Número 17 (desembre de 2012)
Punt d'inflexió en l'estudi de la competència informacional
Eva Ortoll

Possiblement el rol de la informació com a element que permet una millor adaptació al medi es pot considerar consubstancial a l’instint de supervivència. Aquesta peculiaritat s’accentua a mesura que la raça humana evoluciona. El llibre Nativos digitales: transiciones de lo impreso a lo digital analitza la competència informacional amb una mirada lúcida i renovada.

Ja des dels inicis de la humanitat, amb les pintures rupestres com a exemple,  l’accés i ús de la informació es configura com una característica diferenciadora entre aquells individus o grups que poden emprar l’esmentada informació de forma efectiva i els que no. La perspectiva evolucionista del comportament humà en relació a la informació ha estat plantejada per alguns autors i ens proporciona una visió més dinàmica del comportament informacional. Amb tot, no hi ha dubte que són les oportunitats i situacions sorgides amb l’adveniment de la –coneguda per tots– societat de la informació les que desperten un interès extens per part d’acadèmics i professionals per endinsar-se en l’estudi de l’evocada competència informacional.

 

De fet, fou l’advocat Paul G. Zurkowski qui el 1974 va encunyar l’expressió information literacy per referir-se a aquella alfabetització que permetia als individus emprar les extenses fonts d’informació existents per aplicar solucions a problemes i va promoure un programa universal que capacités  a les persones en un ús eficient de la informació. Zurkowski va estimar que només una proporció molt petita de la població dels EUA, a finals del segle XX, entenia els reptes de poder accedir, ja aleshores, a una gran quantitat d’informació i de quina manera aquests desafiaments podien tenir un impacte en la vida social de les persones i en l’economia nacional.

 

Ha plogut molt des d’aleshores, tot i que l’essència dels objectius continua essent la mateixa. Ara bé, ja endinsats en el segle XXI cal preguntar-se: quins progressos hem fet des de 1974 per garantir una societat alfabetitzada informacionalment?, com les universitats poden formar persones capaces de resoldre problemes relacionats amb la informació propis d’una determinada pràctica social i comunitària?, com les universitats han de fer front al fenomen del competència informacional des de la recerca i el disseny curricular?, i en quina mesura els artefactes que actuen com a mediadors entre l’individu i la informació incideixen en les pràctiques informacionals? Aquestes qüestions poden considerar-se retòriques per a molts dels lectors, però encara són necessàries i comptem amb múltiples respostes. No és l’objectiu del llibre que avui comentem respondre la primera pregunta, però si il·lustrar, de manera molt intel·ligent, algunes de les altres qüestions.

 

L’entorn en el qual vivim està impregnat, en major o menor mesura, d’una aureola digital, en particular pel que fa als recursos i fonts d’informació. Els escenaris del món digital plantegen, a més, el repte d’adaptar-se als formats, aparells i processos que actuen com a intermediaris entre la informació i els individus. 


 
Tot i que la recerca i els estudis internacionals fets fins ara –així com la creació d’associacions professionals, manifests, declaracions i grups d’interès– al voltant de la competència informacional omplen un munt de planes de les nostres biblioteques, encara queden molts interrogants i desafiaments per resoldre. Potser, els reptes no són tants i allò que necessitem és observar-los amb noves lents. I així ho ha fet el grup de recerca Aprendizaje  y Sociedad de la Información, amb una mirada agosarada i renovada que permet analitzar el fenomen de la competència informacional des d’una perspectiva holística, amb la transició d’allò imprès a allò digital com a pretext per plasmar la seqüència argumental de la seva proposta.

 

Així, el seu llibre Nativos digitales: transiciones de lo impreso a lo digital es pot considerar un punt d’inflexió en la recerca i comprensió de la competència informacional i pretén anar una mica més enllà dels debats actuals. Mitjançant una aproximació i immersió interdisciplinar a l’objecte d’estudi, es dibuixa una interessant panoràmica de les diferents fórmules per integrar les competències digitals, i específicament la informacional, en els espais curriculars, explorant de manera molt clara les regles i codis que s’imposen segons els contextos culturals i socioeconòmics que condicionen els processos educatius. 

 

A més, es traspassa l’estudi de la competència informacional des de la individualitat, per incorporar de manera innovadora la perspectiva de l’entorn. Malgrat que el concepte de competència informacional s’ha treballat, majoritàriament, des de la individualitat no es pot obviar que l’individu està vinculat a un entorn social i que modula el seu comportament i la seva visió del món a partir d’un combinat de relacions, creences, compromisos, valors i normes que s’estableixen en els grups als quals pertany. Situar la competència informacional en processos socials amplis, i en les trajectòries de vida, permet inspeccionar noves dimensions que afecten els processos d’apropiació de la informació i, per extensió, del desenvolupament competencial de l’individu.

 

El grup de recerca Aprendizaje  y Sociedad de la Información dibuixa la competència informacional a partir del subjecte, i no de l’objecte, de baix a dalt, des de l’interior a l’exterior, d’allò significatiu a allò procedimental, d’allò vivencial a allò curricular, d’allò estàtic a allò dinàmic, d’allò instrumental a allò cognitiu, i molt més. Els plantejaments que presenten els autors del llibre se’ns revelen com a autèntiques oportunitats per avançar en la recerca i implementació de la competència informacional; per a que aquesta es converteixi en quelcom significatiu i que contribueixi, definitivament, a una millor capacitació dels individus a la nostra societat.

 

El llibre ajuda a entendre per què paga la pena continuar investigant sobre la competència informacional. Estic segura que, un cop finalitzada la seva lectura, els implicats en el tema se’l miraran amb un aire fresc i renovat. El lector no trobarà un decàleg de bones pràctiques; trobarà alguna cosa més valuosa: els camins per a reflexionar, comprendre i transitar cap a les millors pràctiques.


Per saber-ne més:

Marciales Vivas, G. et al. (2013). Nativos digitales: transiciones de lo impreso a lo digital. Pontificia Universidad Javeriana: Bogotà.
        

 

gestió de la informació; 
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???