Número 5 (novembre de 2011)
Per què els anomenen ''tecnòcrates'' quan es tracta de banquers?
Lluís Pastor

Al mercat superpoblat de la informació, els mitjans de comunicació compren els conceptes als majoristes més llestos, als més entrenats. Després que ens expliquessin la crisi econòmica com si es tractés d'una catàstrofe natural, ara han posat en voga l'apel·latiu “tecnòcrata” enfrontat a “polític”.

Però fem memòria. La tardor en què les males pràctiques financeres fan caure Lehman Brothers i s'expandeix la major crisi dels últims cent anys, els mitjans de comunicació de tot el món es van posar d'acord en l'ús de les metàfores. Per a uns es tractava d'un “tsunami financer”, per a uns altres d'un “terratrèmol en les borses”. Tots van creure que veien “tempestes borsàries”, “sismes”, “sismes submarins”. Per als ciutadans que contemplaven atònits la caiguda de les entitats financeres tramposes i el descobriment del joc dels “actius tòxics” la crisi es cobria amb el mantell d'una catàstrofe natural: terratrèmols, tsunamis, tempestes...

 

I així va ser com es va explicar el major frau dels temps moderns, encoratjat per les polítiques del tot s’hi val econòmic impulsades pels governs de la dreta durant els anys 80. El frau del segle es va explicar com una catàstrofe natural i, com qualsevol catàstrofe natural, els mitjans van concloure que aquesta crisi no tenia culpables. Qui ens envia una tempesta? Qui és el culpable del moviment de les capes tectòniques?

Es va tractar d'una bona jugada. D'una jugada magistral de la qual els mitjans de comunicació van ser còmplices per ignorància o per mala fe.


Ara, en les albors de la segona recessió, els banquers s'han ensenyorit d'alguns governs triats democràticament. Governs tramposos en alguns casos i simplement estults en uns altres, però triats pels ciutadans.


Són els “mercats”, aquest eufemisme inventat pels mitjans per tal d’evadir qualsevol responsabilitat respecte als causants de la crisi, els qui han dictat qui ha de presidir Grècia i Itàlia. Banquers, és clar. Banquers tenyits de tecnòcrates, disciplinats i col·laboradors habituals de Goldman Sachs, els qui han ocupat el lloc dels polítics corruptes. Només cal escoltar el flamant primer ministre italià, Mario Monti, dir que prescindirà de polítics al seu nou govern per comprendre que la paraula polític és la següent a ingressar en la leproseria lèxica dels mitjans de comunicació.


Un darrer apunt: tot el que ha succeït ja ho havien avisat els operadors financers abans de la crisi. Van ser ells els qui van practicar un bulling financer que, si ho reproduïssin els nostres fills a l'escola, els suposaria una expulsió fulminant i la nostra vergonya durant anys. Van ser aquests assetjadors els qui van apuntar les seves armes fa temps sobre els nois asseguts en l’última fila de la classe. Per a ells eren els PIGS, els porcs: Portugal, Irlanda (o Itàlia, depenent de l'assetjador), Grècia i Espanya. No em diguin que no hi havia premeditació.

 

periodisme; 
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???