Els aspres debats al voltant d'Internet i els drets d'autor, sovint mancats de matisos, deixen en segon pla diverses pràctiques creatives de gran interès i impacte social, com és el cas de l'activitat dels denominats subtituladors amateurs de sèries de televisió. Coincidint amb el comiat de la popular sèrie House, un dels principals exponents de la nova edat d'or de les sèries nord-americanes, vull dedicar l’article a aquest fenomen.
Identificat inicialment sobretot al voltant de joves fans de l'anime, el concepte de fansubs fa referència a la proliferació, a partir dels anys noranta, de comunitats de subtituladors amateurs encarregats de la difícil tasca d'adaptar en fons i forma els diàlegs en japonès d'obres de culte, en la seva major part inèdites a Occident, sovint a través d'estratègies de revisió que converteixen els denominats fansubs en autèntiques comunitats d'aprenentatge i intercanvi de coneixement (Martínez García, 2010). La tremenda popularitat de diverses sèries de televisió nord-americanes que configuren el que s'ha vingut a denominar la nova edat d'or de la ficció televisiva, ha fomentat la proliferació dels subtítols amateurs que, en l'era dels xarxes socials, faciliten l'accés als últims capítols de les sèries més populars, mitigant l'espera dels seus seguidors abans del sovint llarg període d'espera a causa del procés de doblatge o de les polítiques de compra i programació televisives.
No podem oblidar que Internet situa en temps real (en relació amb l'emissió original) els comentaris sobre esdeveniments i expectacions dels productes culturals, cosa que fa que, per als fans, l'espera arribi a resultar insuportable. D'aquesta manera, la possibilitat de seguir una sèrie gairebé en paral·lel a la seva emissió original és una temptació difícil de resistir i que sustenta el treball dels subtituladors amateurs. De fet, aquest fenomen ha tingut una influència notable en les formes de difusió oficial d'aquestes sèries, escurçant els desfasaments d'emissió de sèries de gran audiència (cas de Lost, Flashforward o la pròpia House), encara que això implica també una major pressió sobre els equips de doblatge i, per tant, una potencial disminució de qualitat en el mateix.
Curiosament, no són pocs els seguidors d'una sèrie que segueixen mantenint-se fidels a les versions subtitulades malgrat els esforços de les cadenes que emeten la sèrie al territori espanyol, no tant per una qüestió d'urgència sinó per l'habituació a les veus originals, la qual cosa fa difícil tornar a les versions doblades. A més, aquesta experiència pot arribar a ser més personalitzada per a l'espectador, com és el cas de la subtitulació en català de bona part de la sèrie Lost a càrrec de l'equip de Lost/Perduts, o el cas a què em referiré més endavant (el de Yulifero).
“[No sabeu] el que és aixecar-se a les 10 i tenir els subtítols del capítol de Joc de Trons emès fa 10 hores perfectament traduït per 20 o 30 fans incondicionals dels llibres que no patinen ni en una sola traducció. Ja m’agradarà veure els subtítols professionals que posen al DVD quan ho treguin a Espanya allà pel 2013; si són la meitat de bons que els amateurs, ja es poden donar amb un canto en los dientes”. Aquesta cita d'un seguidor exemplifica perfectament l'estima dels fans a l'activitat d'aquests subtituladors, que en poques hores ofereixen el resultat del seu treball als seus seguidors a través de les xarxes d'intercanvi d'arxius. Hi ha qui discuteix la qualitat d'aquestes adaptacions en relació a l'activitat dels treballs professionals integrats en les emissions televisives i futures edicions en format domèstic, però la veritat és que aquestes versions són en general molt ben considerades; en ocasions, de fet, tenen personalitat pròpia.
Aquest és el cas del treball del blogger Yulifero, que compta House entre les seves principals obsessions, juntament amb la difusió d'autèntiques perles de cinema trash. Yulifero no és un subtitulador amateur qualsevol, ja que una de les seves principals característiques és l’habilitat per combinar la fidelitat als diàlegs originals amb l'adaptació de referències culturals nord-americanes amb tocs d'humor bilbaí. Així, Greg es transforma en Goyo; es reserven taules per sopar en el Zortziko (popular restaurant de Bilbao), i es disseminen puntuals referències a la gastronomia basca, la crisi econòmica o la lliga de futbol. Sense oblidar també l'aparició periòdica d'expressions com maciza, cebollino o especialment cenutrio, que configuren els senyals d'identitat que donen un atractiu afegit a un House subtitulat impensable en una edició oficial.
En coherència amb l'activitat dels fansubbers, Yulifero ofereix en el seu blog sucoses explicacions no només a la seva aproximació a la sèrie i els seus personatges, sinó també al seu propi treball com subtitulador, condicionat per la necessitat de proporcionar una versió el més ràpida possible (el que implica pels subtituladors amateurs matinar per gravar la sèrie durant la seva emissió en les cadenes nord-americanes i treballar a contra rellotge per obtenir els subtítols el més aviat possible), alhora que reivindicant el valor del seu treball, que sovint és readaptat per d’altres sense reconeixement (el que no deixa de ser una interessant contradicció en una activitat que uns altres consideraran una violació de drets d'autor). En una d'aquestes entrades, Yulifero dóna mostres del seu impagable sentit de l'humor, alhora que justifica la seva missió com a traductor: “En moltes ocasions la sèrie House baixa a un llenguatge molt col·loquial, i jo ho adapto o (per que no?) ho rebaixo a espanyol (d'Espanya) col·loquial, pel meu un cool és guay o chachi piruli i així ho tradueixo (avís: quan pugui pugui endinyaré ‘qué barbie superstar’ i un ‘hasta la siega del tocino’)”.
En el moment d'escriure aquestes línies, no sabem encara qui haurà guanyat la Copa, però no hi ha dubte que aquesta setmana en la qual s'acomiada la considerada sèrie més popular de tots els temps, serà molt difícilment oblidable per als fans de House i en particular per a aquells especialment dedicats, com Yulifero. Asazmente.
Per saber-ne més:
Martínez Garcia, Eva María (2010). “Los fansubs: el caso de traducciones (no tan) amateur”, en Tonos, Revista Electrónica de Estudios Filológicos (núm 20). Universitat de Múrcia.
“¿Cómo se subtitula una película en España?” Cinemanía, notícia del 31/7/2011.
Citació recomanada
ROIG, Antoni. “¡Difundan el cenutrio!”: 'House' i els subtítols amateurs. COMeIN [en línia], maig 2012, núm. 11. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n11.1237
