Número 20 (març de 2013)
Política i partits a la Societat de la Informació
Alexandre López-Borrull

Els partits polítics, com altres tipus d'entitats, encara no han assimilat prou ‒penso‒ la importància a la Societat de la Informació de saber cercar i oferir informació per al seu dia a dia. Darrerament, a Catalunya diversos esdeveniments han sacsejat la societat. Sobretot, en temes de política molt lligats a la corrupció. Però algunes lliçons en podem extreure com a professionals de la informació i pensant des del punt de vista de la informació.

La primera és que la Llei de la Transparència, tant a nivell català com a nivell espanyol, és més necessària que mai. En un moment en el qual els mitjans de comunicació estan esdevenint els principals vehicles d'oposició política, cal que els ciutadans en general i qualsevol persona en particular, puguin accedir a molta de la informació que es genera a l'Administració, que en tant que pagada per tothom, esdevé o hauria d'esdevenir pública.

 

Atesa la importància del moment, enguany a l'assignatura Polítiques d'Informació, del grau d'Informació i Documentació de la UOC, els esborranys i el procés de les dues lleis de la Transparència és un dels dos eixos de l'assignatura. Aprofitar la realitat com a estudi de cas també permet veure la importància i la visió global de la informació a l'actualitat.

 

Cal que tinguem en compte que no és tan sols una qüestió d'optimitzar els recuperadors d'informació, sinó, i també, un canvi en la cultura administrativa i en la forma que s'ofereix la informació, pensant en la ciutadania. No seria el primer cop, ni el darrer, en el qual la gent es perd en els llocs web de l'Administració ofegada per la sobredosi d'informació que sovint conté, amb uns cercadors que no ofereixen excessives facilitats.

 

Segona lliçó: molts àmbits encara no coneixen o reconeixen el que és la intel·ligència competitiva, aquella cerca d'informació de l'entorn per a prendre decisions. En algunes notícies, opinions i titulars hem pogut veure com es confonia a voltes amb l'espionatge. Les fronteres entre una cosa i l'altra han de quedar clares. L'axioma de “La informació és poder” és més vàlid que mai. El poder de saber quelcom sobre l'altre que t'ofereix un avantatge. Però cal considerar dues coses en aquest sentit: que la informació sigui recollida i compilada de forma legal i que la informació que contingui no sigui sensible. Sovint les dues coses són indestriables. Per a obtenir la segona, la informació sensible, cal que sigui legalment compilada.

 

Hem pogut assistir aquests dies a algunes explicacions curioses. Curioses perquè algunes organitzacions admetien que van contractar un agència de detectius per a la cerca d'informació pública. I és aquí on la reflexió em du a pensar que cal continuar augmentant l'alfabetització informacional de la nostra societat per a que pugui cercar per ella mateixa informació bàsica i que els professionals de la informació han de poder reivindicar la seva vàlua per a la cerca avançada d'informació. Hem vist massa dossiers i informes encarregats a persones per l'Administració que no són sinó resultats de buscar en cercadors i a la xarxa.

 

I la tercera: si la Societat de la Informació era aquella en la qual ‒descrita de forma senzilla‒ la informació és el principal motor d'intercanvi econòmic, encara ens falta molt perquè la nostra societat actual ho pugui assumir. Si alguna principal conclusió podem treure, és que la principal intel·ligència pot ser considerar que els professionals de la informació podem ser i serem els principals referents en els nous perfils associats a la transparència en l'Administració, no només a nivell de cerca, sinó també a nivell d'arquitectura i posada a disposició de la ciutadania. Podem esdevenir els filtres entre l'Administració i la ciutadania, i això no és només un gran repte, sinó també un gran compromís, ètic, transparent i informativament adequat. No ens hi posarem per menys. 
 

intel·ligència competitiva;  gestió de la informació; 
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???