Número 22 (maig de 2013)
On és el periodisme de dades en la formació periodística?
Eva Domínguez

Per a la gran majoria de periodistes (excepte els que fan informació econòmica) enfrontar-se a una estadística és un malson. Però avui dia la gran quantitat de dades existents a la xarxa serveix per trobar històries i denunciar situacions. Buscar-les, processar-les i interpretar-les amb les tècniques adequades és el que es coneix per periodisme de dades.

 

El periodisme de dades interessa moltíssim. Una mostra n'és l'èxit de públic present i seguiment online de les I Jornades de Periodisme de Dades, celebrades del 24 al 26 de maig a Barcelona i Madrid. A més de les xerrades i tallers, es va organitzar un hackathon, una competició de projectes, al qual també es van sumar Sevilla i Sant Sebastià.

 

Les oportunitats per aprendre no paren de créixer: cursos MOOC, online, massius i oberts de la fundació Knight; tallers periòdics de Medialab Prado a Madrid; cursos d'estiu; formació contínua per a col·legiats i iniciatives institucionals o de fundacions, entre d'altres. I no és una moda efímera.

 

Les dades en obert a la xarxa són una font d'informació periodística de visita obligada, qualsevol que sigui l'àmbit sobre el qual s’informa. Cal trobar-les i transformar-les (sovint són en documents "pdf"), netejar-les, unificar-les, processar-les i fer-se preguntes. Després, també, visualitzar-les. Per a cada pas existeixen programes, tècniques i trucs que ajuden en el procés. I això és el que ensenyen aquests tallers, entre exclamacions d'alleujament dels assistents.

 

També es refresquen els coneixements de matemàtiques i estadística bàsica. No és el mateix la mitjana que la mediana o que el valor més freqüent (moda). No obstant això, es confonen massa sovint, especialment si la font destaca el que més l’afavoreix.

 

En l'era de les dades en obert, s'investiga amb fulls de càlcul, es rastregen documents publicats a Internet, la visible i la invisible. És una formació bàsica per als estudiants de periodisme. Però el ritme de canvi és tan ràpid que els plans d'estudi no aconsegueixen incorporar més que una petita part del que es cou professionalment. A banda de les iniciatives individuals d'alguns professors, és necessari una fórmula estable per absorbir les novetats.

 

Parlem de periodisme de dades però hi ha moltes altres tendències. Trobar fonts a les xarxes socials, contrastar rumors virals i fakes, narrar en molts formats, crear ginys amb l'ajuda d'eines online o hibridar formes multimèdia transformades en experiències interactives són el dia a dia de la professió. Als Estats Units, per exemple, una tendència en augment són les classes de programació per a periodistes. La formació contínua és constant. Com incorporar aquests canvis ràpidament a les universitats?

 

Això quant a reporterisme, però també podríem parlar de creació d'empreses periodístiques, que precisa, entre altres aspectes, de coneixements de fiscalitat i de gestió.

 

Una solució seria la creació de laboratoris d'experimentació. Són espais estables de trobada entre estudiants, docents i professionals per treballar sobre projectes concrets, en recerques periodístiques reals, en les quals s'incorporen les tècniques i els formats narratius del moment.

 

Els laboratoris són un lloc on, a partir d'un objectiu, s'exploren els camins conjuntament. S'està al dia de les últimes tècniques, formats i eines, i s'apliquen en l'experimentació. No hi ha classes magistrals, sinó mètode assaig-error, perquè en allò nou l'únic camí possible és provar, provar i provar.

 

Un laboratori d'experimentació té una doble funció. D'una banda, és un espai en el qual s'escurça la distància entre la formació reglada i les contínues novetats d'una professió en transformació. De l'altra, s'adopta l'exploració i formació contínua com a mètode, que en sortir de l'entorn universitari serà la forma de viure i exercir el periodisme.

 

gestió de la informació;  periodisme; 
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???