sinó que també és torna la resposta a una altra pregunta: ¿a qui segueixes?

 

mitjans socials;  periodisme; 
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???