Número 13 (juliol de 2012)
Contrasenya invàlida, torna-ho a intentar
Candela Ollé

Si sou d’aquells que teniu una memòria excel·lent o teniu una única i fàcil contrasenya, enhorabona. Segur que no feu servir la pregunta “Has oblidat el teu nom d’usuari? Has oblidat la teva contrasenya”. En canvi, si sou dels que aneu combinant noms d’usuari i contrasenyes, o les canvieu sistemàticament cada cert temps i, a més, teniu mil i un perfils –potser no sabeu ni on us heu donat d’alta– segurament heu d’emprar les preguntes de seguretat o generar nous passwords amb certa freqüència.

Estareu d’acord amb mi com n’és de complicat tenir tots els perfils socials i professionals actualitzats, a part de gestionar amb més o menys eficiència els diferents comptes de correu electrònic i, per acabar-ho d’arrodonir, la gestió d’un parell de blocs. És a dir, tenir el Facebook, el Twitter, el LinkedIn, el XING, l’Academia, el Gmail, el Hotmail i la llista no acabaria aquí –de fet podríem omplir paràgrafs sencers de noms i més noms–, sense donar la sensació de tenir-ho oblidat i amb una fotografia desfasada, a vegades no és un repte fàcil.


Què passa quan per seguretat t’informen que la contrasenya del correu ha de tenir vuit lletres, algun número i també mínim un símbol? Què fas quan tens un parell d’ordinadors des d’on treballes i per mala sort has de formatejar-los i perds totes les contrasenyes que tenies memoritzades? El caos es pot apoderar de tu. Sempre he pensat que seria interessant un aplicatiu que permetés amb un únic clic actualitzar tots els currículums i totes les fotos, que pugés els comentaris de manera generalitzada, et recordés les claus d’accés a l’instant... però, si existeix, encara no ho he descobert. Mentrestant, una solució rudimentària i amb nul·la seguretat és tenir les claus d’accés anotades en un paper/arxiu.


Tot i que seria interessant parlar de l’actualització dels social media, no és la intenció d’avui. Volem comentar aspectes com el temps que hi invertim i la sensació que encara no és suficient, sobre l’empremta que deixem a la xarxa i la dependència que podem arribar a tenir de les xarxes socials.


Ha arribat un moment en què la inversió de temps és força important i donar-se de baixa a vegades no resulta fàcil. En què les interfícies són cada vegada més amigables, però també són tan canviants i comporten una dedicació i autoaprenentatge constant. En què les xarxes socials s’han convertit en plataformes multifuncionals, és a dir, serveixen per retrobar coneguts, organitzar actes, fer difusió d’empreses i activitats, per enviar correus, per xatejar, per recomanar música, etc. Per tant, com a més perfils ens donem d’alta, més temps hi hem de dedicar.


Per altra banda, i com sabeu, és difícil esborrar les empremtes deixades a Internet, i encara més si aquestes són negatives, com podria ser una factura impagada o un comentari que amb el pas del temps consideres desafortunat, per exemple. A Gestión de la reputación on line, de Javier Leiva (Editorial UOC – El Profesional de la Información), l’autor dóna alguns consells i recomanacions per tenir una bona reputació a la xarxa. Doneu-li una ullada si en voleu saber més però ja us avancem que tot, absolutament tot, queda emmagatzemat en la nostra identitat electrònica.


Paral·lelament, hi ha un altre aspecte vinculat al temps i a la reputació: és la dependència i/o addicció. Quantes vegades ens hem posat nerviosos en arribar a un indret sense cobertura, sense connexió. Considereu que sou dependents? Quantes vegades al dia consulteu els vostres perfils o correus-e? O formulat d’una altra manera, quants dies podeu estar sense connectar-vos?


S’han portat a terme nombrosos estudis sobre l’addició (al mòbil, al correu electrònic, a les xarxes socials...) i us recomanem el realitzat per Daria J. Kuss i Mark D. Griffiths Online Social Networking and Addiction—A Review of the Psychological Literature (2011). Els autors fan un repàs bibliogràfic i afirmen que més que esdevenir addictes al mitjà en si, alguns usuaris –i posen molt èmfasi amb la franja dels joves– desenvolupen una addició a una activitat en concret i defineixen els cinc tipus d’addiccions a Internet: als computer games, web surfing addition, online gambling or shopping, online pornography i online relationships. La revisió bibliogràfica és completa i força interessant.


Per acabar, i després de llegir el text, confiem que seguireu recordant les claus d’accés per poder accedir-hi sense dificultats, dedicar-hi temps, generar una bona reputació i no caure en la dependència. Malgrat això, si ja esteu de vacances o us falten pocs dies per començar-les, mireu de desconnectar al màxim i recarregar energies. Els social media poden esperar al setembre!

 

gestió de la informació;  mitjans socials; 
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???