Número 20 (març de 2013)
Donant forma al procés d'intel·ligència competitiva: productes i entrega
Joaquim Espín Sánchez

Els serveis d’intel·ligència han guardat durant anys dossiers amb informació, a vegades "sensible” a vegades “privilegiada”, sobre objectius de seguiment d’alt interès per a la governabilitat dels països que duen a terme aquesta pràctica com a mecanisme de seguretat. Si ens allunyem d’aquest escenari, proper al pensament de la Guerra Freda, la globalització de l’activitat econòmica i la mobilització social a través dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials han dut les empreses, institucions i agents sectorials a adoptar aquest tipus de pràctica amb l’objectiu d’estar informats constantment dels esdeveniments rellevants de l’entorn estratègic de qualsevol organització.
 

La intel·ligència, com ja s’ha fet esment en anteriors articles de COMeIN, pot presentar diferents formes o denominacions: intel·ligència competitiva, intel·ligència econòmica, intel·ligència territorial, vigilància tecnològica, etc. Consultores especialitzades, i fins i tot departaments interns de les empreses, ofereixen serveis d’intel·ligència articulant tecnologia avançada de captació massiva d’informació i l’aportació d’analistes que classifiquen i estructuren la informació rellevant per al seu consum. Però, com es  generen aquests productes d'informació? Quin format presenta? Com s’entrega?


La informació, i per tant el producte informacional que procedeix d’un servei o unitat d’intel·ligència, ha de complir amb diversos preceptes, per exemple, objectivitat: evitar els possibles biaixos en la seva interpretació. Els judicis han de ser sotmesos a criteris estructurats i sistemàtics capaços d'evitar en el major grau possible distorsions durant el tractament de la informació.


Un altre precepte és la exhaustivitat, la informació seleccionada ha de mirar de cobrir les necessitats manifestades tenint en compte tots els prismes possibles. Els deliverables per al consumidor d'intel·ligència han de contenir la profunditat, que no llargària, suficient perquè el decisor que consumeix el producte se senti segur.


També intervenen la precisió, la informació ha de ser objectivament correcta a través de l'avaluació de la fiabilitat dels productes finals i de la fiabilitat de les fonts sobre les quals es va obtenir la informació per produir-los; la rellevància, la informació ha de ser prou pertinent, mitjançant la seva selecció i organització, per aplicar als requeriments del consumidor, i la oportunitat, els productes d'intel·ligència han de ser lliurats als consumidors en temps útil de decisió. A més, la informació ha de ser usable, ha de ser fàcilment assimilable pel consumidor, aportant informació concisa i clara amb la finalitat de facilitar una bona comprensió i aplicació immediata. La disponibilitat, la informació ha de poder ser fàcilment accessible per al consumidor, és una funció de l'oportunitat i usabilitat, així com de la seguretat, interoperabilitat i connectivitat.


Un producte d’intel·ligència ha de complir amb aquests preceptes, però quina és l’estructura d’un producte d’intel·ligència? Bàsicament es composa de quatre elements: objectiu  de seguiment (paràmetre base), peça informativa (tipus d’informació que es vol extreure), periodicitat (un vegada en el temps, periòdicament, etc.) i abast geogràfic (regional, estatal, internacional, etc.). Els productes d'intel·ligència es poden classificar en dues tipologies de procedència diferenciant si són fruit del monitoratge d'objectius o de l'anàlisi estratègica i prospectiva.


Si sotmetem la fórmula de producte d'intel·ligència a aquesta classificació, podríem construir el següent producte pertanyent a la categoria monitoratge d'objectius: "perfil de mercat" amb l'objectiu "sector moda", amb la peça informativa "risc inversió", amb la periodicitat "setmanal" i abast geogràfic "França". Altres productes de monitoratge d’objectius poden ser: competidors, clients, sectorial, accionistes, directius, stakeholders, proveïdors, àmbit econòmic i índexs clau, mitjans de comunicació, blogs i xarxes socials, patents i propietat industrial, licitacions públiques, regulació i legislació, tendències, preus, perfil de països, perfil d'empreses, perfil de producte, perfil de mercat, publicacions especialitzades, marca, esdeveniments, etc.


Sota la categoria anàlisi estratègica i prospectiva podríem construir el següent producte: "anàlisi de la cadena de valor" amb l'objectiu "empreses de tecnologies per a smart cities", amb la peça informativa "models de negoci", amb la periodicitat "trimestral" i abast múltiple "Luxemburg, Finlàndia, Bèlgica, Holanda, França i Alemanya". Altres productes d'anàlisi estratègica i prospectiva poden ser: anàlisi competitiu, anàlisi reputacional, anàlisi de marca, anàlisi de xarxa de venda, anàlisi de l'estratègia, benchmarking competitiu, valor i mercat potencial, anàlisi de l'usuari final, anàlisi de la propietat intel·lectual, anàlisi de la cadena de valor, anàlisi d'entrada de mercats, frau i comportament il·lícit, anàlisi macroeconòmic, anàlisi geopolítica, anàlisi sociològica, anàlisi d'escenaris, expansió de negocis, avaluació d'M&A (fusions i adquisicions), anàlisis territorials, anàlisi tecnològica, esdeveniments, anàlisi de relacions, etc.


Tradicionalment els serveis d’intel·ligència subministraven la informació en els mítics dossiers, una carpeta farcida de documents (informes, fotografies, enregistraments, etc.). Però, quin és aquest nou contenidor d’informació estratègica? Aprofitant l’evolució dels desenvolupaments TIC orientats a la presa de decisions, es podria proposar una Plataforma tecnològica Integral d’Intel·ligència (PII) que s'estructuri a partir d'elements àgils o volatilitat de la informació i elements pesats o seguiments permanents d'informació. Els elements àgils comprendrien alertes informatives de risc, oportunitat i recomanació; indicadors i mètriques sobre l'entorn estratègic; notícies, i seguiment de mitjans. Els seguiments permanents d'informació serien informes d'objectius estructurats a partir de l'atomització de la informació, per exemple, en lloc de lliurar informes tradicionals es poden desmembrar els diferents apartats d'aquests documents extensos en petits elements navegables i interrelacionats analíticament i temàtica.


La difusió a través d’una PII hauria de donar suport a l’activitat de les unitats d’intel·ligència, que s’organitzen en una estructura de producció 24x7x365. Aquesta tecnologia permet l’entrega immediata multiplataforma d’outputs informacionals de gran valor per a la presa de decisions.


Alguns dels elements que s’han presentat en aquest article donen pistes per a explorar noves modalitats d’entrega de productes d’intel·ligència a partir de la optimització dels processos de difusió de les unitats d’intel·ligència i l’ús dels avenços TIC en el camp dels desenvolupaments per a la presa de decisions. La majoria de la literatura acadèmica i tècnica es focalitza molt en la captura d’informació i cal avançar en el terreny de la presentació de productes d’intel·ligència.  En pròxims articles s’aprofundirà en la tipologia d’informació, la seva estructuració i representació gràfica.
 

intel·ligència competitiva;  gestió de la informació; 
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???