Número 20 (març de 2013)
Qui fa les normes i per què les hem de tenir en compte?
Montserrat Garcia Alsina

L’entorn globalitzat en què viu la societat de la informació requereix de pautes homogènies per a gestionar la informació i la documentació de manera eficient. Un innombrable seguit de fets ens condueix a aquesta idea. Com a conseqüència, des de fa anys, un ampli grup de professionals de diferents àmbits i països estan pensant sobre l’homogeneïtzació de les pràctiques en gestió de la informació i, fruit dels seus treballs, tenim un seguit de normes, moltes d’elles desenvolupades en el marc organitzatiu de la International Organization for Standarization (ISO).

Com es pot assolir, per exemple, un intercanvi en remot de dades i informació entre ordinadors ubicats en diferents països i que, alhora, contenen documents en diferents llengües? O com es pot dur a terme el treball col·laboratiu entre centres en catalogació de recursos? O implementar l’administració electrònica, o l’expedient mèdic personal electrònic, on diferents centres i col·lectius professionals estan involucrats? O com es pot plantejar l’open data, protegir les dades personals, fabricar programaris al servei de la gestió de la informació? O com es poden conservar documents electrònics? O quines són les bones pràctiques en gestió documental?


Aquests són alguns dels exemples que apunten a la necessitat de comptar amb estàndards que ajudin als professionals de la informació i la documentació a dur a terme la seva feina amb la major eficiència possible. Diversos són els organismes que duen a terme feines d’estandardització. En temes de gestió de la informació, sobre tot en l’àmbit de informació i documentació, ISO ha jugat un paper molt actiu.


ISO no són les sigles de l’organització, sinó que prové de la paraula grega isos, que significa igual, com un reflex de l’objectiu de les normes. Es va optar per aquest nom atès que els acrònims en diferents llengües eren diferents. És una organització sense ànim de lucre, que va iniciar la seva activitat el 1947, després de la Segona Guerra Mundial, amb l’objectiu de facilitar la coordinació internacional i unificar els estàndards industrials.


Està composta de comitès tècnics, els TC dels termes anglesos technical committees, cadascun dels quals té un camp de treball concret. Aquests TC es poden subdividir en subcomitès (SC) per a treballar de manera més específica subàrees. A més, cada subcomitè, quan proposa la redacció d’una norma, organitza grups de treball específics per a redactar normes (WG, dels termes anglesos working groups).


ISO està integrada per agències nacionals de diferents països. En són exemples AENOR, com a representant d’Espanya; AFNOR, de França; DIN, d’Alemanya; ANSI, dels Estats Units; SA, d’Austràlia, o BSI, del Regne Unit. Aquestes agències treballen també organitzades en comitès i subcomitès tècnics, compostos per professionals experts independents o que representen una organització pertanyent a la indústria, una administració pública, associacions professionals, centres de recerca o universitats. Això permet que tots els stakeholders sobre un tema estiguin representats i elaborin normes que abastin tots els interessos del sector.


Pel que fa a la informació i documentació tenim dos comitès a ISO: el TC 46, especialitzat en informació i documentació (inclou l’àmbit de biblioteques i arxius), i el TC 171, especialitzat en aplicacions de gestió de documents. Normes conegudes del comitè 46 són les metadades Dublin Core (ISO 15836:2003), MARC (ISO 25577:2008), el protocol per a recuperar informació Z39.50 (ISO 23950: 1988), la gestió de documents que actuen com a evidències de les activitats administratives (ISO 15489) o el recent sistema de gestió per a documents (ISO 30300, ISO 30301:2011). La norma sobre el pdf-A per a preservació de documents a llarg termini es una de les més conegudes del TC 171 (ISO 19005-1, ISO 19005-1:2005/Cor 1:2007, ISO 19005-1:2005/Cor 2:2011, ISO 19005-2:2011, ISO 19005-3:2012).


A Espanya aquests dos comitès ISO estan integrats en un sol comitè tècnic, el CTN 50, que compta amb un subcomité (SC1) orientat a treballar els temes de gestió de documents d’oficina i arxius, incloent els aspectes d’aplicacions propis del comitè ISO TC 171. Les tasques d’aquest subcomitè són participar en els grups de treball internacionals per a redactar o revisar normes ISO, proposar adoptar normes ISO com a UNE (Una Norma Espanyola) i traduir les normes aprovades a ISO que AENOR adopta com a normes UNE-ISO. El SC1 proposa també en les reunions internacionals la redacció de normes. Un exemple clar es la proposta que la presidenta del SC1, Carlota Bustelo, va realitzar fa uns anys per a redactar un sistema de gestió que s’ha vist materialitzat en la sèrie de normes ISO 30300, publicada l’any 2011.


La Universitat Oberta de Catalunya forma part del CTN50 i del SC1 i, per tant, participa també en els treballs de desenvolupament de normes ISO.

 

biblioteconomia;  documentació;  gestió de la informació; 
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???