Afrontar la intel·ligència col·lectiva

És un grup de persones restringit capaç de localitzar, filtrar i donar resposta a totes les necessitats d'informació dins una organització? Tradicionalment els departaments de vigilància o d’intel·ligència s’ocupaven de subministrar informació per a tota l’organització però, en l’actualitat, les organitzacions, cercant la diferenciació, se situen cada vegada més en els llindars del seu propi àmbit de coneixement, i conceptes com hibridació o interdisciplinarietat fan més complicat donar resposta a les necessitats d’informació des d'un únic departament.

Si més no, la informació ha de fluir, activant mecanismes que possibiliten processos d’intel·ligència distribuïda i amplien l'horitzó a més persones dins l'organització. L'establiment de xarxes d'observadors en la nostra organització multiplicaria considerablement el nostre poder de captació de senyals, encara que això requerís d'una bona planificació i seguiment amb un equip responsable que defineixi les línies a seguir, experimenti amb noves utilitats i programari, realitzi el seguiment del sistema i implementi les correccions oportunes.

No estem parlant d’eliminar els departaments d’intel·ligència, sinó de donar-hi entrada a noves formes de col·laboració i compartició de la informació amb tota l’organització.

Les eines 2.0 es perfilen com a útils a l'hora de compartir les tasques de vigilància i és important conèixer com treure partit d'aquestes eines per al nostre sistema d’intel·ligència. Utilitats reconegudes com Del.ici.ous, que permet compartir enllaços, és una manera bona i fàcil de crear un repositori de fonts d'informació conjuntament. El manteniment de blocs o videoblocs, que ens serveix com a via per comunicar-nos, també facilita enormement una intel·ligència distribuïda. De la mateixa manera que amb l’ús de Twitter que fan els empleats de l’organització podem recuperar informacions molt útils que fins al moment quedaven aparcades als ordinadors de cada treballador.

Però, anant més enllà de les fronteres de la nostra pròpia empresa o institució, per què no estendre els límits dels sistemes d'intel·ligència? Cada vegada són més els que apunten que open innovation i crowdsourcing tindran un paper més rellevant dins la pràctica de la intel·ligència competitiva. Els termes open innovation i crowdsourcing s’identifiquen amb la importància d’incloure l’opinió i la participació de persones externes a la nostra organització en la concepció de projectes nous, intercanvis comercials, i altres tipus de col·laboracions en qualsevol pas del procés de cerca i investigació, de manera que les organitzacions deixin d’estar tancades en si mateixes i passin a col·laborar assíduament en els seus processos de recerca amb altres agents.

Aquests dos conceptes ens donen la possibilitat d'incorporar idees, coneixement i informació des de fora de les nostres fronteres i aplicar-los en la presa de decisions. Es tracta d’integrar aquella altra informació que circula allà fora però que escapa a l'abast dels mètodes d’intel·ligència utilitzats tradicionalment.

Així, els departaments de vigilància o d’intel·ligència assumiran les funcions de fer d’aglutinador d’aquestes dues vies d’informació. El seu paper s’ha de desplaçar cap a una visió més integrada de la gestió d’informació ampliant les fonts, recursos i agents que participen en el procés.

Posar en marxa sistemes de intel·ligència col·lectiva suposa un cost, principalment en temps i canvi de cultura organitzacional. D’una banda, per garantir l'efectivitat del sistema, és necessari posar en coneixement de tots els nivells de l'organització d'algunes tècniques bàsiques, com ara el maneig d'eines informàtiques o tècniques de tagging o indexat. De l’altra, cal fer un esforç per explicar la utilitat de compartir la informació al si de l’organització i la importància de tindre en consideració les visions externes sobre el nostre propi negoci.

Tot i això, constatem que la intel·ligència col·lectiva –el poder de l’aportació de molts en front de les parcel·les de coneixement individuals– guanya valor a la societat actual i es veu veritablement impulsada amb la web 2.0.

Citació recomanada

AGUILAR MORENO, Estefanía. Afrontar la intel·ligència col·lectiva. COMeIN [en línia], maig 2012, núm. 11. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n11.1239

intel·ligència competitiva; gestió de la informació; mitjans socials;