Número 23 (juny de 2013)
Transparència, soroll i llenguatges documentals
Montserrat Garcia Alsina

Tot i que amb molt endarreriment en relació a d’altres països, la llei de transparència espanyola de mica en mica va arribant. El Consell de Govern va aprovar el Projecte de Llei el juliol de 2012, i va sotmetre el text a opinió pública. Ara, envoltat de polèmica, ha entrat al Congrés i continuen les negociacions. Però, com s’implementarà la llei per a evitar que un allau d’informació provoqui desinformació?

La Ley de Transparencia, Acceso a la Información Pública y Buen Gobierno té per objectiu lluitar contra la corrupció, informant a la població dels comptes de les administracions públiques, organismes autònoms, agències estatals, entitats públiques empresarials i entitats de dret públic. Les tipologies documentals que implica són diverses. Concretament, la llei senyala dades sobre informació institucional, organitzativa i de planificació de rellevància jurídica i de naturalesa econòmica, pressupostària i estadística. A més, es preveu que l’Administració general de l’Estat, les administracions de les comunitats autònomes i les entitats que integren l’Administració local puguin adoptar mesures de col·laboració per al compliment de les seves obligacions de publicitat activa. Per tant, si tenim en compte el nombre d’administracions públiques, organismes i institucions implicades, i la diversitat de tipologies documentals, el volum de documents que es faran públics es prou considerable, com per a perdre’s en la cerca d’informació.


Per això la mateixa proposta de llei ja contempla per a la seva implementació la creació d’un portal de transparència perquè els ciutadans puguin accedir a aquesta informació des d’un únic d’accés. I es posa l’accent en les TIC: “Las nuevas tecnologías nos permiten hoy día desarrollar herramientas de extraordinaria utilidad para el cumplimiento de las disposiciones de la Ley”. Però les TIC, per si soles, subministren automàticament la informació que es cerca i només aquesta? A més, es garanteix que són les versions definitives? Doncs no. Les TIC faciliten l’accés a la informació sempre i quan compleixin una sèrie de requeriments com, per exemple, que permetin aplicar una acurada indexació de documents, d’acord al seu contingut i la funció que compleix, i que els documents des de la seva creació tinguin una adequada classificació i control de versions.


És en aquest context que els llenguatges documentals i la gestió documental juguen un paper clau. Els llenguatges descriuen de manera acurada el contingut dels documents, controlant al mateix temps sinonímies i polisèmies. Això facilita la recuperació de la informació que s’ajusti a la necessitat d’informació plantejada per un ciutadà en concret. Els instruments de gestió documental son un marc per a classificar i gestionar els documents que genera l’organització al llarg de les seves activitats diàries. Una correcta gestió documental, a més, permet assegurar que els documents que es publiquen són els autèntics.


Tant els llenguatges documentals com les tècniques de gestió documental formen part de la formació i competències dels estudiants del Grau en Informació i Documentació. Per tant, els actors vinculats amb els professionals de la informació i la documentació hauran de seguir molt de prop el projecte d’implementació d’aquesta plataforma, els requeriments funcionals de les TIC, i els perfils professionals i competències del personal implicat en la seva implementació i en l’alimentació del portal.
 

documentació;  gestió de la informació; 
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???